L’autor de ‘L’ombra del vent’ ha mort a la seva residència de Los Angeles, Estats Units, a causa d’un càncer.
L’editorial Planeta ha emès un comunicat lamentant la mort de l’escriptor ‘’Avui és un dia molt trist per a tot l’equip de Planeta que l’ha conegut i ha treballat amb ell durant vint anys, en els quals s’ha forjat una amistat que transcendeix el que és professional’.
Des de Planeta assenyalen que ‘’Ens ha deixat un dels millors novel·listes contemporanis, però seguirà molt viu entre nosaltres a través dels seus llibres.’’
Finalment citen a la frase del personatge del senyor Sempere, quan porta el seu fill Daniel a descobrir el secret d’El Cementiri dels Llibres Oblidats:
“Cadascun dels libres que veus, cadascun d’aquests volums, té ànima. L’ànima de qui el va escriure, i l’ànima dels qui el van llegir, i el van viure i el van somiar.”
Carlos Ruiz Zafón era l’escriptor espanyol més llegit a tot el món després de Cervantes. Les seves obres han estat traduïdes a més de cinquanta idiomes i han estat reconegudes amb els principals guardons literaris.Nascut a Barcelona, el 25 de setembre de 1964 va treballar com a director creatiu d’una important agència de publicitat a Barcelona, es va traslladar als Estats Units i el 1992 va decidir dedicar-se de ple a la literatura. El 1993 es dona a conèixer amb El Príncep de la Boira (Premi Edebé), considerada una de les seves millors novel·les juvenils i que conforma, al costat d’El Palau de la Mitjanit i Les Llums de Setembre, La trilogia de la Boira. El 1998 publicarà Marina, potser la més personal de totes les seves obres.
L’any 2001 publicava ‘L’ombra del vent’. L’èxit de la novel·la va ser gradual fins que va arribar el gran esclat i va passar a ser un dels escriptors de moda convertint-se durant dos anys seguits en l’autor més venut de Sant Jordi. El fet que l’èxit inicial fos gradual li va permetre assumir-ho millor. Carlos Ruiz Zafón afirmava l’any 2016 que el millor de l’èxit és ‘que t’ofereix llibertat i no estàs condicionat a les pressions i el pitjor és que a vegades provoques recel i rebuig, inclús en persones que no coneixes de res’.
La saga d”El Cementiri dels Llibres Oblidats’ està integrada per ‘L’Ombra del Vent’ (2001), ‘El Joc de l’Àngel’ (2008), ‘El Presoner del Cel’ (2011) i ‘El Laberint dels Esperits’ (2016).
Un dels objectius de les novel·les segons havia declarat l’autor era ‘crear un híbrid de tots els gèneres possibles amb ingredients de tragèdia, novel·la policíaca, històries d’amor i combinar tots aquests registres.
Per Carlos Ruiz Zafón ‘El laberint dels esperits’ era la novel·la que comptava amb més ingredients d’intriga i misteri’ i ‘L’Ombra del vent’ era una novel·la que va definir com ‘d’aprenentatge’, la segona és la més gòtica i ‘El presoner del cel’ la més aventurera.
EL CEMENTIRI DELS LLIBRES OBLIDATS COM A METÀFORA
Per Carlos Ruiz Zafón ‘El cementiri dels llibres oblidats’ era una metàfora que va començar amb una imatge i en el cas de l’inici de la tetralogia ‘era un nen en una catedral gòtica plena de llibres.’ Zafón assegurava que es tractava d’una metàfora sobre la memòria de les paraules i que defineix com pensem però també és una metàfora sobre l’oblit’. Aquella imatge inicial va derivar i evolucionar en un ‘homenatge a la paraula escrita’.
