Amb la novel·la ‘Faré tot el que tu vulguis’ (Columna), Iolanda Batallé ha guanyat el premi Prudenci Bertrana.
Iolanda Batallé debutava com a escriptora l’any 2009 amb La memòria de les formigues (Amsterdam Llibres), una novel·la força interessant que ens descobria el món de la Joana, una dona lluitadora que és capaç de deixar-ho per poder viure una nova vida allunyada de l’estrès de la feina. Dos anys més tard publicava ‘El límit exacte dels nostres cossos (Amsterdam Llibres), un recull de relats on predominaven històries sobre e les relacions i el comportament humà.
L’estil personal de la seva literatura la segueix acompanyant també a ‘Faré tot el que tu vulguis’ (Columna), on Iolanda Batallé segueix apostant per una veu narrativa que convida a la reflexió per mitjà de frases que no deixen indiferent al lector.
Guanyadora del Premi Prudenci Bertrana, ‘Faré tot el que tu vulguis” la protagonista és la Nora, una dona de 43 anys, casada i amb dues filles, que mai ha estat infidel a la seva parella però que coneix en un avió en Nacho, un jove biòleg “molt atractiu”. La Nora serà infidel, per primera vegada, al seu marit i a partir d’aquesta trobada es crearà un joc de dependència i passió que Nora convertirà en quadres per a la seva propera exposició.
La memòria de les formigues va suposar el teu debut com a escriptora. Quins records t’han quedat d’aquell moment?
En guardo molt bons records i encara avui rebo comentaris de lectors que s’acosten a La memòria de les formigues i em comenten. que gràcies a la novel·la els ha canviat la vida i han decidit fer un canvi.
Després de quatre anys, que encara passi això, els que ens dediquem al món del llibre, sabem que és un gran regal molt a prop d’un miracle.
La publicació de la primera novel·la va coincidir amb l’inici d’una nova etapa professional al capdavant de La Galera.
Han estat gairebé cinc anys intensos de molta feina i molta felicitat, però també d’anar sembrant i recollint fruits. Ara estem recollint molts fruits amb La Galera què en els darrers anys no hem parat de créixer i tot celebrat els 50 anys.
Hem recuperant alguns títols històrics però també creant de propis com Elvis Rivoldi, Patatu, La porta dels tres panys, el fenomen adolescents.cat entre molts d’altres
No has oblidat a la Joana, la protagonista de La memòria de les formigues, perquè llegint ‘Faré tot el que tu vulguis’ sabem que encara continua netejant la sorra de la platja.
No l’he oblidat i per això fa un ‘cameo’ literari a la novel·la, però també apareix en Max i alguna coseta del recull de relats ‘El límit exacte dels nostres cossos’’.
Què hi trobaran els lectors de diferent respecte a La memòria de les formigues o El límit exacte dels nostres cossos?
El que trobaran de diferent és la història, els personatges i la trama. Aquesta novel·la té més trama que la resta però molts lectors em comenten que malgrat aquestes diferències manté una veu pròpia marca de la casa que inclou el món oníric, les imatges, les casualitats, que intueixo que va amb la bèstia que sóc jo.
La protagonista, la Nora casada des de fa 20 anys i sempre ha estat fidel. Sempre ha pensat que la seva relació està prou consolidada com per no ser infidel, però coneix en un avió, al Nacho que la farà replantejar-s’ho tot. Aquesta trobada li canviarà la vida i la portarà a cometre la seva primera infidelitat.
A partir d’aquest moment, la protagonista experimenta un procès que servirà perquè es vagi descobrint a ella mateixa i descobrir també on estan els seus límits.
El Nacho no deixa de ser una excusa i un punt de partida que li obre el camí a la Nora per fer un canvi en la seva vida. Hem de pensar que ella té una infància concreta i com diu el Jordi Savall tots fem el que fem molt marcats pel que vam aprendre de petits.
La infància és molt important en el món de la Nora amb un avi molt poderós que li fa costat des de molt petita i també li mostra un món on des de molt jove li comenta que es busqui un marit que la protegeixi.
Fins ara la Nora ha viscut molt bé
Exacte, però però té la sensació que ha fet el que a ella li van dir que havia de fer.
Ha viscut, fins que comença la història del Nacho, sota la protecció de dues figures masculines la de l’avui primer i la del seu marit després.
I arriba a un punt que se n’adona que ja no necessita ningú que la protegeixi i vol fer un canvi.
La novel·la narra com una dona canvia el ‘faré tot el que tu vulguis’ al ‘faré el que jo vulgui’.
Ella ha viscut en una mena de presó durant tot aquest temps…
Doris Lessing donava moltes voltes al tema de les presons que tots ens busquem per poder viure còmodes. La Nora viu en una gàbia d’or però en vol sortir sent molt conscient que potser anirà a parar a una altre gàbia, però aquesta l’haurà escollit ella.
