Rafel Nadal s’adreça als lectors per agrair el 7è Premi L’Illa dels Llibres

L’autor de la novel·la ‘La senyora Stendhal’, s’adreça als lectors de L’Illa dels Llibres per agrair el premi rebut.

La novel·la ‘La senyora Stendhal’ de  Rafel Nadal ha guanyat el VII Premi L’Illa dels Llibres que s’atorga per votació popular amb la idea d’escollir el llibre l’any.

L’Illa dels Llibres ha seleccionat 20 títols publicats entre el mes d’agost de 2016 i juliol de 2017 i que han estat escrites o traduïdes al català.
Els lectors de L’Illa dels Llibres han decidit amb el seu vot , en aquesta edició s’han rebut  més de 4.000 vots, la novel·la guanyadora.

L’acte de lliurament del VII Premi L’Illa dels  Llibres es realitzarà el dissabte 16 de setembre a les 11.00h a l’escenari 2 de l’avinguda de la Catedral de Barcelona coincidint amb la Setmana del Llibre en Català. Després de l’acte de lliurament està prevista una conversa amb l’autor.

 

”Hi ha pàgines que es justifiquen pel sol fet d’haver sigut escrites, textos que neixen per pura necessitat de l’autor, paraules que tenen sentit tant si són llegides com si queden recloses en un calaix, llibres que ja han arribat al cim en el moment íntim de la creació. Però també hi ha històries que segurament només agafen tot el seu sentit en mans dels lectors. La senyora Stendhal pertany a aquesta última categoria: llibres escrits amb l’esperança d’arribar als lectors, de despertar-los emocions, d’obligar-los a fer-se moltes preguntes i de sotmetre’ls al sotrac de la transformació.

És per aquesta raó que em fa una il·lusió especial aquest premi decidit per votació dels lectors de L’Illa dels Llibres. Estic convençut que, més enllà de l’opinió sobre les habilitats o les carències literàries de l’autor, la vostra elecció és una mostra d’admiració i respecte cap a la família Stendhal, protagonista de la novel·la. I vull pensar que és un homenatge a totes les dones que van perdre la guerra dues vegades, com a republicanes i com a dones. Aquelles dones que no van rendir-se i que des del primer minut de la post-guerra es van carregar la família i el país a l’esquena.

L’abril del 1939 els homes de la República havien mort al front, estaven tancats a les presons o al camp de concentració de Miranda de Ebro, havien agafat el camí de l’exili o havien tornat a casa desmoralitzats. Les dones també van arribar exhaustes al final de la guerra, però elles no es van poder permetre el desànim: després de la derrota van menar les cases, van treballar al camp i a les fàbriques, van administrar els pocs recursos materials que els quedaven i van dirigir intel·lectualment les famílies. I molt sovint ho van fer sense renunciar a una escala de valors morals molt exigent. Per això van haver de pagar un preu altíssim en forma de sacrificis i de renúncies.

A La senyora Stendhal el narrador és el nen, en Lluc, perquè la història necessitava una veu primària, ingènua i desconcertada que s’aproximés sense apriorismes a les convulsions d’una època marcada per la crueltat dels guanyadors. Però la senyora Stendhal manté la posició referencial en tota novel·la. L’Annie és una dona de coratge, íntegra, de fortíssimes conviccions morals. Representa l’ideal de la República. És filla de la terra, acostumada a treballar durament a casa i a fora, però també és hereva de l’ambició cultural de l’avi Dídac, el seu pare, professor de filosofia. Per això proclama que només creu en la revolució que neix de l’escola i forma part d’aquella tradició majoritàriament femenina que va imposar una devoció gairebé religiosa per l’educació.

Voldria pensar que La senyora Stendhal és un llibre per ser llegit aquests dies tan difícils i tan apassionants que encarem col·lectivament i que l’exemple de l’Annie Stendhal pot animar els lectors, sobretot els més joves, a mantenir i a defensar les seves aspiracions polítiques sense renunciar mai a un codi d’actituds i valors exemplar.

Gràcies, doncs, a L’Illa dels Llibres i els seus lectors pel premi, que rebo amb el desig i l’esperança que l’any vinent, quan repetiu la cerimònia, aquest sigui un país més just, més pròsper i més lliure.”

Rafel Nadal setembre 2017