Les novel·les Canto jo i la muntanya balla d’Irene Solà i Sis nits d’agost de Jordi Lara també optaven al guardó
El Premi Òmnium a la Millor Novel·la de l’Any va néixer l’any 2017. D’aquesta manera, l’entitat donava vida a un nou guardó amb la voluntat i ambició d’igualar-se a altres premis similars de la literatura mundial, com el Premi Goncourt francès i l’anglès Booker, i amb l’objectiu de posar en valor les obres en llengua catalana, fomentar-ne la traducció i revitalitzar el sector.
El guanyador de la primera edició va ser Raül Garrigasait amb l’obra Els estranys i Aprendre a parlar amb les plantes de Marta Orriols va endur-se el premi en l’edició 2018.
L’esperit del temps de Martí Domínguez és l’obra guanyadora de la tercera edició del Premi Òmnium a la Millor Novel·la de l’Any.
L’escriptor valencià ha volgut agrair el premi i ha volgut deixar molt clar que és pura ficció, malgrat molts dels personatges prenguin el nom de persones que van existir realment. “L’esperit del temps és un llibre escrit amb l’objectiu d’alterar de l’arribada de la ultradreta a tants països del món, entre ells Espanya”.
Martí Domínguez rep els 20.000 euros directes del premi i 5.000 més per a promoció.
Agost del 1944. Camp de concentració de Kirov, a cent quilòmetres de Moscou. En el marc d’un programa de «desnazificació» i de conversió a la doctrina bolxevic, el sergent exigeix als presoners que escriguin una confessió, que relatin fins a on va arribar la seva implicació amb el nazisme i que reflexionin si, a la llum de la doctrina marxista, tornarien a cometre els mateixos actes de guerra. Així és com el científic que protagonitza aquesta història comença a redactar les seves memòries i a reflexionar sobre els actes en què havia participat i les decisions que havia pres, a partir del moment en què s’havia afiliat al partit nazi.
Mitjançant unes falses memòries, el protagonista de ‘L’esperit del temps’ (Proa) confessa la barbàrie de l’holocaust, amb la persecució i extermini de la població jueva; l’estratègia de seleccionar entre la població dels territoris conquerits els qui, pels trets ètnics, podien ser “regermanitzats” o bé “descartats”; així com l’impuls per a una explosió demogràfica ària afavorint les relacions entre alemanys “purs”.
El protagonista s’explica, s’acusa i s’excusa. Descriu el genocidi i la connivencia del món universitari i mèdic; accepta la seva responsabilitat, en tant que cooperant i valedor filosòfic de les tesis aplicades al racisme nazi; però alhora es justifica al·ludint a l’expressió que dona títol a la novel·la, l’esperit del temps. La lectura de la novel·la desperta la inquietud davant la possibilitat de la repetició d’una barbàrie similar en els nostres dies.
