La tabla esmeralda, la novel·la sobre l’espoli nazi d’obres d’art.

L’escriptora Carla Montero publica la segona novel·la amb aires de bestseller.

La tabla esmeralda (Plaza y Janés) juga amb diversos ingredients del gènere històric, romàntic i el thriller.  Aquest còctel de gèneres,  com li agrada definir a la mateixa autora, fa que sigui digerit amb molta facilitat per part dels lectors.
Un estil que han seguit altres escriptores  com Julia Navarro, de qui Carla Montero, es mostra fervent  seguidora.

La tabla esmeralda és la segona novel·la després de la publicació d’Una dama en juego (Premio Círculo de Lectores de Novela).
L’espoli d’obres d’art realitzada pel règim de Hitler és el tema central de La tabla esmeralda. Un fet poc tractat  a nivell literari però que compta amb assajos interessants com El museo desaparecido d’Héctor Feliciano (Destino 2004).

El règim nazi va establir un pla per aconseguir les obres d’art més destacades del món. Museus i col·leccions privades van ser  objecte d’aquest espoli que pretenia apoderar-se d’obres de  Vermeer, Van Gogh, Cézanne, Renoir, Matisse entre d’altres pintors universals.

Els col·leccionistes  jueus van ser els que més van patir aquest setge i avui en dia moltes d’aquelles obres encara  no troben en mans dels seus legítims propietaris.

El proceso era sencillo pero eficaz: con ayuda de la Gestapo, responsables del ERR accedían a viviendas abandonadas (bien voluntariamente, bien forzosamente), y se llevaban todo lo que consideraban que poseía algún valor artístico: pintura, escultura, libros, antigüedades, muebles, cerámicas, joyas…�
Los propietarios solían ser judíos, emigrados o deportados, y otras categorías de los considerados enemigos del Reich. Así, las grandes coleciones de arte de las familias judías más importantes de Francia fueron confiscadas por los nazis, entre ellas, las de los Rothschild, David Weil y otras muchas hasta completar un total de 22.000 piezas robadas.
En algunos casos, también  sustrajeron obras de colecciones públicas, especialmente de artistas alemanes, basándose en el principio de que el arte debía regresar a su país de origen. (Fragment de La tabla esmeralda)

Aprofitant aquest fet històric, un quadre del pintor renaixentista Giorgione és el nexe d’unió de dues històries  que succeeixen en èpoques diferents.
La primera durant la Segona Guerra Mundial amb la ciutat de París ocupada pels nazis com a rerefons  i l’altre a l’actualitat.

La novel·la també es centra en la vida de Sarah Bauer i Ana Garcia, dues dones que viuen èpoques diferents però amb força  trets en comú. Sarah Bauer, és filla d’un industrial jueu que es trasllada  a París després que la seva família hagi estat detinguda per la Gestapo. El seu pare era un important col·leccionista d’art i ara li tocarà protegir  el quadre El astrólogo de Giorgione, que amaga un misteri que interessa fins i tot al mateix Hitler.

A l’època actual el protagonisme és per  a la jove Ana, una historiadora d’art del Museo del Prado, que descobrirà per mitja del seu xicot Konrad l’existència del quadre.
Gràcies aquest fet, Ana  descobreix el passat del París ocupat pels nazis i la saga familiar dels Bauer, encarregats de vetllar el secret que oculta aquesta obra al llarg dels segles.

Dues històries viscudes en èpoques diferents  i un quadre s’entrellacen  a La tabla esmeralda (Plaza&Janés)