El color de los sueños és la segona novel·la de Ruta Sepetys després de l’èxit de ‘Entre tonos de gris’.
La novel·la Entre tonos de gris (Maeva) va suposar el debut de l’escriptora Ruta Sepetys. La novel·la arrencava d’una experiència familiar per narrar l’horror que van viure milers de lituans que van ser deportats als gulags soviètics.
Molts d’aquests lituans van morir als camps de treball de Sibèria, i Sepetys va voler retre un homenatge als que van patir aquesta desagradable experiència. La novel·la va aconseguir publicar-se a 46 països i la traducció a gairebé una vintena de llengües.
Després d’un temps de reflexió Ruta Sepetys va decidir tornar a escriure i ho va fer amb una història molt diferent ambientada a la ciutat de Nova Orleans de la meitat del segle XX.
La protagonista d’ El color de los sueños (Maeva), Josie, un jove de disset anys, filla d’una prostituta ha d’espabilar-se pràcticament sola en un ambient poc recomanable i sense l’ajut de la seva mare.
Prostitutes i gàngsters passegen pel Barri Francès de la ciutat de Nova Orleans, personatges de classe baixa que es barregen amb persones procedents de l’alta classe social i que practiquen una doble moral .
El procès de documentació per crear l’ambientació necessària per poder crear una atmòsfera especial, ha estat segons paraules de l’escriptora ‘obsessiva’. Tot va començar arran de la troballa del llibre ‘The last madame’ de Christie Wiltz sobre la madame Norman Wallace.
L’illa dels llibres ha entrevistat a l’escriptora nord-americana
El color de los sueños arriba després de publicar Entre tonos de gris, una història dura i plena de sentiments que narra el patiment i l’horror que van viure milers de deportats als gulags soviètics i als camps de treball de Sibèria per part del règim d’Stalin. A més també era una història molt personal.
Com va viure la publicació i l’èxit d’aquella primera novel·la?
Encara no em puc creure que un capítol tan fosc i desconegut de la història hagi interessat a tants lectors. Entre tonos de gris ara mateix s’ha publicat a 41 països i s’ha traduït a 31 idiomes.
En el fons no es pas mèrit meu per què en aquest cas és una narració que surt de la història.
Va necessitar un temps de descans per tornar a escriure després d’aquella primera experiència?
Escriure entre tonos de gris va ser una experiencia tant emocionalment molt esgotadora. Quan vaig començar a pensar en una nova novel·la sabia que encara que fos una narració també històrica havia de canviar el ritme.
A Entre tonos de gris, Lina una noia de 14 anys serà testimoni directe del patiment i l’horror dels gulags soviètics i sobreviurà gràcies a la força de la seva mare i també pels seus dibuixos i la protagonista de ‘El color de los sueños’, Josephine sobreviu també gràcies a la literatura.
Exacte. És un nexe d’unió entre les dues novel·les. En temps de dificultat ens ajuda molt buscar una altra forma d’expressió per explicar allò que ens passa. Moltes vegades trobem la resposta a allò que ens preocupa, en l’art, la música, o la pintura. Hi trobem consol i ens ajuda per afrontar les dificultats.
Quin color tenen els somnis?
El color dels somnis és adonar-te que tu pots ser el pintor del teu propi destí i puguis triar el color.
En el cas de la Jossie en el moment en què ella s’adona que té el poder descriure el seu propi destí es trova amb la paleta de colors a la seva mà i la capacitat de triar de quin color serà el quadre del seu destí.
Fa uns anys es podia imaginar tot l’èxit que ha obtingut amb les seves novel·les?
La veritat és que no i de fet quan vaig començar a escriure el límit de les meves expectatives eren molt més baixos del que m’ha acabat passant.
Per tant mai ens hem de posar límits
Mai hauriem de posar límits als nostre somnis. I en el meu cas és especilament greu, perquè en la meva història familiar m’ha ensenyat que tot és possible i que et pots refer de qualsevol cosa. Però quan vaig començar a escriure, era jo mateixa qui em posava límits a les meves ambicions.
La novel·la es centra en un època determinada Nova Orleans dels anys 50 per què va decidir ambientar la novel·la en aquella època…..
