“Em vaig sentir escriptora la primera vegada que una lectora se’m va adreçar com a tal”, confessa l’escriptora Coia Valls al divan de L’Illa dels Llibres.
Coia Valls va iniciar la seva carrera literària l’any 2010 amb la publicació de “La princesa de Jade”. Després seguiria amb “El mercader” (Premi L’Illa dels Llibres 2012) i més tard arribarien les novel·les “Les torres del cel”, “Amor prohibit”, “La cuinera”, “Pantera” i “L’alquímia de la vida” entre d’altres.
1-Com i on busca inspiració per escriure?
No soc conscient de buscar la inspiració per escriure. Necessito connectar amb la bellesa per viure, anar a la recerca de possibles respostes a diferents situacions, reflexionar al voltant de coses grans i petites. Desaprendre i aprendre, també. En aquest procés escric. És la millor manera millor que conec per aprofundir en la meva presa de consciència.
2-Quin seria el seu escenari ideal per escriure?
Em cal silenci. Construir silenci, també per dins, per poder escoltar i escoltar-me. Qualsevol escenari que em permeti connectar amb mi, on tingui un lloc per als llibres i llum natural.
Diuen que en Goethe, Molt a prop de la mort es va posar a cridar: Més llum! Cal una llum esclatant per morir, per escriure també.
3-Quin és el primer llibre que recorda haver llegit?
El meu pare tenia una gran biblioteca, però no tots els llibres estaven al nostre abast. Recordo que, amb certa solemnitat, em va donar a llegir Pollyanna, de Eleanor H. Porter.
4-Quin llibre li va fer lectora?
No sabria dir quin, però recordo l’emoció d’esperar l’aniversari, el sant o els reis perquè segur que en queien un parell a mi, i un altre parell a la meva germana, i ens els podíem intercanviar. Eren de la Col·lecció HISTORIAS SELECCIÓN, de la sèrie CLÁSICOS JUVENILES de Bruguera. Aleshores llegíem en castellà… En teníem moltíssims! Recordo en especial quedar atrapada per dos de Dickens: La pequeña Dorrit i Cuento de Navidad. Després va venir El Vigilant en el camp de sègol, de Salinger. Per a mi va ser tot un revulsiu.
“Com tots els oficis del món, afortunadament, mai no ho saps tot”.
5-En quin moment va decidir ser escriptora?
No va ser una decisió conscient, sempre he escrit. Fa vint-i-cinc anys vaig anar a una escola d’escriptura per aprendre bé l’ofici. Com tots els oficis del món, afortunadament, mai no ho saps tot. Em declaro aprenent a perpetuïtat!
En el moment que se’m va donar l’oportunitat de publicar, encara vaig ser més conscient de la responsabilitat que escriure comportava. Em vaig sentir escriptora la primera vegada que una lectora se’m va adreçar com a tal. Ho recordo amb emoció, va ser com un bateig.
“La literatura és un viatge irrenunciable”
6-Completi la frase; la literatura és…….
Un viatge irrenunciable.
7-Quin gènere no escriuria mai i per què?
Mai és una paraula que faig servir amb molt poques ocasions i, sempre, amb precaució (com més gran em faig, més). Ja ho deia la padrina: “La vida dona moltes voltes”
Estimo el teatre i la poesia. L’assaig, en llegeixo, m’interessa. L’aprenentatge que en trec el poso en funció de les novel·les. Vargas Llosa -de qui m’importen molt les seves reflexions literàries, malgrat tot- ho va explicar amb molta claredat: “L’avantatge de la novel·la és que tot pot ser novel·la. Que és un gènere caníbal, que s’empassa tots els altres.”
“Admiro Rodoreda eperquè va ser capaç de crear un estil propi. Per la seva senzillesa i naturalitat a l’hora d’escriure situacions complexes”
8-Quin autor o autora admira i per què?
Molts! Mercè Rodoreda. Perquè va ser capaç de crear un estil propi. Per la seva senzillesa i naturalitat a l’hora d’escriure situacions complexes, per l’aprofundiment que fa en la ment humana, la creació de personatges entranyables, inoblidables.
