El periodista i escriptor analitza la nova novel·la de Núria Pradas “La vida secreta de Sylvia Nolan” publicada a Columna i a Destino.
“La vida secreta de Sylvia Nolan” és una història a la recerca de la veritat.
Una història d’amistat entre dones als anys trenta de La República i durant l’esclat de la guerra civil. Però és, sobretot, una història d’amor entre dues dones que “són tan felices estimant-se que no s’adonen que el món que les envolta no està preparat per un amor com el seu”. Núria Pradas torna després de “Tota una vida per recordar”, premi Ramon Llull 2020, amb una història poètica i intensa protagonitzada per quatre dones: la Sylvia, la Lola, la Cecilia i l’Idalia. I un home, en Pau, nascut sota un cel de les bombes. Una història escrita- molt ben escrita- en dos temps, el que dèiem de la República i un altre situat en el 1964.
A partir de la mort de Nolan, la seva filla, Idalia, rep una capsa de cartes, poemes i fotos que li obre la porta a la recerca de la vida secreta de sa mare.
La Sylvia Nolan que, segons llegim a la novel·la si l’haguéssim d’associar a un color seria el daurat perquè tothom diu que brilla, escriu a la seva exitosa novel·la, “Un nou principi”:
“vaig tancar el passat darrere meu, com si fos una porta. Em vaig jurar a mi mateixa que no hi tornaria a pensar mai més.”
Però, la Sylvia deixa la porta oberta del passat perquè vol que la Idalia, la seva filla, trobi la veritat. I no només la de la seva mare, de veritat. Si convertia en llum tot el que tocava… qui diu que el seu passat no té ombres?
Sylvia Nolan vol que Idalia sàpiga qui va ser la Silvia Mendieta, la jove poeta de 23 anys, filla del cònsol de Cuba, a Barcelona. I per això, com si fos en un conte de fades, Nolan li deixa en una capsa de fulles daurades, molles de pa perquè la Idalia segueixi el camí del record que li marca la seva mare, “trepitjant cada rajola groga” fins que, com la Dorothy a El Mag d’Oz, Idalia trobarà la veritat que la Sylvia volia que trobés. L’amor de la seva vida.
Coneguda com l’Aristòcrata. Una dona apassionada, valenta, compromesa, lliure, lluitadora, companya de fatigues de Mercè Rodoreda i Lola Anglada, que és capaç d’escriure: “Ets la meva bruixa de molsa. Encantadora de llunes plenes. Oblidadora de confins”. I, de retruc, Idalia també es troba la seva de veritat. Segurament l’objectiu més desitjat de la seva mare, aquest que la seva filla es trobés a ella mateixa.
Aquest camí de rajoles grogues la porta de Nova York a Barcelona, passant per París i Mèxic- el camí de l’exili dels catalans compromesos amb la República- i pel camí, Idalia farà un creixement personal que li permet descobrir la seva de veritat, què vol i amb qui ho vol viure. A través d’aquest artefacte literari que ha dissenyat la Núria Pradas ens convida a fer un exercici molt saludable: anar a la recerca de la nostra pròpia veritat.
Martí Gironell és periodista i escriptor.
Ha publicat les novel·les ‘El pont dels jueus’, ‘La força d’un destí’ (Premi Ramon Llull), ‘Strappo’, ‘L’arqueòleg’, ‘El primer heroi’, ‘L’últim abat’, ‘La venjança del bandoler’ (Premi Nèstor Luján), ‘Paraula de jueu’ la continuació d’El pont dels jueus’, “El fabricant de records” (Premi Prundenci Bertrana) i els àlbums il·lustrats “Un talp al meu jardí” i “Un talp a l’Antic Egipte”.