L’autor d’ El club dels optimistes incorregibles publica la segona novel·la.
Després de tota una vida dedicada a fer guions pel cinema, teatre i televisió, Jean-Michel Guenassia va voler dedicar-se a la literatura i de moment ha publicat dues novel·les.
Amb la primera El club de los optimistas incorregibles (Ed62/RBA) va guanyar el prestigiós premi Goncourt l’any 2009 i ara presenta una nova novel·la que segueix confirmant la qualitat literària de l’escriptor francès.
La vida soñada de Ernesto G (RBA) segueix la trajectòria vital de Joseph Kaplan, un metge jueu nascut a Praga l’any 1910 que ens portarà a fer un recorregut pels moments més importants del segle XX passant pel Paris dels anys trenta i la posterior ocupació nazi, l’Argèlia dels anys quaranta per acabar tornant a Txecoslovàquia en plena època de la Guerra Freda.
Apassionat pels tangos de Gardel i el ball, Kaplan representa un jove idealista que creu que es pot canviar el món i crear-ne un de millor i més just.
‘’Joseph conocía la doctrina. No entendía como podía existir una sola persona en esta tierra herida que no estuviera de acuerdo con la ignominiosa explotación del hombre por el hombre. ¿Cómo era posible no suscribir estas ideas?’
Joseph Kaplan comparteix algunes similituts amb el personatge de Josef K de l’obra el Proceso de Kafka. Guenassia ho reconeix tot i que assegura el el Kafka que coneix és gràcies al redescobriment que van fer en el seu dia Albert Camus i Sartre.
Malgrat que el gran protagonisme de la novel·la sigui per a Joseph Kaplan, podem etrendre ‘La vida soñada de Ernesto G’ com una novel·la coral marcada pel ritme d’altres personatges que envolten la vida del metge i que seran cabdals en el desenvolupament de la història, donant-li sentit i riquesa a la novel·la, com la seva dona Christine, una actriu de teatre que destaca pel seu pacifisme i per la lluita feminista, ideals que també compartirà amb la seva filla Helena Kaplan.
A la meitat de la novel·la, quan Kaplan és el reponsable d’un sanatori a Praga, apareix el personatge de Ramón Benitez Fernández. Sota aquest nom s’amaga la figura del guerriller Che Guevara.
S’ha demostrat que el Che, l’any 1966 va viure quatre mesos a Praga, afectat de paludisme, però no hi ha documentació suficient per assegurar que va fer realment el dirigint Cubà.
Aquest fet l’aprofita Guenassia per donar respostes a la pregunta sobre que feia Guevara en un sanatori a Praga a mitjans dels anys seixanta. Pocs mesos després marxava a Bolivia on va ser assassinat.
L’autor deixar clar que la història de Guevara li serveix per mostrar dues realitats ‘ Kaplan és metge i salva vides i Guevarra va estudiar medicina sense excercir mai i es va convertir en un guerriller’.
El Che Guevara que dibuixa l’autor francès assegura a la novel·la ‘La revolución és cosa de joventut. Uno no puede seguir en la guerrilla hasta la vejez, ¿verdad?. Hay que ser fuerte, con plenitud de certezas y sin pusilanimidad. Cuando un revolucionario no tiene la surte de morir joven acaba convirtiéndose en un dictador y un verdugo’
No és la primera vegada que Guenassia dóna veu a personatges històrics; a El club de los optimistas incorregibles ja van aparèixer Sartre i Kessel.
‘La vida soñada de Ernesto G.’ és d’aquelles novel·les que es cuinen a foc lent i que el lector recordarà durant molt de temps.
‘Durante mucho tiempo, ella se había rebelado cada vez que él evocaba sus recuerdo de París, Chamonix o Argel, pero al final desistió. Pensaba que con los años acabaría por cicatrizar, las heridas se difuminarán, pero cuento más hablaba de ello menos se curaba. Helena se había dado cuenta de que a Joseph le daba más placer que tristeza o amargura rememorar el pasado. O era como esos destilados fuertes que hacen daño pero uno no puede prescindir de ellos porque se suben a la cabeza y ayudan a olvidat. ¿A quién podría contarle todo aquello, si no? Uno no elige los recuerdos. Los acalla o los persigue, pero vuelven sin pedir permiso.
Era también su própia historia, les gustara o no.”
