Mai Jia,ha publicat la primera novel·la en català i castellà després de convertir-se en tot un bestseller a la Xina.
Mai Jia ha publicat diverses novel·les al país asiàtic amb xifres de vendes que superen els 16 milions d’exemplars i és seguit per més de 20 milions de xinesos a les xarxes socials.
Seguidor de l’obra de Borges i Gabriel Garcia Márquez, Mai Jia combina en les seves novel·les els ingredients dels best-sellers sense renyir amb la qualitat, intentant a cada novel·la oferir elements nous.
Bona part de l’èxit internacional de Mai Jia és gràcies a l’atzar i a la traductora anglesa Olivia Milburn que va comprar per casualitat a l’aeroport de Pequín la novel·la El do. Un cop va arribar als Estats Units va convèncer a l’editorial Penguin de la publicació en anglès de la novel·la de l’escriptor xinès.
El protagonista del novel·la Rong Jinzhen té un do especial per les matemàtiques, habilitat que el portarà a ser reclutat a la Unitat 701 de l’exèrcit xinès on hi destina els científics amb més talent. Aillats del món exterior, són sotmesos a condicions laborals molt estrictes i opressives per aconseguir desxifrar codis i missatges dels enemics.
L’illa dels llibres ha entrevistat a l’autor xinès.
C
om ha viscut l’èxit de la seva primera novel·la?
Com molts novel·listes somiava amb tenir èxit, però una vegada ho he aconseguit, m’he adonat que és una navalla de doble tall.
Si tens fama, la teva novel·la pot ser escollida per una editorial més gran i vendre molts llibres, però també m’he adonat que el meu temps s’ha convertit en un producte de consum de molta gent i no puc concentrar-me en l’escriptura.
Potser ara, si que tinc una mica de por de l’èxit.
Tot i que la seva novel·la tracta qüestions referents a desxifrar enigmes i codis secrets ha comentat en moltes ocasions que el seu interés es centra sobretot en les persones.
En el fons la novel·la és una obra que intenta explorar i analitzar el món interior de l’ésser humà. Puc dir que la tasca més important d’un novel·lista és crear personatges.
Una novel·la sense la creació d’un personatges i que impactin o que t’arribin directament al cor, difícilment serà una obra important.
Intenta escriure cada vegada una novel·la diferent
Cada novel·la que escric és un nou repte per a mi i ho haig d’assumir. Moltes vegades és difícil superar-se però faig un esforç cada dia per intentar llegir i escriure per superar-me a mi mateix.
Els lectors i els crítics són els que opinaran sobre si finalment ho aconsegueixo.
Utilitza els ingredients dels bestsellers per escriure novel·les.
Sempre buscava la perfecta combinació entre el bestseller i la bona qualitat
L’atzar és un dels missatges de la seva obra. Vostè creu en l’atzar?
Recordo una frase de Borges que diu: el que anomenem atzar és la nostra ignorància de la complexa maquinària de la causalitat.
La publicació internacional de la seva novel·la es va produir gràcies a l’atzar quan una editora va comprar ‘El do’ en un aeroport de Pequin.
La meva vida està plena de causalitats. La novel·la va trigar dotze anys en publicar-se fora de Xina i durant la creació de la novel·la també van succeir moltes casualitats. Puc dir que la meva vida està plena de casualitats.
Avui, potser per una casualitat, premem un botó i podem enregistrar aquesta entrevista, però demà no sé el que succeirà.
Ha citat a Borges però també un dels seus referents és Gabriel Garcia Márquez.
Márquez és un dels meus escriptors favorits però està una posició molt superior a la meva i he de reconèixer que no sóc capaç d’aprendre res d’ell pel seu gran nivell literari.
A la Xina compta amb milions de seguidors a les xarxes socials. Què suposa comptat amb tanta gent pendent de la seva obra?
Sempre visc i hauré de viure amb una certa pressió. A Xina tinc més de 20 milions de seguidors a les xarxes socials i moltes vegades puc percebre el seu amor, però a vegades no puc respondre als meus seguidors i això pot provocar malentesos.
