L’escriptora recorda a L’Illa dels Llibres les diverses efemèrides literàries que es commemoren aquest any relacionades amb destacats autors com Caterina Albert, Montserrat Roig, Joaquim Carbó, Sebastià Sorribes, Joan Oliver o Josep M. Folch i Torres.
L’estiu és un període de temps que ens convida a la lectura, una lectura que molts volem exigent ja que no en tenim prou amb les novetats. La data dels naixements i de les defuncions dels autors i autores així com les obres que van complint anys i acaben formant part del nostre patrimoni literari ens serveixen per recordar i retrobar textos que ens han fet vibrar. I, si no ho hem fet, tal vegada serà l’ocasió de descobrir-los
Enguany és “L’any Llull”, però l’insigne autor no és l’únic que serà bo de recordar. D’alguns ja se n’ha fet i se’n va fent soroll, no només per la seva obra, sinó també pel seu carisma, perquè hi ha persones que brillen amb llum pròpia més enllà de la seva producció, en aquest cas literària.
Hi ha xifres rodones, com la d’un centenari. Aquest 2016 celebrem el naixement de Pere Pagès i Elies, més conegut com a Víctor Alba (Barcelona, 1916 – Sant Pere de Ribes, 2003). L’escriptor, periodista i activista polític, destacà per l’estil reivindicatiu de la seva extensa obra com els assaigs Retorn a Catalunya, Història de la resistència antifranquista o els estudis sobre Andreu Nin i Joaquim Maurim. Carles Fonseré (Barcelona, 1916 – Girona, 2007), ninotaire, escenògraf i fotògraf va ser un destacat dibuixant i cartellista, sobretot durant l’època republicana. En aquesta celebració centenària, els acompanya Llorenç Moyà Gilabert (Binissalem, 1916 – Palma, 1981), escriptor polifacètic que, a través de les pàgines del diari mallorquí “Última hora”, amb el pseudònim “El xafarder” defensava la dignitat de la cultura catalana. Va ser guardonat dues vegades amb el Premi Ciutat de Palma (de Poesia el 1955, i de Teatre el 1962).
Si parlem d’obituaris… Caterina Albert i Paradís (L’Escala, 1869-1966) o el que és el mateix, Víctor Català, ja fa 50 anys de la seva defunció. L’autora de Solitud (1905) va confegir un text imprescindible, un clàssic de la narrativa catalana, una novel·la simbòlica on les tensions entre l’individu i l’entorn se’ns presenten amb gran destresa i poder descriptiu. Traduïda a diverses llengües, té una versió teatral i dues adaptacions cinematogràfiques. Li fan companyia, Rafael Tasis i Marca (Barcelona, 1906 – París, 1966), escriptor, polític, llibreter… De la seva producció em decanto per la històrica Joan I caçador i músic, La vida del rei en Pere III, Barcelona, imatge i història d’una ciutat tot que també va ser autor de novel·la i teatre. I Miquell Llor i Forcada (Barcelona, 1894-1966), narrador, novel·lista i activista literari, sobretot durant l’època anterior a la guerra civil. Autor d’una novel·la esplèndida i emblemàtica publicada l’any 1931, Laura a la ciutat dels sants (és molt interessant llegir-ne la seva continuació, Els somriure dels sants), Llor ens mostra el viatge iniciàtic de la Laura amb una imatge negativa del món rural i catòlic que va causar una forta polèmica, fet que va provocar aquesta segona part que he esmentat. L’autor no ho va tenir gens fàcil ja que una novel·la anterior, Tàntal (1928), va ser titllada d’immoral per la crítica a causa de les idees freudianes que topaven amb el puritanisme de l’època.
Fa 30 anys del traspàs de Joan Oliver i Sallarès (Sabadell, 1899 – Barcelona, 1986) considerat un dels poetes (la poesia la signava amb el nom de Pere Quart) i dramaturgs més destacats de la literatura catalana del segle XX. En són una bona mostra obres com Ball robat, Allò que tal vegada s’esdevingué, Vacances pagades, Bestiari, Saló de tardor… També va ser periodista, director literari i traductor de Shaw, Beckett, Moliere…
Ha transcorregut un quart de segle des que Maria Aurèlia Capmany (Barcelona, 1918-1991) va traspassar. Destacada activista cultural, feminista i antifranquista, Va rebre el premi Sant Jordi de novel·la (1968) amb l’obra Un lloc entre els morts i el Premi Joanot Martorell del 1948 per El cel no es transparent. Va conrear la novel·la, la literatura infantil i juvenil, el teatre i l’assaig. Vint-i-cinc anys també són els que s’acompleixen d’ençà de la mort de Montserrat Roig (Barcelona, 1946-1991) escriptora novel·lista, contista, autora de reportatges i articles periodístics; va excel·lir com a entrevistadora televisiva d’escriptors de generacions precedents. Compromesa políticament i cívica, va deixar obres com Els temps de les cireres, Digues que m’estimes encara que sigui mentida o Un pensament de sal un pessic de pebre. Les acompanya Josep Ferrater i Mora (Barcelona, 1946-1991), assagista i filòsof, el més destacat del segle XX. Doctor honoris causa de diverses universitats se li valora l’intent d’aproximació de les teories vigents a la seva època: existencialisme, empirisme anglès, dualisme… Els segueix Vicenç Riera Llorca (Barcelona, 1903 – Pineda de mar, 1991) escriptor i periodista, la seva primera novel·la, Tots tres surten per l’Ozama (1946) tal vegada la més coneguda de les seves obres, narra les aventures dels catalans exiliats a les Amèriques. Més endavant seguirà amb aquesta temàtica en llibres com Els catalans exiliats a Mèxic. Un altre autor que també fa vint-i-cinc anys que ens va deixar és Jaume Vidal Alcover (Manacor, 1923 – Barcelona, 1991) escriptor i traductor mallorquí autor d’una extensa obra poètica, narrativa, teatral i assagística. Amb Sonets a Eurídice, aconseguí el Premi Joan Alcover l’any 1961, i amb Terra negra el premi Carles Riba l’any 1967.