Hi ha una frase a la novel·la que tanca un capítol que diu ‘tu i jo tindrem el final dels dinosaures, sense descendència només uns quants ossos pels arqueòlegs’.
A la novel·la comentes ‘ hi ha moments en què tot és tan fácil com fer cas del desig. El desig és el fil conductor de la vida. Només ens movem per això. El desig és anticipar-te al plaer que et donarà alguna cosa. I l’amor? L’amor és l’hàbit del desig”.
Hem de fer cas al desig?
Tota aquesta reflexió va molt lligada a El límit exacte dels nostres cossos on totes les narracions tractaven el desig des d’un punt de vista molt ampli el desig passional, sexual o el desig de sobreviure.
D’alguna manera ens hem deixar emportar pel desig i no tenir-li por però entenent-lo, això si en un sentit molt ampli. A la novel·la hi ha
una imatge d’una olla en el moment que comença a bullir l’arròs i llavors les bombolles que pugen i baixen. Si tu vas seguint només els desitjos ara n’hi ha un i després un altre, però tampoc podem seguir tots els desitjos i per això hem de ser fidels amb un mateix.
Faré tot el que tu vulguis en quin gènere la podem catalogar?
En la que cada lector la catalogui. Alguns lectors abans de llegir-la em diuen si la novel·la és unes ombres d’en Grey a la catalana. Si arriben lectors per aquest fet benvinguts siguin, però si d’altres pensen que que és tot el contrari i la història inicial és una excusa però la història de veritat és enfrontar-se a les pors, també em sembla fantàstic i es tracta d’anar sumant lectors.
El que si que em comenten els lectors que ja han llegit ‘Faré tot el que tu vulguis i les anteriors que és una novel·la molt ‘Iolanda Batallé’
El sexe ja era un tema que apareixia a El límit exacte dels nostres cossos. És molt difícil escriure escenes de sexe?
Escriure escenes sexuals és molt difícil per no caure en el punt barroer o cursi. S’ha de buscar un punt mig i mantenir-se en aquest punt és molt difícil. D’aquesta novel·la n’he fet moltes versions i cada vegada anava buidant i traient coses i buscava la contenció per no caure en els dos extrems que comento.
Espero haver-ho aconseguit però també he he dir que hi ha d’altres escenes on hi ha un pes més familiar que m’han costat molt més que no pas les escenes de sexe
Una de les característiques de la teva literatura és anar teixint diverses històries paral·leles a la novel·la que inclou petits contes i frases que ens conviden a reflexionar.
M’agrada fer aquestes coses i crear fets que semblen d’entrada irrellevants i que a poc a poc te n’adones que té alguna cosa a veure amb la història. Com per exemple el taxista que porta a la Nora a l’aeroport de Londres i li diu em Paul Smith Page però d’aquests dos cognoms un és de veritat.
D’entrada ens semblaria irrellevant aquesta frase però per la vida protagonista de Faré tot el que tu vulguis aquest taxista s’acosta al conill d’Alícia en el país de les meravelles i li obre les portes a un nou món i va apareixent.
A més d’Alícia en el país de les meravelles ‘Faré tot el que tu vulguis’ compta amb d’altres referents
De referents molts més com Madame Bovary, Estranys en un tren de Patricia Highsmith o El cor és un caçador solitari de Carson McCullers . Però un dels més importants és la pel·lícula ‘Àngel blau’, on un professor molt correcte i formal s’enamora d’una cabaretera i de com aquest fet li canvia la vida.
L’Àngel blau era un referent molt clar per què el que busco a la novel·la és investigar sobre com un desconegut et pot canviar la vida. Com aquest fet pot canviar la vida a la Nora i fer-la baixar al seu cor de les tenebres i al pou més profund, per després anar a parar a un altre lloc i obrir-li noves portes.
Quina és la font d’inspiració de les frases que van apareixent a la novel·la?
Em podria inventar una teoria sobre com sorgeixen aquestes frases, però, la veritat crec que hi ha una veu interior que se m’emporta.
Escric en caps de setmana, de matinades i a vegades m’agafo una setmana sencera on desconnecto de tot i escric quinze hores seguides i llavors hi ha un punt on entro en un món on van sorgint aquestes frases que comentes i que després em trobo que molts lectors les subratllen, les comenten a la xarxa.
Quan veus que connectes amb els lectors això et fa molt feliç.
L’any 2009 publicaves La memòria de les formigues, al 2011 El límit exacte dels nostres cossos i finalment aquest 2013 Faré tot el que tu vulguis. Si seguim amb aquest temps de publicació, la propera per a l’any 2015?
Porto un any treballant en un nou món que no te res a veure amb les històries que he escrit fins ara però que mantindrà la mateixa veu narrativa. Penso que trigaré en publicar-la
