L’autora presenta a Barcelona la novel·la ‘Records de futur’

Siri Hustvedt ha defensat de nou el seu feminisme. Després de rebre el premi Princesa d’Astúries de les arts que dedicava a “les nenes que llegeixen, pensen, imaginen i es neguen a estar callades’, l’autora nordamericana ha participat del cicle de conferències del CCCB ‘Feminismes’.

Precisament de diàleg n’ha parlat l’autora que assegura que ‘el cor del feminisme és la creació d’un diàleg i una conversa que permeti entendre, no només perquè pensem el que pensem sinó perquè sentim el que sentim’La visita també ha servit per presentar ‘Records del futur’ (Edicions 62 /Seix Barral).

La protagonista de la novel·la, S.H arriba a Nova York procedent de Minnesota a finals dels anys 70 amb l’objectiu de convertir-se en escriptora. Malgrat les ‘coincidències’ de les inicials amb l’autora, Hustvedt no ha volgut escriure una novel·la autobiogràfica tot i què hi apareixen elements comuns de la seva obra oferint als lectors un relat feminista provocador amb una protagonista que ‘està molt enfadada i arriba un punt on creu que la seva ràbia es troba en el fet de ser dona’.

És pregunta perquè les dones intel·lectuals són sempre silenciades i aquest fet rau segons la seva opinió perquè ‘l’autoritat femenina és percebuda com quelcom denigrant en contra del mite del gran home’.

En un dels passatges de la novel·la ‘Records de futur’ una nena aconsegueix recitar al seu pare el noms dels tots els ossos del seu com. El seu pare la felicita i li comentat que de gran podrà ser una gran infermera enlloc de referir-se a doctora. Per aquest motiu Hustvedt posa com a exemple una dona amb autoritat com podria ser una metgessa i simplement pel fet que ocupa un espai que anteriorment era exclusiu dels homes ‘es pot considerar una humiliació cap als homes i que vol rebaixar la condició d’aquests.”

La societat continua sent ‘una jerarquia patriarcal’ i els mitjans de comunicació i la cultura ‘són màquines de castigar al perpetuar alguns estereotips que cal aturar’.

‘Les dones són dones, però els homes heterosexuals han de ‘demostrar i esforçar-se per mantenir la seva masculinitat’ assenyala l’escriptora i poeta que també assenyala ‘Hi ha estudis sobre la masculinitat però no crec que se’n parli gaire sobre que significa la masculinitat i la feminitat i com aconseguirem tots plegats sentir-nos més còmodes i més feliços. ”

Sobre el moviment Me too, Hustvedt ho té clar en destacar que es tracta d’un moviment com el sufragista que té ‘les possibilitats de canviar les coses i que ha permès un nou llenguatge i un context sobre els actes sexuals agressius que pateixen les dones’ però que ‘en cap cas s’ha de considerar ‘una resistència al puritanisme’. Ha recordat que ‘tocar a una dona al metro o arraconar-la en una discoteca eren fets molt habituals i que avui en dia encara existeixen’ i afirma que ella també ho havia patit quan era jove. Però, i si la situació es capgirés i llavors fossin les dones qui ‘grapegéssim els culs als homes o els hi toquéssim les pilotes? Seria considerat igualtat?’. Per Hustvedt llavors ‘als homes no els agrada i no ho volen perquè els hi costa invertir els rols’.


Hustvedt assegura que ‘el filtreig és un diàleg’ i que cap ésser humà vol un acte sexual on ningú l’ha convidat’.

Sobre la presència de les dones en el món de l’art està d’acord que cada vegada compta amb més presència però ‘la igualtat arribarà en el moment en què els preus de les obres realitzades per dones s’equiparin i els col·leccionistes siguin conscient d’aquest fet’.

Va més enllà i assenyala que malgrat siguis una de les artistes més cotitzades com Louise Bourgeois encara ‘es poden llegir articles ‘misògins sobre la seva obra.

Sobre els Estats Units, Siri Hustvedt assenyala que el seu país encara és testimoni del monstre de tres caps que arrenca amb el racisme, misogínia i la xenofòbia. Assegura que el feminisme interseccional pot ser útil per combatre al monstre.

Sobre el pes del patriarcat, un dels cavalls de batalla del llibre i de la seva reflexió sobre el món de l’art, Hustvedt ha recordat un passatge de Records del futur en el qual una nena recita de memòria els ossos del cos humà al seu pare, que li diu que de gran “serà una gran infermera”. Unes paraules que sumeixen en la fustració a la nena, que el que vol és ser metge. Aquesta senzilla escena, en què el pare no vol cap mal a la nena ni té cap mena, demostra fins a quin punt la societat té interioritzada la jerarquia i la desigualta


La ciutat de Nova York forma part de l’escenari de la novel·la ‘Records de futur’
Sobre la ciutat de Nova York destaca la seva vitalitat però que en zones com Manhattan ja no existeix la classe mitjana i aquest fet pot provocar la mort d’una ciutat. ‘Per sort altres parts de la ciutat com Brooklyn, Queens o Harlem segueixen en ebullició.

Hustvedt ha fet algunes propostes per dinamitzar les ciutats com per exemple crear lleis per ‘poder protegir els lloguers i els petits negocis perquè Starbucks no es converteixi en el més universal’
‘Finalment afirma que ‘cal organitzar-se en comunitats i des de la base’.

Nova York, finals dels anys setanta. Una jove aspirant a escriptora de Minnesota arriba a la gran ciutat, sola i sense ni cinc, i s’obsedeix amb l’estrany comportament d’una veïna, la Lucy Brite, de qui sent unes converses cada cop més misterioses, íntimes i sinistres. La jove decideix escriure un quadern sobre què succeeix al pis del costat i sobre les moltes altres experiències que li ofereix el seu nou dia a dia. Fins que una nit, la veïna irromp al seu apartament en una missió de rescat.

Quaranta anys després, aquelles notes gairebé oblidades serveixen de punt de partida a la protagonista, una escriptora ja veterana, per establir un pont entre el present i el passat que dialoga amb les diferents persones que ha estat al llarg de les dècades, i per constatar com els records han modelat la dona que és ara.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here