OPINIÓ – ‘Com fer-se ric escrivint’ per Andreu González

Ens podem fer rics escrivint? Andreu González ens dóna la resposta a L’Illa dels Llibres.

Es poden guanyar diners escrivint? Quanta gent ho fa? Però hi guanyen tants cèntims que poden viure d’allò que escriuen i d’algunes activitats paraliteràries (impartir tallers, col·laborar en mitjans, etc.)?

La resposta en xifres més acurada que conec és la d’un estudi de 2014 de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC). Les 19 pàgines de les conclusions mostraven aquesta fotografia dels seus associats atenent als ingressos: un 80% ho són vocacionals; un 10%, semiprofessionals, i un 10%, professionals. Són vocacionals els que no hi guanyen res escrivint o obtenen amb l’escriptura fins a un 20% dels seus ingressos anuals; a l’altre extrem, hi ha els professionals, que obtenen amb llibres, tallers, col·laboracions en mitjans, etc. més d’un 50% dels seus ingressos. Al tram del mig hi ha els escriptors que fan diners amb allò que escriuen, més que els vocacionals però no tant com els professionals.

Aquesta fotografia aboca a una primera paradoxa: la baula més feble de la cadena és l’autor, és a dir, qui crea els continguts. En altres paraules: trobem normal que un editor, un llibreter o un distribuïdor es guanyin la vida amb els llibres, però ens hem habituat que no ho faci qui els ha escrit. Aquesta situació pot arribar a extrems no exempts de patetisme, com el que expressa aquesta notícia: “Pel que fa a la situació dels creadors, l’informe del CoNCA posa de manifest que els creadors estan exclosos dels beneficis de l’estat del benestar”.

Una altra dada rellevant de l’estudi de l’AELC té a veure amb l’envelliment dels escriptors: entre 2007 i 2014 el nombre d’escriptors jubilats ha passat del 19% al 35%. En canvi, si el 2007 hi havia un 32% d’autors en vies de professionalització, el 2014 aquesta xifra s’havia reduït al 6%. Això vol dir, en altres paraules, que la pràctica de l’escriptura dóna menys diners que mai als autors i que per això ha esdevingut més una activitat per a persones que tenen uns ingressos assegurats. D’altra banda, implica que força escriptors joves que havien previst fer de l’escriptura un modus vivendi han desistit pel camí o, com a mínim, han aparcat de moment aquesta aspiració. És el cas, per exemple, de qui signa aquestes línies.

Així que, mirant de respondre les preguntes del principi, es pot viure de l’escriptura, sí. Sobretot si ets una persona frugal (tirant a espartana) i no tens càrregues familiars (amb perdó per la paraula càrregues). Però, al marge dels diners, el que és clar és que algú es dedicarà a l’escriptura sempre que aquesta vocació tapi el soroll incessant de les distraccions que ens ensordeix en aquesta època.