0 Flares 0 Flares ×

Analitzem la novel·la ‘Lo que nos queda por vivir’ de Joan Antoni Melé (Urano).

És curiós que la primera novel·la de Joan Antoni Melé, escriptor, conferenciant i fundador de la banca ètica,  l’hagi publicada Urano. De seguida entendran  el per què. En la mitología grega, Urano o Urà és un déu primordial personificador del cel. I des del cel- o més be dit de l’espai- és des d’on ens parla el personatge central de Lo que nos queda por vivir.

Robert Jones és un multimilionari que decideix invertir en energies renovables i per demostrar que l’aigua i l’energia solar poden fer orbitar una nau espacial, ell mateix s’embarca en aquesta aventura interestel·lar.

Una fallada mecànica impedeix la nau que torni a la Terra i Robert aprofitarà les últimes hores que li queden per des de la distància, lluny del món material i molt a prop d’una realitat que no es veu a simple vista, per parlar amb Shoma l’enginyer aeronàutic encarregat de les comunicacions des de la Terra.

De fet, el que fa Robert és trasmetre-li tot el seu llegat, el que ha après, el que vol és compartir el seu missatge. En realitat, és una faula que reflexiona sobre el sentit de la vida, la pròpia existència i la importància de viure des de la consciència.

Lliçons de saviesa que Melé ha escrit en col.laboració amb Francesc Miralles i que no només sacsegen els fonaments del jove enginyer, carregat legítimament de somnis i aspiracions, sinó també els nostres,com a lectors. En un moment de les converses, on parlen de la mort, del’amor, de la compassió, del perdó o de l’èxit, Robert li diu a Shoma “ Si et lliures a la vida, no hauràs de tenir mai por a la mort”.

El multimilionari des de la seva talaia anima a l’enginyer i al lector a fer un viatge extraordinari cap al nostre propi interior. I no se n’està de donar-nos indicacions.
Li demana que s’ha de viure i actuar de manera conscient. Alimentar sempre l’esperança i l’entusiasme que portem dins i aprendre a celebrar els bons dies i els que no ho són tant, també. Tenir un compromís permanent amb nosaltres mateixos i amb la resta, començant pels que tenim més a prop. Si ens sentim útils, mai ens faltarà l’autoestima perquè la nostra vida haurà servit d’alguna cosa.

En aquesta conversa escrita de manera planera i distesa entre el multimilionari i l’enginyer hi traspua de tot, des del budisme i Tao Te Ching a Jacques Monnod i Borges passant per Steve Jobs. Però sobretot hi ha la filosofia Melé en estat pur i llegint-lo encara m’ha quedat més clar aquell pensament que li he sentit desenvolupar en directe en una de les seves conferències.

Sosté Melé que com que ens han fet creure que hem de sobreviure, ens hem oblidat de viure. Per tant doncs, encara que ens sembli que ja ho sabem: no ens oblidem de viure la vida.

Martí Gironell
Escriptor

 

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here