Sobre la novel·la ‘Pluja d’estels’, de Laia Aguilar.

L’escriptor i fotògraf Xulio Ricardo Trigo ofereix L’Illa dels Llibres una sèrie de reportatges on uneix dues de les seves grans passions: la literatura i la fotografia.

 

Portlligat. La mar. Un grup d’amics que es retroba. La mar. Un fet que els aclapara. La mar. La mar com a presència constant, com a escenari de la vida que importa, com aquell personatge que atorga intensitat, que ens il·lumina el camí. També, però, testimoni de la por. La por al fracàs. La por a perdre l’ésser estimat. La por pròpia al desconegut. La por dels altres.

Laia Aguilar. Pluja d’estels. La força dels símbols senzills. La clarividència de la llengua que importa. La llengua viva, poderosa, dels que la parlen sense complexos i, de tant en tant, miren enrere. La llengua que trena les històries. Sincopar la llengua, el text, la novel·la. L’el·lipsi com a forma de vida. Una breu aproximació a l’essència de les coses que dona en la diana. La mar que se’n porta les restes del naufragi, les paraules que no necessitem, els nexes que fan nosa.

Pompeu Fabra. Síncope. Suspensió sobtada i temporal dels moviments del cor. El Nis, l’Olivia, el Jon, la Paula, el Max, la Mila, la Lluna. Personatges que només desitjarien mirar cap al futur i es claven al passat com si contessin les ones que perfilen l’horitzó. La mar. La mar com un ritme que s’executa a la sorra i que ens dificulta de surar. La mar que oculta el desig per un temps breu i després ens el torna ple d’urgències.

Pluja d’estels. Astres massa llunyans. Necessitat de viure els propers minuts, sense el desig de la creació que un dia vam desar entre les barques. Llegir la mar i començar el somni, deixar enrere angoixa i sentiments, només viure i descendir amb la marea, com un esquelet de sípia. Llegir la mar i saber que les ficcions tenen aquell bri de veritat i que tots en formem part.

Laia Aguilar. La narrativa sincopada. La mar. El text com a muntanya russa de la vida.

 

Laia Aguilar, Pluja d’estels, Barcelona, Destino, 2020, 281 p.
Imatge: La mar. ©xrtrigo

 


Xulio Ricardo Trigo és escriptor i fotogràf.

Autor de les novel·les ‘El somni de Tàrraco’, ‘Les veus del Liceu’, ‘El port del nou món’, L’homenatge’ i ‘La noia de la resistència’.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here