Carles Batlle publica La llegenda de l’impostor, la primera part d’una trilogia.
L’escriptor i dramaturg Carles Batlle, debuta com a novel·lista amb una clara aposta per la literatura fantasy catalana. Per aquest motiu ha creat el món imaginari de Carr-Morr a Kàrvadan.
Batlle ens transporta de la mà del seu protagonista a unes terres habitades per èssers fantàstics, animals inversemblants, selves frondoses que compten amb regnes i princeses per salvar. El món imaginari de Carles Batlle està basat en paissatges de l’Alta Garrotxa.
El protagonista de Kàrvadan, La llegenda de l’impostor (La Galera, 2012), és Pol Bàrsac que l’estiu del 2011 ha de fugir de la policia que volen arrestar-lo per activitats de sabotatge en les manifestacions dels indignats.
Pol vol fugir a França i recorrent a peu les a muntanyes de l’Alta Garrotxa, per un estrany fenomen és transportat a una altra dimensió.
Per sobreviure en aquest nou món haurà de suplantar la identitat d’un ésser mític, el Kàrvadan, responsable de salvar aquest indret d’una plaga malèfica.
La missió el portarà a enfrontar-se als perills i als paranys que tant els homes, que ambicionen el poder, com la natura, plena de paratges paorosos i bèsties de malson, li pararan una vegada i una altra. I també coneixerà la Lia, una princesa que l’acompanyarà en la seva missió i amb la qual viurà una apassionada història d’amor.
Tots dos hauran de superar proves molt difícils que canviaran la seva personalitat i que els faran descobrir el valor de la fidelitat, l’amistat, la valentia i la passió.
Kàrvadan ens ofereix tot un seguit d’elements fantàstics que els més atrevits poden recorrer, un cop llegida la novel·la, per la zona muntanyosa que va des de la Marede Déu del Mont a Comanegra amb dos recorreguts.
El primer recorregut circula des del Gorg Blau -a la llera del Borró- fins al Mont, passant per la Suca, els Trulls, Can Bosc, Puig de Malveí, Collada d’Espinau, Tossa d’Espinau, Puig de Torroella, Pla del Vi i Coll de Joncanat.
El segon recorregut és una ruta que surt del Mont i hi torna passant per Espinau, Collada d’Espinau, Font dels Trulls,Torrent de Lliurona, Collada de Montosa, el Coll de les Calans del Carig i el Coll de la Creu, entre d’altres llocs.
És una alegria, però també un disgust, l’aparició de Kàrvadan: alegria perquè ja era hora que els catalans fòssim valents per emprendre aquest gènere fantàstic, però alhora disgust en fer prop d’un any que estic donant voltes i m’estic documentant per escriure una novel·la també fantàstica ubicada prop de la Garrotxa, en concret a l’entorn de les Guilleries. Pel que dedueixo del contingut de Kàrdavan, però, sospito que els dos móns no s’arribaran pas a trobar mai, per bé que em caldrà rectificar alguns termes del meu argument (genial l’amor amb la princesa!…).
Molta merda, Carles Batlle!