L’escriptor francès publica ‘Rosy & John’, un nou lliurament de la sèrie Camille Verhoeven
Pierre Lemaitre s’ha consolidat com un dels autors destacats de novel·la negra francesa gràcies a la sèrie dedicada a Camille Verhoeben i també a ‘Vestido de nóvia’ el seu particular homenatge al cinema de Hitchcock
Lemaitre va començar a publicar als 55 anys després de bona part de la seva vida dedicant-se a fer de professor de literatura per a adults. No va ser fins a l’any 2006 quan publicava ‘Irene’, (Bromera/Alfaguara) la seva primera novel·la, després de ser rebutjat per una vintena d’editorials.
Deu anys després el nom de Lemaitre s’escriu en lletres majúscules en el panorama literari francès, gràcies també el prestigiós premi Goncourt que va obtindre amb la novel·la ‘Ens veurem allà dalt’.
Tot i ser una obra allunyada del gènere negre i molt propera a la novel·la picaresca, ‘Ens veurem allà dalt /Nos veremos allá arriba’ ’ (Bromera/Salamandra), Lemaitre oferia un retrat cru i emotiu de la Primera Guerra Mundial, una mirada a la postguerra i les conseqüències que van patir els qui van participar, malgrat i el paper que els hi va tocar jugar un cop va arribar la pau. Ens veurem allà dalt, també narrava el negoci de la guerra i la picaresca d’alguns per poder sobreviure i de dos soldats que un cop finalitzada la guerra aprofiten part del fervor patriòtic per enriquir-se per mitjà d’estafes i demanar als ajuntaments erigir estàtues i monuments dedicats als soldats morts durant la guerra.
Però molt abans de ser reconegut amb el premi Goncurt, Pierre Lemaitre ja era un reconegut escriptor de novel·la negra fent debutar a Camille Verhoeven, el seu comandant de la Brigada Criminal de la Policia de París en la novel·la ‘Irene’, on apareixia un assassí que s’inspirava en els grans assassinats del gènere negre, un fet que servia a Lemaitre a fer un homenatge als autors clàssics com Ellroy, Bret Easton Ellis entre d’altres.
Camille Verhoeven és un personatge que degut a una hipertròfia fetal no supera els 1,45 m d’alçada. Aquest fet no l’afecta en absolut per gaudir d’una vida normal i per resoldre els casos sobretot per la seva gran intuició
La seva mare era pintora i el nom de Camille li va posar en homenatge al pintor Pissarro. Lemaitre reconeix que el nom del seu personatge és un homenatge als pintors holandesos,
Ara es publica ‘Rosy and John’ (Bromera/Alfaguara) un nou lliurament de la sèrie Camille Verhoeven, una novel·la protagonitzada per Jean Garnier qui anuncia que cometrà una sèrie d’atempats sí la policia no allibera a la seva mare.
Garnier sense motius religiosos n polítics amenaça en fer esclatar set bombes ubicades en diversos punts de la ciutat de París.
La novel·la va ser escrita molt abans dels atemptats de París del 2015 arran d’una proposta de l’editorial SmartNovel que volia publicar una novel·la exclusivament per a telèfons intel·ligents.
Potser per aquest motiu la novel·la és més curta del que és habitual en l’obra de Lemaitre i entre les novel·les publicades fins ara es tracta d’una història menor però que serveix per mantenir viu el personatge.
L’autor francès vol jubilar a Verhoeven perquè considera que ja ha patit prou però els lectors podran llegir al maig ‘Camille’, la novel·la encara no publicada de la sèrie.
Pierre Lemaitre es defineix com un artesà de la literatura i la jubilació, si es produeix de Verhoeven, segur que no suposarà cap inconvenient pels seus lectors. L’autor francès ha demostrat sobradament que pot sobreviure sense el seu personatge.
L’ILLA DELS LLIBRES publicarà en els propers dies una entrevista amb Pierre Lemaitre
