Els plans de futur de Màrius Serra.

L’escriptor recupera la figura del matemàtic català Ferran Sunyer.

Gràcies a les novel·les podem recuperar personatges que la història sembla haver-los oblidat.
Màrius Serra, guanyador del premi Sant Jordi amb ‘Plans de futur recupera un d’aquests personatges, el matemàtic català Ferran Sunyer (1927-1967) que malgrat la seva discapacitat, patia una severa atròfia del sistema nerviós,  va aconseguir ser un dels  matemàtics més destacats de mitjans del segle XX.

Les intencions de Màrius Serra amb ‘Plans de futur’ ja són força clares si tenim en compte la dedicatòria inicial de la novel·la ‘Per a tots aquells que, com els Sunyer i els Carbona, durant el franquisme van decidir mantenir la calma i continuar parlant, llegint i escrivint en català’.
Un homenatge a tota la resistència catalanista durant el franquisme i que Ferran Sunyer amb la seva postura i accions el fan merèixer d’aquest homenatge. Tot i que sempre hi ha persones que prefereixen fugir per no seguir lluitant.
Aquesta disputa entre els que lluiten i els que decideixen  fugir també apareix  reflectida a la novel·la.

Però, Màrius Serra, va molt més enllà d’una biografia novel·lada i al mateix temps que anirem coneixent els avanços científics de Ferran Sunyer, obtindrem més informació de l’ambient familiar.
Orfe de pare,  Ferran Sunyer   queda de ben petit sota la tutela de la seva mare i les dues cosines  Àngels i Maria Carbona, que seran fins a la seva mort les persones més properes i les que tindran cura del matemàtic català.

Ferran Sunyer no és l’únic geni que apareix a Plans de futur, perquè a les seves pàgines també hi passeja tot un Salvador Dalí.
El pintor català en la seva joventut va pintar un quadre anomenat Retrat de Maria Carbona. Aquesta pintura serà força important en el desenvolupament i final de la novel·la.
Aquesta aparició l’aprofita molt bé Serra per mostrar-nos dos tipus de genis totalment oposats; la tranquil·litat i humilitat de Sunyer i l’excentricisme de Dalí

De Plans de futur també hi destaquen les veus narratives i són precisament les dues cosines i  el oncle absent qui ens van explicant en tercera persona la història.

‘’ Ai Ferri, que et pases les hores  davant del faristol, amb els ulls fits i els dorsos de le smans sempre preparats per fer el gest de pasar full, lentament i de manera penosa, però inexorable. Cada dia et llevres ben d’hora per cumplir els tràmits biològics de l’alimentació i la neteja amb l’ajut pacient de la Teresa i la nostra contribució creixent. Després et fas portar la Ferriteca i  t’hi quedes feliç…

Màrius Serra ens ofereix una novel·la molt ben treballada que compta amb uns personatges  amb molta personalitat.

Ferran Sunyer i Balaguer (1912-1967) va ser un matemàtic autodidacta que va ser reconegut a nivell internacional per la seva  contribució a les ciències exactes.
Ferran Sunyer va néixer amb una severa atròfia del sistema nerviós, però la seva discapacitat no li va impedir convertir-se en un dels matemàtics més destacats de l’època.
Va publicar diversos articles d’investigació  en revistes espanyoles, franceses i nord-americanes i  malgrat les seves limitacions físiques, assistí com a convidat a diversos congressos internacionals.