‘Les generacions espontànies’ de Mar Bosch

L’autora de ‘Bedlam’ publica la segona novel·la on confirma la seva capacitat literària

El nom de Mar Bosch comença a sonar amb força i ho fa amb una literatura valenta i de qualitat que la situa com una de les escriptores a tenir molt en compte.

Mar Bosh juga amb el lector amb el títol de la novel·la. No es tracta d’un relat generacional ni tampoc una novel·la sobre l’obsoleta teoria científica que assegurava que la vida sorgeix de manera espontània a partir de la matèria inerta.

La seva literatura no sorgeix del no-res i ho demostra amb una segona novel·la que aconsegueix sorprendre novament al lector amb una personalitat i veu pròpies.

Amb ‘Les generacions espontànies’ publica la segona novel·la després de debutar l’any 2013 amb ‘Bedlam. Darrere les hores càlides’ (Empúries). Llavors Mar Bosch s’endinsava en una mena de faula ambientada en la freda i màgica Bedlam per escriure sobre l’oblit i els records. Ho feia amb una narració carregada d’humor, surrealisme i també de certa ironia.
Alguns d’aquests ingredients també hi apareixen a ‘Les generacions espontànies’ (Periscopi) on en aquesta ocasió una entrevista de feina i un currículum són el punt de partida de la novel·la.

”És la primera entrevista que té des de fa mesos i ja no recorda el temps que fa que la va espifiar amb l’última. Ho va fer malament, es va vestir malament, va respondre malament, va mentir malament i va dir la veritat amb uns tòpics gastats que no va saber desplegar amb cap mena de gràcia. Li havien aconsellat que digués totes aquelles coses, que les digués amb un to i una dicció determinades que va assajar davant la pantalla moltíssimes vegades’.

Després del fracàs a l’anterior entrevista l’Eva, una dona que podria vorejar els trenta i pocs anys, decideix ser ella mateixa i ser espontània en l’entrevista de feina que ha estat convocada.

L’Eva va repassant i explicant amb tota mena de detalls el seu currículum al director general d’una gran empresa i gràcies a aquest punt de partida anirem coneixent moments de la seva vida i de les feines que ha anat exercint com a especialista en genètica a maquilladora de cadàvers fins a professora o detectiu privat especialitzada a investigar baixes laborals. Moltes de les seves feines han estat fruït dels seus somnis de petita i per aquest motiu si sent molt satisfeta.

‘Els he anat complint d’un en un, ho veurà en aquest currículum. Per exemple, això de maquillar morts té a veure amb una dèria infantil: a mi m’encantava tot el que es relacionava amb les mòmies. Ja de petita embalsamava les nines, sense buidar-les, és clar; és una llàstima que no facin les nines amb intestins. Quan les tenia ben embolicades, les posava en capsetes i les enterrava al jardí, en un complex funerari que va arribar a ocupar tota la zona que anys més tard va ser la piscina… Volia ser egiptòloga’

Mar Bosch també deixar volar la seva imaginació i embolcalla la narració amb elements surrealistes i sorprenents. L’Eva a més de ser detectiu també va treballar durant temps fent substitucions no només de mestra

‘A la primera casa hi feia de filla i de néta substituta: treballava amb dues vídues, una àvia i una mare, la filla de la qual em va contractar. La Teresa, la dona que jo substituïa, va decidir marxar un any a córrer món; no s’atrevia a fer-ho per les obligacions afectives envers les dones de la seva família’

Després d’un temps a l’atur i de fer algunes feines precàries i mal pagades, l’Eva vol aconseguir com sigui el nou lloc de feina i a través del seu currículum també ens parlarà de les relacions personals, la precarietat laboral amb feines mal pagades i altres situacions quotidianes que sap embolcallar amb una narració carregada d’humor i ironia.