Analitzem ‘El magraner’ de Jordi Llavina, premi Marià Manent 2019.

magrane

Fa uns anys en Jordi Llavina conduïa un programa literari a Catalunya Cultura titulat “Fum d’estampa”. Avui en dia ni el programa ni l’emissora existeixen però tant l’un com l’altre es fan enyorar. Sobretot el programa d’en Jordi.

En l’espai radiofònic, en Llavina parlava de la literatura i dels llibres amb un amor i una devoció encomiables que feia venir ganes a l’oient de llegir aquells llibres que presentava.

I ho feia amb un entusiasme encomanadís a través d’una llengua rica, acurada, suggerent, visual, sonora, viva, que és la que també li vam començar a llegir en les obres que anava publicant, ja fossin en prosa: La mà tallada, Nitrato de Chile, Ningú ha escombrat les fulles o en poesia Diari d’un setembrista, Vetlla, Ermita.

I tot just ara, en Jordi Llavina acaba de presentar El magraner, premi Marià Manent 2019, (Els Quaderns de la Font del Cargol/Cossetània Edicions) una obra original perquè té forma de relat poètic, ja que cada estampa, com en Llavina li agrada de definir segons la tradició més fidel al seu admirat Josep Carner, acaba amb una poesia. Uns versos que ens presenten un passejant que fuig d’alguna cosa, d’algú, i ho fa sense cap destinació concreta tot i que dirigeix les seves passes cap Enlloc, que resulta ser un espai concret.

Un caminant que al llarg del relat podem interpretar que mira d’allunyar-se d’aquell que va ser per intentar de quedar amb ell mateix i procurar entendre’s abans de morir. La imatgeria fúnebre acompanya el passejant durant el camí en tant que la mort forma part de la vida.

I així observant amb deteniment la vida que l’envolta, descobrim, com ja hem fet en altres poemaris d’en Llavina aquesta poètica de la quotidianitat, la bellesa senzilla d’un paisatge, d’unes estampes, que poden formar part del seu àlbum personal i vital però que al mateix temps fan de bon compartir per a qualsevol lector.

Deixeu-vos portar de bracet per en Llavina en aquest passeig sensorial i prepareu-vos per assaborir les descripcions, poètiques, delicioses, exquisides, detallades, minucioses, elaborades, riques, suggerents d’unes estampes que per res tindreu la sensació que us vengui fum ans al contrari.

Són unes imatges que no us deixaran indiferents i us encaminaran a explorar nous horitzons per treure més suc a la vida a través de la poesia.


Martí Gironell és periodista i escriptor.

Ha publicat les novel·les ‘La força d’un destí’ (Premi Ramon Llull), ‘Strappo’, ‘L’arqueòleg’, ‘El primer heroi’  ‘L’últim abat’, ‘La venjança del bandoler’ (Premi Nèstor Luján) i ‘El pont dels jueus’.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here