Però, també, molts altres que es mouen en registres diferents com: Alejandra Pizarnik, Philippe Claudel o Italo Calvino i les seves Ciutats invisibles.
9- Què busca en una novel·la?
Busco l’estremiment. Que em sorprengui i em transporti. Que faci possible un viatge de debò.
“La creació dels personatges és quelcom que m’atrau moltíssim i em permet explorar altres maneres de veure les coses”.
10- En una novel·la el més important és…
Que en finalitzar el viatge alguna cosa en tu hagi canviat. Quan te’n planteges l’escriptura, trobar el to, per a mi, és fonamental.
La creació dels personatges és quelcom que m’atrau moltíssim i em permet explorar altres maneres de veure les coses. Connectar amb pulsions de les que, sovint, fugim o passem de puntetes.
11-Quina és part més complicada en el procés de creació d’una novel·la?
Per a mi, l’inici. Engegar. Obrir-se a un món que, encara, no existeix, presentar-lo al lector com un lloc possible. L’estructura també em porta de corcoll. M’agrada buscar maneres noves, posar-me reptes. Seguir investigant formes possibles. Encara no m’he atrevit amb la primera persona, per exemple.
12-Quin llibre ha rellegit vàries vegades?
Un bon grapat! Per anomenar-ne alguns: El diari d’Anna Frank; Solitud, de Caterina Albert; moltes novel·les de Mercè Rodoreda o Orgull i prejudici, de Jane Austen. En tot cas, estic completament d’acord amb la reflexió d’en Pep Antoni Roig: “Rellegir un llibre és una forma de reflectir-nos a nosaltres mateixos, com un mirall on la lectura de les paraules escrites per algú altre acaba assenyalant-nos les arrugues invisibles que s’han fet a l’ànima.”
13-Quina novel·la li hagués agradat escriure i perquè?
Tants! Un dels darrers va ser: La luz que no puedes ver, d’Antony Doerr. Em va fascinar el muntatge, el punt de vista, el ritme narratiu, la profunditat psicològica dels personatges, l’atmosfera que aconsegueix.
14-Quin personatge literari li hagués agradat crear i perquè?
Jean-Baptiste Grenouille, protagonista d’El Perfum, de Patrick Süskind, entre molts d’altres. Per la complexitat del personatge i les emocions que es capaç de provocar-te. Per com t’atrapa la seva bogeria, per la seva veu pròpia.
15-Alguna fórmula per atreure lectors?
Fórmula? A veure… podria ser: (honestat+esforç+passió)² És clar que hi haurien algoritmes que no podríem obviar i que girarien al voltant de la màgia, l’autenticitat, l’essència, la il·lusió…
16- Quina novel·la no faltaria mai en la seva biblioteca?
No tinc una resposta fixa per aquesta pregunta. Depèn del moment que visc o d’allò que escric -que hi té força a veure- necessito connectar amb una peça o amb una altra. De vegades narrativa, d’altres poesia, és com l’escalfament previ. Em connecta.
17-Recorda alguna anècdota viscuda com a autora?
Moltíssimes! Durant l’escriptura de la meva primera novel·la “La princesa de jade” em va escriure una lectora dient-me que estava llegint el llibre a petits tastets, els que li permetia la quimioteràpia. Pràcticament la vam llegir juntes, intercanviàvem sensacions… Fins que el seu tractament va permetre-li rellegir-la sencera. D’això ja en fa 12 anys. Cada Sant Jordi em ve a veure i celebrem un any més amb una abraçada.
“Ser escriptora és una manera d’estar al món”
18- Ser escriptora és….
Una manera d’estar al món.
19-Un consell per a futurs escriptors?
No buscar receptes ni fer cas de les tendències. Posar-hi passió, moltes hores i escriure des de l’honestedat i la responsabilitat. Llegir tant com es pugui i no tancar-se a un únic registre. Ser un bon observador del món i tenir el coratge de prendre partit.
20-Com li agradaria ser recordada?
No tinc cap necessitat de transcendir més enllà del cor de les persones que m’han estimat.
Crec en el present, en viure de manera compromesa i generosa. Com més t’hi esforcis més possibilitats tens de dibuixar un somriure en el rostre d’algú que et recordi quan tu ja no hi siguis.
