El periodista i escriptor analitza el boom dels festivals literaris.

Marc Moreno Els silencis dels pactes

Cada cop que surt la notícia de la celebració d’un nou festival literari que aplega autors, editors i lectors hi ha algú que em pregunta si són necessaris “tants” festivals a Catalunya. Sobretot m’ho pregunten quan apareix algun nou esdeveniment relacionat amb la novel·la negra, com és el cas de les jornades literàries que es faran a Collbató del 13 al 15 de març dins del Collbató Negre, o la trobada que es farà a la Conca de Barberà a finals d’abril anomenada El vi fa sang i que maridarà literatura negrecriminal amb els excel·lents vins de la Denominació d’Origen.

És veritat que a partir de la creació del Tiana Negra l’any 2013 han proliferat a Catalunya alguns festivals relacionats amb el gènere, que viu un moment dolç pel que fa a la producció en català, amb un grapat de bons autors apostant fort i algunes editorials i col·leccions que cada cop paren més atenció al noir nacional. Però si analitzem aquest petit boom comprovarem que no és “tant”, com m’acostumen a preguntar.

Si fa quatre o cinc anys el BCNegra era gairebé una rara avis on només anàvem quatre frikis addictes al negrecriminal, enguany el festival s’ha convertit en un reclam més de la ciutat, amb fort suport institucional i una enorme afluència de públic que ha omplert durant deu dies totes les xerrades i taules rodones. Més de 10.000 persones en total, molts vinguts de fora de la ciutat expressament per gaudir de la literatura en directe.

I és que la importància dels festivals és aquesta: facilitar al lector viure la literatura i els llibres en directe, en carn i ossos, i gaudir en persona davant dels autors i editors que més el motiven. Per això no ens podem limitar a un parell de setmanes al mes de febrer, cal anar poblant el calendari d’esdeveniments que promoguin la literatura, en aquest cas de gènere, i que apropin els llibres i els escriptors als lectors.

Al gener tenim el Tiana Negra, centrat en la novel·la negra catalana i que fa de prèvia del BCNegra al febrer, més internacional. Al març el ja mencionat Collbató Negre, que para atenció al negrecriminal espanyol i català per igual, i a l’abril El vi fa sang, comandat pels escriptors Salvador Balcells i Margarida Aritzeta, en una curiosa i atractiva unió de vi i literatura.

En altres moments de l’any tenim més iniciatives com l’Agost Negre al Matarranya, promogut per l’incansable Octavi Serret a Vall-de-roures, o l’Andorra Negra, que fa uns mesos va celebrar la primera edició. En suma no suposen una gran quantitat d’esdeveniments ni de trobades negrecriminals repartides durant l’any ni saturen el calendari, sobretot si tenim en compte que un país com França celebra més de vuitanta festivals anuals d’aquest tipus i a Catalunya no arribem ni a la desena. I més enllà del BCNegra, que comença a tenir certa presència als mitjans, la resta no gaudeixen encara d’una excessiva repercussió.

Si reprenem la pregunta que ens fèiem a l’inici, la resposta ha de ser que no. Un rotund no, ja que tot i el petit boom que ha fet generar tres, quatre, cinc festivals de literatura negra els últims temps, la realitat és que la literatura en català no es trobarà completament normalitzada fins que siguem un país que conrea els gèneres sense complexos i de manera habitual. I per això ens cal popularitzar-los, mostrar-los als lectors, ensenyar la qualitat del que fem i atreure gent amb ganes de llegir la bona literatura de gènere que es fa al país.

I per aconseguir-ho no hi ha cap aparador millor que aplegar escriptors, editors i lectors en el marc d’un festival per viure amb intensitat durant uns dies una atractiva immersió literària.