El periodista i escriptor Rafel Nadal publica la novel·la ‘La senyora Stendhal (Columna) i Martí Gironell ens comenta la seva opinió. 

opinio-marti-gironellDe la novel.la d’en Rafel Nadal us preguntareu: és una història d’una foto o una foto amb història? El que està clar és que Rafel Nadal retrata una època, uns personatges, uns sentiments i uns espais que han quedat gravats a sang i foc a la retina d’unes quantes generacions. Una novel.la que com quan mires una foto et transporta a aquell instant que va capturar la mirada del retratista.

Els haig de confessar que si els Palmisano em van tenir agafat pel clatell tota la novel.la, la senyora Stendhal m’ha robat el cor.
El llenguatge que fa servir en Nadal per passejar-nos per un paisatge emotiu i suggerent és stendhaltan visual que fa l’olor, té el gust i la sonoritat autèntics d’aquella època. T’hi fa ser i t’ho fa viure. Una manera d’escriure que és tan propera que fa que t’arribin tots els matisos per entendre i empeltar-te del que sent i el que veu un nen arrelat a una terra que ha fet vessar molta sang, massa, tant d’un bàndol com de l’altre.

I ens ofereix un relat lligat a una història familiar que, de vegades, no s’arriba a entendre fins al cap dels anys quan algú que et vol bé t’ho explica quan ja ets gran perquè no creguis coses que no són i puguis reconciliar-te amb les teves pors, promeses, desitjos i dubtes. Perquè puguis passar compte amb els teus prejudicis i arraconar els fantasmes que et perseguien.

I perquè com els passa a les dues turistes japoneses puguis tancar una història que semblava que no hi havia manera de posar punt final. Hi ha dues frases que m’han fet aturar la lectura i pensar-hi. Són de l’avi Dídac, un home honest,íntegre i lleial als seus principis que fa dues observacions.

Els convido no només a contextualitzar en el marc de la novel.la d’en Rafel sinó a més a aplicar-la en altres episodis del nostre passat més recent. L’una la pronuncia: “No cal creure en Déu per respectar la Història.” I l’altra la pensa :”Seguia confiant en la humanitat però havia deixat de creure en els homes.

Algú pot dir que sempre ens quedaran les dones per creure-hi, en la humanitat, dones com la senyora Stendhal.

Martí Gironell, 2017