En el mar hi ha cocodrils, la història d’Enaiatollah Akbari.


En el mar hi ha cocodrils La història real d’Enaiatollah Akbari
Fabio Geda
Bridge/Destino
208 pàgines.

Fabio Geda narra a En el mar hi ha cocodrils la història d’Enaiatollah Akbari, el nen afganès que va haver de fugir del seu país quan era molt petit i viatjar sol per mig món

Si ets un nen de deu anys nascut a Afganistan, no pertanys a l’ètnia majoritària i la teva família viu amenaçada pels talibans, pot ocórrer que un dia la teva mare decideixi treure’t de casa i portar-te a Pakistan, travessant les muntanyes, per allunyar-te dels quals van acabar amb el teu pare. I que t’abandoni allí, pel teu propi bé…..”

La història està escrita en primera persona i s’ha pogut escriure gràcies a l’escriptor Fabio Geda, després de moltes hores  de conversa amb l’ Enaiatollah.
En el mar hi ha cocodrils es va publicar a Itàlia l’any 2011 i va ser tot un fenòmen editorial. Ara més de 30 països han comprat els drets per traduir-lo i la productora cinematogràfica Cattleya ja està rodant la pel.lícula.

Una història basada en fets reals.
Enaiatollah va néixer a la província de Gazhni, al sud-oest de l’Afganistan. La seva família pertany al poble dels hazares, un grup ètnic amb característiques similars als mongols, perseguits i maltractats històricament pels pashtuns i els talibans.
La seva mare el va salvar dels talibans que el reclamaven per saldar un deute del seu pare, amagant-lo durant molt de temps dels ulls dels seus perseguidors. Però Enaiatollah es va fer gran i era massa perillós que es quedés al poble. La seva mare li va dir que havien d’emprendre un viatge molt llarg. El que no sabia el petit Enaiat de només 7 anys és que ell mai més no tornaria a casa. Van viatjar junts fins al Pakistan, i un matí quan es va llevar, la seva mare ja no hi era. A partir d’aleshores va haver de sobreviure sol. I ho va fer durant tota una dècada en un viatge increïble fins a Itàlia, passant per l’Iran, Turquia i Grècia.
A Torí finalment ha trobat el seu lloc. Una família el va acollir, i va poder recuperar una vida adequada a la seva edat. Enaiatollah va poder posar-se en contacte amb la seva mare biològica després de 10 anys de silenci.