L’escriptor català debuta amb una novel·la sorprenent.
L’autor teatral Albert Pijuan debuta en el terreny literari amb El franctirador (Angle editorial), una novel·la ambientada a la Polònia postcomunista i on demostra la seva capacitat per escriure una història punyent que ofereix una galeria de personatges eingmàtics i una narració amb molts girs argumentals que captiven al lector.
El protagonista Krzysztof Niewinny es veu obligat a tornar a la seva ciutat natal després que l’intent per guanyar-se la vida a Suècia hagi acabat en catàstrofe. Ens situem a Polonia a l’any 1991 i un franctirador actua i mata per primera vegada.
La policia deté un col·leccionista d’armes i l’executa sumàriament. Però, al cap de poc, el franctirador torna a matar.
La situació de Krzysztof va de mal en pitjor quan la sospita dels crims del franctirador comença a planar damunt seu i de la seva família. Arran d’aquest fet anirem coneixen uns personatges que viuen sota l’amenaça de la por i la desesperació en una societat postcomunista.
”I quan encara no s’havia refet de l’espant de l’ambulancia, Krzysztof havia sentit el tret, encara que aleshores no sabia que era un tret, no ho va saber fins que no va ser a casa i ho va veure a la tele, perque en aquell moment, despres que l’ambulancia li hagues passat fregant els morros, el tret nomes era un dels milers d’estimuls que el violentaven, que exigien atencio, tots amb la mateixa intensitat i insistencia, i nomes se’n sabia defensar abracant-se a l’unic que tenia: una bossa de roba bruta, ni prou plena ni prou dura.’
Albert Pijuan aprofundeix en la psicologia dels protagonistes i ens ofereix una novel·la angoixant i punyent que va molt més enllà del gènere negre.
”Quan Krzysztof va tornar a casa, el franctirador va matar per primera vegada. Pocs segons abans que el franctirador fes una estrebada seca al gallet del Medved, una dona menuda, embarassadissima, havia notat un mareig i havia allargat un brac buscant suport; un repartidor d’ous l’havia auxiliat: servint-se d’una de les safates de cartro, havia improvisat un seient damunt del glac i, sostenint-la pel colze, l’havia ajudat a posar el cul a terra. Van trencar-se tres ous.
Unes mil·lesimes de segon abans que el panic s’apoderes del carrer Niebliski, Adam Małecki, aleshores un simple jubilat que acabava de recollir els resultats de l’ultima analitica i que ignorava que el seu front es trobava en la creueta del teleobjectiu d’un Medved, s’havia aturat al mig del carrer; era un blanc immobil.
En el moment exacte que el franctirador va disparar des de la finestra d’un sete, Adam Małecki alca el brac per fer parar un taxi. La bala va entrar pel pit dret del jubilat i va sortir per sota l’omoplat, neta; s’hauria encastat a terra sense causar mes danys, pero just el repartidor d’ous ajudava l’embarassada a asseure’s a menys d’un metre del jubilat. Els 7,35 mm de bala van entrar per l’aixella de la dona i van sortir per l’altra banda del cos, conservant prou potencia per perforar el peu del repartidor, que va caure enrere contra l’aparador d’una clinica veterinaria, damunt la capsa on tenien cadells per regalar. Els gossets van saltar per damunt de l’esmicolada de vidres, per damunt de l’home dels ous i dels ous trencats, van travessar el batibull de cames humanes a la desbandada i van fer-se un festi amb la sang de l’embarassada.