A vegades quan un escriptor té molt èxit o inclús un futbolista, hi poden haver persones que et poden estimar o d’altres que et poden odiar i per respondre a tots aquests lectors, el millor és escriure una nova novel·la amb molta més qualitat.
Té algun ritual alhora d’escriure?
Malauradament per la fama no tinc la pau necessària per escriure. M’he obligat tenir una mica d’aïllament cada dia al matí fins les dues de la tarda on desconnecto el telèfon per poder llegir i escriure. A la tarda si que faig vida social, però tots els dies em guardo uns moments per a mi.
El jove Rong Jinzhen té el do de desxifrar missatges en clau. Vostè també va treballar durant un temps a l’exèrcit xinès on es va especialitzar en descodificació, missatges i criptografia. Què més comparteix amb el seu protagonista?
També compartim una infantessa infeliç d’aillament i de patiment però sobretot coincideixo en un 70% amb el seu caràcter.
El protagonista de la seva novel·la és un personatge poc comunicatiu fins i tot autista
Rong Jinzhen viu en un ambient aïllat i és molt difícil penetrar en el seu món interior i només sabem d’ella i de la seva vida a través de comentaris dels observadors.
És una tècnica que he utilitzat intencionadament i és una característica comuna entre les persones que es dediquen a la criptografia que podríem indentificar com una mena de fantasmes.
Descriu l’opressió laboral que pateixen a la unitat 701 on els protagonistes viuen aïllats de l’exterior.
Cada persona que treballa a la unitat es converteix en una mena d’illa per intentar protegir-se i mantenir els secrets i també a ells mateixos.
Per una altra banda, un crític nord-americà, va destacar que la figura del protagonista és com un símbol de la Xina abans de la reforma d’apertura. En aquella època la figura d’un xinès era el d’una persona solitària i molt treballadora que pot fer coses increíbles, però que no sap comunicar-se.
Creu que la literatura pot trencar barreres que a vegades impedeix la política?
La literatura és superior a la política i en realitat a Xina la gent pot riure i plorar amb una novel·la occidental però al mateix temps una bona novel·la xinesa pot provocar el mateix efecte per a un lector occidental.
En aquest sentit la política si que pot crear conflictes però la literatura és un pont que comunica les dues parts. [pullquote]Ara la Xina és molt més oberta que abans, però segurament que fa trenta anys hagués estat impossible publicar ‘El do'[/pullquote]
Amb les seves novel·les ha tingut por de la censura tenint en compte els temes que tracta?
Aquesta va ser una preocupació meva però al final he aconseguit arribar als lectors. Ara la Xina és molt més oberta que abans i segurament que fa trenta anys hagués estat impossible publicar ‘El do’ Moltes vegades el sistema de censura a la Xina potser no és tan fort com es pensa a Occident.
Tenim prou coneixement a occident sobre orient?
Hi ha un desequilibri perquè a Xina es coneixen més coses d’occident que no pas en sentit contrari. De totes maneres s’ha de reconèixer que després de la revolució industrial, occident representa una potència molt gran en tots els àmbits i per aquest motiu nosaltres estem obligats a conèixer més occident.
A Xina tots els nens nascuts després dels anys 80 estudien anglès a l’escola però és difícil trobar algú a occident que estigui estudiant xinès.
Per tant, com comentava abans, la literatura pot convertir-se en un pont entre les dues cultures.
Per mi és una gran alegria que el meu llibre s’hagi publicat en les millors editorials. A Xina hi ha molt bons escriptors i espero que puguin publicar les seves obres en català i castellà.
El do del protagonista és el do per la matemàtiques i dexifrar codis. Quin seria el seu do?
Em considero una persona normal i no sóc cap geni i si tinc algun talent podria ser el de novel·lista. Sempre he intentat escriure novel·les diferents i espero aconseguir-ho.
