“La gana i l’amor són l’origen de totes les infàmies’ Comissari Ricciardi
El gènere negre compta amb un nou personatge: des de Nàpols ens arriben les novel•les del comissari Ricciardi de l’escriptor italià Maurizio de Giovanni. El seu nom aviat el podrem afegir a la llista de clàssics com el comissari Brunetti de Donna Leon o Montalbano d’Andrea Camilleri.
Les novel·les estan ambientades a la ciutat de Nàpols en la década dels anys 30 sota el règim feixista del Duce.
L’edició catalana publicada per l’editorial La Campana compta amb l’excel·lent traducció d’Anna Casassas
Maurizio de Giovanni demostra ser un escriptor directe i efectiu en els seus plantejaments.
La mort del cantant d’òpera i amic personal del Duce, Arnaldo Vezzi, assassinat abans de l’estrena al Teatre San Carlo de Nàpols, és el desencadenant de les investigacions per part del comissari Ricciardi i el seu ajudant, el sergent Maione. Maurizio de Giovanni fa desfilar una galería de personatges que d’una manera o un altre es veuen involucrats en l’assassinat.
Un mort i molts posibles culpables, entre ells,la vidua de Vezzi, Livia la modista Maddalena , el cantant d’òpera Michele Nespoli i fins i tot don Pierino, un capellà molt aficionat a l’òpera. Tots ells són sopitosos i el comissari Ricciardi haurà d’investigar qui i per què? ha comès l’assassinat del cantant d’òpera Arnaldo Vezzi.
Ricciardi té 31 anys i és Comissari de la policía criminal de la Reial Prefectura de Nàpols. Psicològicament és un personatge estrany i poc donat a les relacions socials. És més aviat esquerp i viu capficat en la seva feina de policía.
‘’ No tenia amics, no freqüentava ningú, no sortia de nits, no tenia dona. La seva familia es limitava a la vella tata Rosa, ja septuagenària, que se’n cuidava amb una devoció absoluta i l’estimava tendrament, però sense intentar mai entendre una mirada o esbrinar un pensament.’
Tot i aquest currículum personal negatiu, Ricciardi demostra una escletxa d’humanitat demostrant un amor i sentiments envers la jove Enrica. La seva poca sociabilitat fa que mai hagi creuat una paraula amb l’Enrica i visqui el seu amor en silenci.
Ajudat en tot moment pel sergent Maione , Ricciardi té la particularitat i el do de poder veure i escoltar les últimes paraules dels morts. Aquest fet que el pot ajudar en les seves investigacions també li provocarà certes angoixes.
‘’En el transcurs dels anys que van seguir, va anar entenent que era Allò. Veia els morts. No pas tots ni gaire estona: només els que havien tingut una mort violenta. Els veia en el moment de morir, en el moment d’emoció més estrema. Sentia l’últim pensament que havien tingut. La visió era com una fotografía que fixava lúltim moment de la seva vida i que s’anava esvanint fins que s’esborrava’
L’hivern del comissari Ricciardi (La Campana/ Lumen) és el primer títol de la tetralogía protagonitzada pel comissari Luigi Alfredo Ricciardi que continuarà amb la publicació de La primavera del comissari Ricciardi, L’estiu del comissari Ricciardi i La tardor del comissari Ricciardi.
