Jordi Cantavella recomana la novel·la ‘Com pecado concebido’ de Sergi Escolano publicat a l’editorial Pez de Plata.
D’en Sergi Escolano ja havia llegit fa uns anys “El virus Elvis”, una joia que va passar totalment desapercebuda, com dissortadament acostuma a passar amb els reculls de contes de qualsevol autor no conegut.
En aquest cas ens trobem davant d’una novel·la d’humor irreverent en castellà. Els protagonistes són bàsicament Déu vostre senyor i Satanàs. L’argument ja el podeu anar imaginant: l’arribada de l’Anticrist a Barcelona i una segona tongada de messies per contrarestar-lo.
El llibre és un thriller d’espies celestials i infernals impagable on hi apareixen exèrcits d’angelets capats i divinitats que ens recordaran que creure en Déu és una parida comparable a votar al PP.
És cert que hi ha un munt de tòpics i alguns gags que podríem classificar com a fàcils, especialment al principi, però a poc a poc el somriure del lector va en augment i fins i tot pot acabar deixant anar més una riallada espontània que ens farà enrojolar a l’autobús o al metro.
En un moment donat surt un personatge que té una taca de naixement amb la forma de l’aqüeducte de Segòvia (primera riallada escandalosa, en aquest cas esperant la visita del dentista), hi ha un reguitzell d’animalades denominació d’origen Escolano impagables. Alguns dels diàlegs són dignes d’un guió de Woody Allen o Groucho Marx que poden semblar una astracanada, però compte, tal com passa amb el film “La vida de Bryan”, ens fan pensar en l’absurditat de creure en déus, en el Papa Noel o en la Ventafocs.
Con pecado concebido és una anada d’olla d’allò més fresca i cal destacar que l’autor domina el llenguatge, és capaç d’utilitzar registres molt diferents segons els personatges i el gag en qüestió. No us penseu que per escriure humor no es té cura de la llengua. En Sergi no és un ximple qualsevol, és un ximple primmirat.
La novel·la va ser publicada el 2013 per una editorial petitona però agosarada, valenta. Crec que es mereix que li omplim el dipòsit amb carburant diví sense plom.
Riure és una teràpia i Con pecado concebido resulta d’allò més terapèutic.
Jordi Cantavella