Vaig triar l’any 1950 perquè quan buscava documentació per la primera novel·la vaig recollir testimonis de molts refugiats lituans que van arribar als estats units precisament en aquella època. I quan em descrivien la seva vida i m’explicaven el que van viure em van dir que havien vist molt de dolor i això em confonia molt perquè sempre es parla dels anys 50 com l’època daurada.
Quan vaig fer recerca em vaig adonar que tenien raó i no era la vida perfecta i si una perfecta mentida. O sigui que vaig decidir complicar la història uina mica més i ambientar la història a Nova Orleans, una ciutat plena de misteris i secrets on tot és possible.
Una època i un indret on no hi falten els gangsters, els bordells.
Quan investigava l’època em vaig trobar amb algú em va comentar que si venies d’una bona família era tot molt més fàcil. Llavors vaig pensar, I que pasa si vens d’una mala família? Llavors vaig decidir que venir d’una mala família volia dir que provenir d’un bordell.
El barri francès era especial i pràcticament tot estava permès malgrat la moral americana com també reflecteix a la novel·la.
Precisament el barri francès està ple de misters i de supersticions. Vaig trobar un llibre d’assaig The last madame de Christie Wilzt on destacava el personatge de Norman Wallace, una madamme i d’un bordell molt popular. Ella i el seu bordell es van convertir ens una gran inspiració per la novel·la.
Nova Orleans sempre ha estat una cruïlla de cultures….
Si que és veritat que la barreja de cultures contribueix molt a la ciutat però al mateix temps a Nova Orleans hi ha unes tradicions molt fortes. Hi ha la part alta on vivia les famílies benestants que al mateix temps eren les més important i respectades.
La documentació ha estat una tasca molt important i fins i tot com ha comentat en alguna ocasió obsesiva.
Va ser un procès absolutament obsesiu. Jo vaig néixer a Detroit i em vaig haver capbussar totalment per descriure com es vivia i com era Nova Orleans. Però el més curiós és que la documentació sobre la novel·la em va arribar per mitjà de la màfia.
Durant molts anys la màfia ha tingut molt poder i algú em va comentar que si volia escoltar històries de veritat i saber molts detalls havia de contactar amb la màfia.
Em van concertar una cita amb un mafiós que durant molts anys va ser corredor d’apostes per la màfia i durant vint-i-cinc anys va tenir el negoci molt a prop del bordell que ha servit d’inspiració per a la novel·la. I molts dels detalls que apareixen al llibre són tal com me’ls va explicar aquest home.
Li ha pagat drets d’autor?
No però quan vaig presentar la novel·la a Nova Orleans ell va venir però molts amics meus no ho van fer perque la màfia estaría a la presentació.
La novel·la respira una musicalitat pròpia a ritme de jazz.
Si i a més s’hauria de llegir en una habitació fosca mentre zona la música de jazz.
M’agradaria molt, que a través de la novel·la coneguessin al músic Smiley Lewis, malgrat que tothom coneix a Fats domino. També recomano la banda Preservation Hall Jazz Band.
A El color de ls sueños fa un homenatge als clàssics de la literatura, de fet la protagonista viu durant molt de temps en una llibreria.
Això és una cosa que vaig fer deliberadament perquè la protagonista se se sent molt sola i gràcies als llibres trova els seus amics i fins i tot una mena de família.
Quan llegim un llibre i trobem un personatge amb qui ens podem identificar sembla que el món sigui menys solitari
Penso que trobar el llibre apropiat i per tant l’amic apropiat en el moment apropiat pot ens pot provocar un sentiment efecte molt profund.
Ens imaginem que visitem la llibreria de la novel·la i trobem el seu llibre. Per què l’hem de llegir?
Perquè en aquest llibre i aquesta llibreria trobarem el missatge que en el fons que tot és possible i que les famílies que construim poden ser molt més fortes que les families que tenim de naixement
Ja té pensada una tercera novel·la?
Estic molt il·lusionada amb una nova novel·la i puc dir de momento poca cosa però puc avançar que es tracta d’un episodi secret i obscur ambientat en la segona guerra mundial.
Entrevista de Jordi Milian
