Maria Peris i Montse Freixas guanyen en I Concurs de Microrelats per votació popular.

Per
L'illa dels llibres
-

Ara  falta dedicidir els guanyadors escollits per un jurat especialitzat.
L’illa dels llibres ha rebut més de 8.200 vots que han dedicit els guanyadors per votació popular en cada categoria.
En aquesta primera edició s’han presentat  uns 87 relats en les dues categories.
Des de L’illa dels llibres volen donar les gràcies als participants i també als que han votat i seguit el concurs de microrelats.
Els guanyadors per votació popular són:

 Categoria A: (relat amb menys de 40 paraules):   Maria Peris Bixquert   

Categoria B (relat amb menys de 400 paraules)  Montse Freixas

 

Ara falta dedidir el vot del jurat especialitat que donarà a conèixer un guanyador més per cada categoria.

El jurat està format per:
Xulio R Trigo, Escriptor
Maria Carme Roca Escriptora
Manel Haro, director del web Llegir en Cas d’Incendi
Rodolfo Garrido, Llibreter de Llibreries El Corte Inglés
Jordi Milian, Director del web L’illa dels llibres.

 Cada guanyador rebrà un diploma i una samarreta exclusiva de L’illa dels llibres.

 
RELATS GUANYADORS PER VOTACIÓ POPULAR
Relat 35 CATEGORIA A
– Vaig dir que no. Mai valorem el que tenim. Jugue, jugue i torne a jugar. Tres parts de coratge i una de estupidesa. Allà la quarta i torne a perdre. Som imperfectes, alguns més que altres però ho som tots.
 

 

Relat 45 CATEGORIA  B
–ROBATORI INVERSEMBLANT. Li havia robat tot: el cor, el desig, la mirada;  el pensament racional, l’intuïtiu;  l’orgull, la pau, la certesa;  el son, la vigília; els mots, la cordura, la il·lusió i l’honestedat. Tot era TOT, sí, en majúscula, la seva vida s’havia transformat en una carència absoluta del més mínim sentit comú. El lladre, mentrestant, gaudia del benefici de la ignorància: no en sospitava res.

-N’està segura? – va preguntar en Sherlock Holmes mentre netejava la seva pipa escèptica amb un mocador de butxaca.

-La certesa també està a la llista que acabo d’enumerar- va dir la jove senyoreta Stein alhora que s’enrojolava, potser posaven a prova la seriositat de la consulta aquell parell de detectius.
-Disculpi’ns –digué en Sherlock alçant les celles per assenyalar al seu col·lega que s’apropés al racó de la finestra  – no l’inquieta, doctor Watson, que la dama ens hagi donat una resposta tan elemental?

-Certament, Holmes –respongué el doctor mentre observava de cua d’ull la mà de la jove rebregant el guant com si fes un nyap.
-Senyoreta Stein,- el doctor Watson va avançar cap a la jove amb passes curtes i mesurades – donat que el nostre mètode d’investigació és científic, tindria algun inconvenient en mostrar-nos l’escenari del delicte?
La senyoreta Stein va atansar una mirada escorcolladora als ullets rodons del doctor, va guardar silenci i va deixar passar uns minuts incòmodes. En Holmes observava des de la finestra, divertit.
-L’escenari? Tal vegada vol que li mostri la meva ànima…?

-Watson! – exclamà en Holmes – recordi que la jove és la víctima. Senyoreta Stein – ara es dirigia a la noia que restava palplantada amb la punta de la barbeta tremolosa. – Ens podria precisar el motiu de la seva visita? És a dir, vol que recuperem els objectes robats, o desitja que trobem el presumpte lladre i li fem saber el delicte que ha comès?
La senyoreta Stein es va deixar caure al sillonet entapissat de color violeta i, de sobte, va esclafir a riure com una possessa: un doll de riallades i convulsions sense aturador.
-Watson, per la mort de Déu, intervingui! –ordenà en Holmes abans de sortir de la cambra – I digui a la dama quan es recuperi que ens farem càrrec del cas.

Podeu llegir la resta de relats en aquest enllaç.

Articles relacionatsMés de l'autor

12 COMENTARIS

  2. Mercedes. hem de dir des de L’illa dels llibres i ho anem repetint en aquests dies que un premi el dóna el públic amb le seves votacions. Però L’illa dels llibres també dóna un premi gràcies a les votacions d’un jurat molt i molt qualificat format per destacats escriptors, un llibreter, un periodista i crític literari i el director de L’illa dels llibres.

  3. Al principi del concurs volia posar-hi un microrelat meu, però em va semblar que no agradaria a ningú i al final no ho vaig fer. Mira, sóc així. Però, ara veig que vaig fer bé, després de llegir com s’ha guanyat un dels premis. La veritat és que jo no se que és això del Twitter ni estic al Facebok. I avui en dia si no et saps vendre bé no cal que et presentis en lloc. Poc importa el bé que facis les coses. Per això, hi ha tanta gent mediocre que triunfa. Tenia ganes de dir-ho. Gràcies!.

  4. Lo decente seria que uno se leyera los relatos y votara libremente, si le apetece, al relato que más le ha gustado. Me parece barriobajero, al estilo de un político de poca monda, recoger el voto forzado de amigos, parientes, amantes, extraterrestres y otros. Por eso, no le voy a dar mi enhorabuena. Mi enhorabuena es para Montse Freixas. En la vida hay que intentar ser un poco justo y sobretodo honrado.

  5. Cal que digui el que m’ha indignat i que esmentava a l’anterior comentari. Doncs ha estat la frase de la Maria Peris en del seu agraïment a la pàgina de les votacions: ” I, per últim voldria donar les gràcies als profesors del Ribera que m’han votat i als meus amics per ser els millors publicistes que anit estigueren amb mi mobilitzant Twitter. Gràcies a tots!”

    Crec que calia dir-ho. Deixa’m dir-te amiga meva que així no és guanya un premi de lletres. I si ho fas d’aquesta manera, almenys no ho diguis.

  6. Ja he llegit que hi ha dos premis. Però, m’he indignat quan he llegit que una de les que havia guanyat donava gràcies als seus amics twitteros per haver-la votat indiscriminadament. Primer que tot, és una manca de respecte increïble vers els altres participats. I segon em cauria la cara de vergonya de dir que he guanyat un premi, en teoria literari, d’aquesta manera. Hi acabo.

  7. Respecte a la resposta de Maribel, Des de L’illa dels llibres hem de recordar que s’estableixen dos premis en cada categoria. Un premi per votació popular i l’altre per votació d’un jurat especialitzat.
    El jurat decidirà el seu vot en els propers dies.
    Les bases del Concurs eren prou clares al respecte.
    L’illa dels llibres

  8. Em dona la sensació que l’única que s’ha llegit tots els relats he estat jo. Em sembla una bajanada donar un premi literari per votació popular. Al menys no li digueu concurs de microrelats, digueu-li concurs de votans o twitteros vagarosós. Un premi literari l’ha de donar un jurat qualificat i no quasi 9000 persones que segurament no hi ha ni un 1% que hagui llegit els relats o microrelats. On guanya qui sap que és això del Twitter. Renoi que en sabem de barrejar les coses i quina manera més rara de fer cultura que tenim en aquest petit país. Siau des del Nord.

Comments are closed.