Ens recomana la lectura del clàssic ‘El dia dels trífids’ de John Wyndham

No estic segura que parlar de literatura apocalíptica en ple apocalipsi sigui el més apropiat. Sobretot quan encetant la segona setmana de confinament, tots comencem  a necessitar grans dosis d’optimisme.

Malgrat tot, no em sembla mala idea fer un repàs al que ha aportat la literatura a aquesta por congènita de l’ésser humà a desaparèixer víctima de tota mena de plagues i malsons. A desaparèixer, en definitiva, víctima de la pròpia fragilitat i, per què no dir-ho, de la pròpia altivesa com a espècie.

Començo amb una distòpia que ens porta a un món que s’acaba a mans d’unes plantes estranyes i perilloses transformades, per culpa d’un desastre mundial, en una terrible amenaça. El protagonista, William Masen, es convertirà en un dels pocs supervivents d’aquest desastre i ens explicarà la lluita sense quarter per batre aquest enemic.

Tothom s’ha tornat cec de cop i volta. Sabem que el dia anterior als fets uns estranys fragments de cometa que refulgien d’un color verd espectral van travessar l’òrbita terrestre. Tothom estava embadalit observant en el cel aquell espectacle aparentment innocent. Però pel que sembla, fou l’origen d’aquest mal terrible que ha conduït la humanitat a una ceguesa generalitzada.”

Com a tants autors de ciència ficció apocalíptica, Wyndham  aprofita l’excusa dels terribles trífids per parlar d’altres coses; d’aquelles coses que de debò el preocupaven; la naturalesa humana i la necessitat de canvis en els models socials, entre elles.

El fet que per anar endavant cal anar enrere, és present també en aquesta obra:

Hem començat un camí que ens portarà cada vegada més endarrere fins que siguem capaços de fer-nos nosaltres mateixos tot el que necessitarem. Fins que arribi aquest moment no ens deturarem en aquest camí que condueix al primitivisme. Però quan hi arribem, podrem recomençar el camí de tornada cap a la civilització.”

Per tant, és fonamental la idea de refer el món, de tornar a començar un món nou per tirar endavant. La proposta de l’autor no es basa en sobreviure; no només en això, sinó en tornar a viure en plenitud.

La reflexió final ens porta a pensar en l’evolució del gènere humà i, per què no?, en un canvi de l’ordre jeràrquic del planeta.

“En el fons penso que tenim encara un petit marge de probabilitats de sortir-nos-en, a la llarga. Si no fos pels trífids, diria que les nostres probabilitats serien molt més grans…. Nosaltres encara podem lluitar-hi amb relativa facilitat. Però i els nostres néts? Què podran fer? ¿Hauran de passar-se tota la vida  consagrant llurs esforços a lluitar contra aquesta plaga?”

Autor: John Wyndham
Títol: El dia dels trífids (The Day of the Triffids)
Traducci: Ramon Folch i Camarasa (revisada i actualitzada el 2019)
Editorial: L’altra tribu
Any: 2019 (1951)