Quaderns Crema publicarà l’obra el 2 de setembre
Va ser l’any 2016 quan Marta Carnicero publicava la primera novel·la ‘El cel segons Google’ (La Magrana). Ho va fer amb èxit i bones crítiques que ara caldrà consolidar amb ‘Coníferes’ que Quaderns Crema publicarà el 2 de setembre.
El punt de partida o el motor que la va motivar escriure ‘El cel segons google’ va ser gràcies a una companya de feina que li va explicar el procés pel qual havien de passar els pares que decidien adoptar una criatura. Carnicero comentava en una entrevista a L’Illa dels Llibres que ‘Em va semblar que era com si haguessin de passar un examen que els pares biològics s’estalvien. Em vaig preguntar què passaria si, en aquest context d’haver de demostrar que ets la família perfecta, la parella trontollés’.
L’autora no esperava que la novel·la es publiqués ‘la vaig escriure com a projecte final per al Màster en Creació literària que feia a la Pompeu i va ser el meu tutor qui, després de llegir-la, em va dir que busqués un agent literari.’’
Ara, s’enfrontarà a la publicació d’una segona novel·la després de la bona rebuda de la primera. ‘Coníferes’ segons avança l’editorial Quaderns Crema està protagonitzada per Joel viu a les Walden, una comunitat idíl·lica en plena natura que rebutja les noves tecnologies i advoca per una vida fidel als costums d’abans.
Amb el propòsit d’acostar-se a l’Alina, una nouvinguda que el té fascinat, comença a enviar-se cartes a si mateix a casa d’ella. Tot va bé fins que l’Alina n’hi lliura una que no ha escrit ell, el contingut de la qual suggereix que el remitent el coneix millor que ningú. A mesura que la relació avança, se succeeixen també els equívocs i les amenaces d’un sabotejador anònim decidit a separar la parella.
A poc a poc, i sense adonar-se’n, en Joel es veu atrapat en un inquietant laberint de miralls on el seu reflex sembla adquirir vida pròpia mentre ell lluita per agafar les regnes del seu destí.
Inici de la novel·la ‘Coníferes’
‘Tothom té un secret, un pacte que signa amb ell mateix. No és d’aquests secrets, que parlo, dels que es guarden per instint, per por o per lleialtat, dels que incomoden només quan te’n recordes però permeten anar tirant.
Jo parlo dels altres, dels que et deixen l’ànima en carn viva encara que provis d’enterrar-los; dels que portes amb tu, a dins, al teu damunt. Res de visible, en aparença; res d’alarmant. Res que t’identifiqui entre la massa de cossos que transiten pels budells de la ciutat com si la resta, els centenars de cossos com el teu, igual d’anònims, formessin part del mobiliari. Si de cas, un cert desengany com un pes a les espatlles, un punt d’agror al caràcter que t’agermana amb tanta gent de vida solitària com la teva. Perquè és aixı´, la vida, aquesta vida que intentaves esquivar: res de pobles idı´l·lics al voltant d’un llac, veïns que et saben el nom o noies que et saluden més enllà de la finestra. És del món real, que parlo, d’una ferida invisible que has provat de negar però que no es tanca. I no pots dir-ne res: per això se’n diu secret i tu has triat que ho fos. Sempre hi és, com un company de cel·la que convé no destorbar.”
