0 Flares 0 Flares ×

La novel·la s’ha convertit en una de les revelacions de la temporada i ha rebut el Premi Llibreter 2018

Hi ha novel·les que aconsegueixen despertar l’interès dels lectors sense fer gaire soroll. Altres novel·les amb molta qualitat literària queden amagades per sempre entre una gran quantitat de novetats que arriben a les llibreries.

Als lectors els hi agrada descobrir noves veus literàries, però també existeixen editorials que aposten per fer visibles aquestes noves veus.

El segell Club Editor, liderat per Maria Bohigas va creure i confiar en l’escriptora Eva Baltasar, que fins al moment havia publicat poesia, per publicar la seva primera novel·la ‘Permagel’. L’aposta era a priori arriscada però després de la bona acollida i guardonada amb el Premi Llibreter 2018, ‘Permagel’, d’Eva Baltasar s’ha convertit en una de les sensacions literàries de la temporada.

‘Permagel’ és un monòleg molt ben escrit amb una protagonista que es defineix com a lesbiana, amant del sexe i els llibres, però amb uns pensaments suïcides que marquen el ritme d’una novel·la curta, directa i punyent que reivindica la feminitat i explora aspectes com la soledat o simplement la llibertat de decidir sobre el que realment, un vol fer en aquesta vida.

‘Penso molt en sexe, però també penso en alçades, en vies de tren, en Gillettes, navalles suïsses i ganivets de cuina, en barbitúrics…’ Assegura la protagonista que anirà buscant i pensant en formes de suïcidar-se. ‘Els pensaments de suïcidi es concretaven com mai, innocents com cançons de cagatió, i tan cruels. Podia passar hores abocada a la barana de la terrassa. Eren vuit pisos d’alçada, no estava gens malament. Llàstima que als baixos sempre hi correguessin tants gats, la sola idea d’esclafar un gat em feia una angúnia insuportable’.

El sexe i la relació/atracció amb altres dones formen part de l’interès de la novel·la malgrat les pinzellades que ens ofereix Eva Baltasar d’aquests personatges secundaris. La protagonista te por a comprometre’s i segurament a estimar.

‘No soc una addicta al sexe, tot i que penso en sexe moltes vegades, durant el dia. Penso en escenes de sexe, penso en com seria tenir sexe amb dones que em creuo pel carrer i em semblen atractives, em masturbo gairebé cada nit i no acostumo a estar més de dos o tres mesos sense una amant. El sexe m’allunya de la mort. Tanmateix, no m’atansa a la vida.”

Els llibres i l’art són les altres passions de la protagonista de ‘Permagel’ i que la van allunyant de la idea del suïcidi.

El permagel és la part de la terra que no es desglaça mai, però el gel que cobreix a la protagonista a l’inici de la novel·la i que la porten a pensar fins i tot a suïcidar-se, s’anirà fonent lentament i gairebé sense adonar-se’n.

La protagonista s’anirà aferrant a la vida però abans coneixerem la seva història on ens demostrarà que la vida no ha estat fàcil, amb una mare obsessiva.

En tot moment sabem el que pensa, el que sent la protagonista. Eva Baltasar ha escrit una novel·la curta amb un ritme intents que afegit uns capítols curts ens pot donar la sensació que ‘permagel’ s’ha escrit a raig. Però només deuen ser sensacions o bones sensacions, tot i que segurament, l’autora ha dedicat molt de temps per escollir les paraules necessàries per escriure una novel·la rodona i amb capacitat de fondre el permagel i connectar des de l’inici amb el lector.

La mort i la vida una dualitat present a ‘Permagel’ que tindrà continuïtat amb dues novel·les més ‘Boulder’ i ‘Mamut’.

L’editorial Literatura Random House publicarà la versió en castellà el 8 de novembre