Després de La memòria de les formigues, l’escriptora i editora Iolanda Batallé publicarà un recull de relats curts el proper 15 de setembre amb el títol d’El límit exacte dels nostres cossos.
L’editorial Amsterdam Llibres serà l’encarregada de publicar el recull de relats en català.
El límit exacte dels nostres cossos compta amb uns personatges i històries ben originals; Una noia que té fantasies sexuals amb el dependent libanès de la botiga de queviures, un nen que estimava els tomàquets perquè estimava la Maria, la nena dels cabells rojos; la noia que llegia en veu alta per encàrrec a l’home gegant; el coix que esperava l’arribada d’un altre coix per poder comprar entre tots dos un parell de sabates…
Històries diferents i originals de la mà d’una de le veus destacades de la nova narrativa actual catalana.
La memòria de les formigues, un bon debut literari.
Netejo la sorra de la platja. És com fer dibuixos amb les mans, però en gran. Mentre treballo no sento les onades perquè el soroll de la màquina és massa fort, però a estones apago el motor i escolto. Abans feina una altra feina; totes les feines s’ahurien de fer bé: la dignitat d’una activitat depèn de l’actitud interior amb què s’afronta. Avui dibuixaré un rap gegant. No és fàcil fer-ho amb un tractor com aquest, però que hi ha que sigui fàcil?. I ara mateix dibuixar un rap gegant en dóna ganes de viure….”
Així començava La memòria de les formigues.
Llegir La memòria de les formigues suposa un exercici de vitalitat amb reflexions que de ben segur molts lectors es sentiran identificats. La protagonista és la Joana, es tracta d’una persona lluitadora i que és capaç de deixar una bona feina i de prestigi per poder viure una vida allunyada del estrés.
Amb aquest argument sembla un missatge de l’autora per fer-nos veure que el millor és viure el dia a dia amb energies positives per poder gaudir dels petits detalls. De fet, la Joana és una dona que destaca per la seva lluita. No us penseu que aquest és un llibre d’autoajuda, però si que podem extreure tot un seguit de reflexions. La memòria de les formigues crea una complicitat amb lector constant que segurament es sentirà identificat en molts moments i compartirà aquestes reflexions.
La Joana com les formigues és capaç d’adaptar-se a molts dels canvis que haurà de patir durant la seva vida. Aquests canvis sempre els afronta amb optimisme.
Ara, el seu món són la seva filla Maria i la seva parella en Jofre. Fruit de la seva feina a la platja decideix començar també una col·lecció d’objectes que va trobant; entre ells, un boli de sis tintes, una dentadura postissa, una nina i un quadern. Aquesta col·lecció estarà plena de records.
Iolanda Batallé també arrisca a La memòria de les formigues i crea una novel·la que inclou una barreja de gèneres. La història de la Joana és explicada des de diferents punts de vista; una carta, el diari de la seva àvia, un conte o un mail serveixen per donar al lector més dades sobre la història. I ho aconsegueix amb molta intel·ligència amb aquesta història també de quatre dones de diferents generacions: la Joana, la seva mare, l’àvia i la seva filla Maria.
La memòria de les formigues és d’aquells llibres que no es llegeixen, sino que s’assaboreixen i gaudeixen, especialment per moltes de les imatges i reflexions que ens ofereix i en la manera d’explicar-ho.