Naixements i defuncions a banda, és necessari recordar aquelles obres que van complint anys, obres que han excel·lit i que ho continuen fent. Encara que no sempre és així, sovint la distància s’encarrega de posar les coses al seu lloc i en fa una valoració més justa.
Són cent els anys que fa Cançons i elegies de Clementina Arderiu i Voltas (Barcelona, 1889 – 1976). Poetessa influïda per la cultura popular, la seva és una poesia molt treballada que delata la influència de Josep Carner i de Carles Riba, el seu marit.
L’estiu i tardor del 1916, Eugeni d’Ors i Rovira (Barcelona, 1881 – Vilanova i la Geltrú, 1954), Xènius, va publicar una sèrie de proses vacacionals al seu glossari La veu de Catalunya que el 1918 es van editar amb el títol de La lliçó de tedi en el parc, i la postil·la: «altrament dit Oceanografia del tedi» on l’autor inicià un viatge indolent al seu interior, una obra a mig camí de l’anàlisi filosòfica i l’ocurrència intel·lectual.
Cent anys són els que també té la popular obra de Josep M. Folch i Torres (Barcelona, 1880-1950) Els pastorets o l’Adveniments de linfant Jesús, encarregada i estrenada la vigília de Nadal de 1916 al Coliseu Pompeia de Barcelona.
Publicada l’any 1966, fa cinquanta anys, doncs, El quadern gris es considerada l’obra mestra de l’escriptor i periodista català Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, 1897 -Llofriu, 1981). Amb un alt caràcter autobiogràfic l’obra descriu el món de Palafrugell, de l’Empordà i de les seves estades a Barcelona. L’autor posà especial èmfasi en dos fets: la ruïna del seu pare a causa d’uns negocis rurals, i alguns retrets d’un amic seu, Alexandre Plana, a les primeres proses que publica en diferents diaris i revistes.
Mig segle és el que fa El cafè dels homes tristos, obra de narrativa curta guardonada amb el premi Víctor Català de Víctor Mora Pujades (Barcelona, 1931), guionista de còmics i novel·lista. Acompleix també la cinquantena El carrer de les camèlies, de l’escriptora Mercè Rodoreda (Barcelona, 1908 – Girona, 1883), novel·la que va rebre el premi Sant Jordi l’any 1966, una història iniciàtica on la soledat i la tristesa són les protagonistes silents. Cinquanta anys de vida té Abans d’ara de Domènec Guansé (Tarragona, 1894 – Barcelona, 1978). Amb aquesta obra, el periodista, novel·lista i traductor, va oferir una sèrie de retrats literaris de figures tan conegudes com Josep Maria de Sagarra, Josep Carner, Pompeu Fabra… al costat d’altres que no ho eren tant com Roser Bru, Pere Matalonga, Francesc Camplà. Mig segle de vida té la Teoria dels cossos, un llibre important de la poesia catalana, obra de Gabriel Ferrater i Soler (Reus, 1922 – Sant Cugat, 1972), el primer poeta modern de la literatura catalana de postguerra, mostra els innombrables paranys i falses il·lusions de la nostra vida amb l’objectiu de poder aconseguir moments, ni que siguin breus, d’existència racional i lliure, petits esquitxos de felicitat. Els ulls i la cendra d’Estanislau Torres i Mestres (Barcelona, 1926) Autor de novel·la narrativa, de literatura infantil i juvenil, memòries, viatges, reportatges… Temàticament s’ha centrat en la Guerra Civil Espanyola, que va viure directament. En aquesta novel·la ens parla d’uns adolescents que viuen a la seva manera l’última fase de la Guerra Civil; ja de grans aniran a la muntanya d’Arenys i evocaran aquell temps.
Qui no ha llegit La casa sota la sorra? O El zoo d’en Pitus?
Cinquanta anys i desenes d’edicions són la carta de presentació de La casa sota la sorra, una novel·la juvenil de l’escriptor Joaquim Carbó i Masllorens (Caldes de Malavella, 1932) que ha captivat i enganxat diverses generacions. L’obra originà una sèrie de còmics il·lustrats per Josep Maria Madorell i és una de les moltes herències que ens ha anat llegant la revista Cavall Fort.
L’altre clàssic, El zoo d’en Pitus, de l’escriptor especialitzat en literatura infantil i juvenil, Sebastià Sorribas i Roig (Barcelona, 1928 -2007), és el tercer llibre d’autor català més venut, després de La plaça del Diamant i del Mecanoscrit del segon origen. Sebastià Sorribas va guanyar amb aquesta obra la segona edició del Premi Josep Maria Folch i Torres de novel·les per a nois i noies, l’any 1965 és publicà l’any 1966.
Amb 25 anys d’existència, tenim Deu daus d’Agustí Pons i Mir (Barcelona, 1947), periodista i escriptor que per aquesta obra va rebre el premi d’assaig Joan Fuster l’any 1991. L’autor fa un itinerari per la vida i obra de deu personatges cabdals: Frederica Montseny, Salvador Espriu, Néstor Luján…
Convido als lectors a saber més d’aquests autors i autores, a llegir o rellegir les seves obres. I d’altres, és clar, perquè en tot moment podem trobar un motiu, un excusa per descobrir o redescobrir joies literàries que n’hi ha, i moltes. Una plaent manera de retre’ls homenatge.
