‘La dona veloç’ d’Imma Monsó.

Guardonada amb el Premi Ramon Llull, La dona veloç és una metàfora del temps que vivim.

El temps és el gran tema de la novel·la ‘La dona veloç’ de l’escriptora Imma Monsó. Es tracta, segons paraules de l’autora l’obra  més densa que les anteriors i també una de les més ambicioses i també és una novel·la que feia molt de temps que portava a dins’

Partint del lema ‘com abans millor’ que una de les protagonistes de La dona veloç va formulant i aplicant en la seva vida diària, Imma Monsó va desgranant una novel·la sobre la percepció del temps i com aquest ens marca el nostre dia a dia.

«Sóc ràpida. No ho puc evitar. La meva germana ho és. La meva àvia, tot un referent familiar, ho era. El meu pare ho era, tot i que ara no ho és tant. Vinc d’una família on ràpid era tard o d’hora exterminat (més d’hora que tard, com comprendreu, perquè a casa el que es podia fer avui no es deixava per demà). I, si no era exterminat, s’autoexterminava».

Agnès Bach  una psiquiatra de 48 anys, pertany a una família dividida en dues categories: els Ràpids i els lents.
Agnès anomenada Nes per  no perdre temps, manté una llarga relació sentimental amb un home casat, té cura del seu pare, ja ancià i malalt, i viu obsessionada per aprofitar el temps.  La dona veloç ens ofereix també mitjançant flash-backs  la història de la familia Bach.

La dona veloç
ha estat guardonada amb el Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull

Imma Monsó és una de les veus narratives destacades de la literatura catalana on destaquen les obres Una tempesta, Un home de paraula, Tot un carácter, Millor no m’ho expliquis, Marxem papa. Aquí no ens hi volen, Hi són però no els veus.
Ha estat guardonada amb el Premi Prudenci Bertrana” amb la novel·la ‘Com unes vacances’, Premi Ciutat de Barcelona amb ‘Millor que no m’ho expliquis’, “Premi Maria Àngels Anglada , Premi Internacional Terenci Moix i Premi Salambó amb la novel·la ‘Un home de paraula’.