Cantavella ens recomana la novel·la ‘Adiós a Cinecittà” (B de Penguin Random House) de Juliàn Comas.
A qui no li agrada el cinema? Oi que hi ha noms d’actrius i actors que ens evoquen a una època i a un cinema? Hi ha algú que de tant en tant no senti nostàlgia? Els ingredients que ha fet servir l’autor per cuinar aquesta novel·la, introduïts tenint en compte el temps, la temperatura de cocció i la tècnica de l’autor han donat com a resultat una deliciosa història digna d’un restaurant literari que mereix una constel·lació d’estrelles Michelin.
Cal gestionar molta responsabilitat per utilitzar noms con Rock Hudson, Jennifer Jones, David O. Selznick, Charles Vidor o el majúscul Vittorio de Sica i ficar-los dins d’un relat.
És imprescindible conèixer molt bé la història del Setè Art o haver-se documentat exhaustivament per poder crear un relat com aquest. És un conjunt de trames magnífic. Totes les històries són divertides, sovint emotives i tan saboroses que enganxen al lector. A cada capítol en volem saber més perquè som uns tafaners que ens agrada el safareig i aquí n’hi ha de ben aromàtic, a còpia d’herbes mediterrànies pròpies de la cuina italiana.
El resultat és un llibre que entusiasmarà a qualsevol mitòman que adori el cinema i alhora és una novel·la que agradarà igualment a qualsevol que desconegui el cinema clàssic. És més, la recomano a qualsevol a qui, els noms de les estrelles de cinema esmentades abans, no li sonin de res. Sentirà curiositat per saber quin cinema era aquell, el dels finals dels anys 50. Si el lector investiga els clàssics, entendrà perquè han pogut aguantar bé el pas del temps. Es trobarà amb una font immensa d’històries que li farà entendre millor el cinema actual.
Nostàlgia, anys daurats del cinema americà i europeu, noms suggeridors, màfia, malentesos, desencisos, històries d’amor creïbles que fan somiar, uns personatges vívids, ben construïts, amb caràcter i credibilitat i un elegant estil literari d’un escriptor que sap el que es fa. En Jordi Solé és un escriptor tot terreny, capaç d’escriure un thriller històric i, en aquest cas, també portar-nos a l’any 1957, als famosos estudis cinematogràfics d’una Roma que ens venen ganes de tornar a visitar.
Sí, he dit “Jordi Solé” i no pas “Julián Comas”. El nom real de l’autor és Jordi Solé i us preguntareu perquè el llibre està signat amb un nom fictici. Sembla ser que els autors que tenim noms i cognoms catalans, en l’actualitat, no donem bons resultats a nivell de vendes fora de Catalunya. Algunes editorials (no oblidem que són empreses i necessiten ingressos per pagar sous) opten per fer alguns eslàloms una mica forçats amb els que podem estar-hi d’acord o no.
L’autor es nota que és un cinèfil de mena, les pàgines regalimen cel·luloide a cada frase i és que la pantalla d’un cinema i les pàgines dels llibres van agafades de la maneta.
Editorials, agències literàries, a què espereu per publicar aquesta excel·lent novel·la, com a mínim, en català i en italià? Estic segur que algun dia serà un títol d’èxit a Itàlia. Que hi ha algun/a editore a la sala?
I sisplau, el nom de l’autor és Jordi Solé. Si a algú no li agrada aquest nom, que s’hi posi fulles. Si no compra el llibre es perdrà una història collonuda.
Aviat farà dos anys que “Adiós a Cinecittà” va ser publicada i mereix molt més respecte que el ha tingut fins ara. Va, omplim-li el dipòsit fins dalt de la millor benzina literària (aquesta no contamina). És una joia literària que seria obscè que passés desapercebuda.
Jordi Cantavella
