El sociòleg i expert en meditació immediata, Vicenç Alujas analitza el fenomen dels llibres d’autoajuda.
Quan parlem dels llibres d’autoajuda, ens dirigim a una bombolla dins del mon de la literatura? Definitivament no.
Entenem per “bombolla” aquell globus aïllat de tot el que l’envolta, que es va inflant i que finalment explota i desapareix.
En el cas del gènere “autoajuda” sí que és veritat que cada cop es va fent més gran, cada vegada a les prestatgeries de les llibreries hi ha més i més llibres. També es cert que el mateix que a la narrativa i novel·la hi ha molts dels llibre d’autoajuda que són de dubtosa qualitat, però també hi ha de molt interessants.
Caldria veure quina es la interpretació sobre el concepte llibre d’autoajuda. Personalment penso que tots els llibres ens ajuden a alguna cosa: uns a aprendre nous conceptes, altres a connectar amb una història, a gaudir de la ficció, a augmentar coneixements amb un bon assaig… i per que no a coneix-se’ns a nosaltres mateixos i mirar de gaudir de més benestar.
Publicacions com “Razón y Emoción” de Ferran Salmurri, o els dos grans èxits de Rafael Santandreu “El Arte de no Amargarse la Vida” o “Las Gafas de la Felicidad” ens demostren que l’autoajuda no està renyida amb fer les coses bé i ajudar a la gent de veritat.
Hi ha molts i diversos autors d’aquest gènere que son veritables mestres a l’hora de transmetre un missatge clar i entenedor per solucionar els problemes de la gent, com a exemple els anteriorment citats Ferran Salmurri i Rafael Santandreu.
Autors que acompanyen a moltes persones a adonar-se que mitjançant una senzilles tècniques poden gestionar les emocions i gaudir d’una millor qualitat de vida.
Hi ha centenars de títols de coaching, autoajuda, relaxació, meditació, tècniques orientals amb més o menys sentit. Però alhora també hi ha publicacions que passaran a la història com “La Inteligencia Emocional” de Daniel Goleman tractat definitiu en el qual es demostra que el coeficient intelectual de les persones, per molt alt que sigui, no serveix per a massa. Goleman ens demostra emiricament com la consciència, la regulació dels sentiments, motivació, la empatia i les habilitats socials son realitats per a gaudir d’una vida plena.
