0 Flares 0 Flares ×

Sílvia Cantos destaca tres interessants propostes de Literatura Juvenil i Infantil per tractar el tema dels refugiats.

refugiats-lijMolts vam veure fa poques setmanes Astral el documental de Salvados en col·laboració amb la fundació Proactiva Open Arms. Si no ho heu fet, us el recomano, a mi em va arribar a l’ànima, el drama d’aquestes persones que es fan a la mar deixant enrere guerres, misèria, família i records, en un viatge cap a l’esperança, destinació a la qual, massa sovint, no arriben. El vaig veure acompanyada del meu fill de 13 anys i em vaig trobar davant la difícil situació de donar resposta a preguntes tan innocents i punyents que se’m va encongir l’estómac davant la incapacitat de fer-ho.

 

roc-i-le-sportesEn Roc i l’escala de les portes secretes
Autor: Eulàlia Canal
Il·lustrador: Elena Ferrándiz Edició: Pagès Editors, 2016 Lectura, a partir de 10 anys

Aquesta és una història bonica d’amistat i solidaritat, una manera senzilla i entenedora de parlar dels refugiats amb nens i nenes i, a més, amb la magnífica prosa, sempre dolça i exquisida, d’Eulàlia Canal.

En Roc és un nen que viu en una escala de veïns força curiosos. Els pares d’en Roc viatgen a l’Índia i el deixen uns dies a casa el veí de la planta baixa, en Nicolau. Els veïns estan esvalotats. De fa uns dies se senten sorolls estranys i desapareixen coses d’alguns pisos. El Rogeli, el veí del primer, vol avisar la policia. La Rúcula, la del segon, creu que és cosa de fantasmes, mentre la Petúnia, que viu al pis de dalt, segueix immersa en el seu món de plantes. Mentrestant, a la platja, hi apareixen els cossos d’un naufragi. En Nicolau, amb l’ajuda d’en Roc, decideix pujar a les golfes a investigar quina una n’està passant.

Aquesta lectura, pot ajudar-nos a trobar la manera de plantejar un tema molt dur i complex amb una visió senzilla, clara i entenedora. Una història amb un bonic missatge de solidaritat cap als refugiats, que no estalvia el drama real que està omplint la mar de cossos sense vida, enfocant-ho des de la mirada neta d’un nen, tot plegat en un relat on no hi manquen aventures i misteri.

En Roc és entranyable i curiós. En Nicolau, el veí cangur amb qui viurà aquesta fantàstica aventura, un home estrambòtic amb unes sortides sorprenents i divertides com les seves anteriors ocupacions, venedor de sabates a mida, d’unes escales molt especials i fins i tot de paraules! La Kali és valenta, innocent i ens roba el cor des del moment en que la coneixem i en Vajú ens deixa corpresos amb la seva primera intervenció onírica. I és que l’Eulàlia és molt hàbil construint trames i personatges, i una vegada més, demostra perquè els seus llibres s’han convertit en un referent per als prescriptors LIJ, que ens alegrem cada vegada que apareix un nou títol signat per ella.

I no podem obviar les il·lustracions d’Elena Ferrándiz que amb la mateixa delicadesa que ha utilitzat l’autora, ha donat vida als personatges amb una col·lecció d’imatges dolces i evocadores, que amb gran senzillesa aconsegueixen transmetre l’expressivitat necessària.

Eulàlia Canal Iglésias (Granollers, 1963) és escriptora i psicòloga, autora d’una bona colla de llibres de literatura infantil i juvenil, com ara Un petó de mandarina i Un somni dins el mitjó. és una reconeguda autora de literatura infantil i juvenil, a més de poetessa. Psicòloga de professió, ha col·laborat en diferents projectes infantils en el camp del teatre i la música. Té en el seu haver una extensa bibliografia publicada, entre les que destacaria Un petó de mandarina (Barcanova, 2006) i Un cargol fabufantàstic (Barcanova, 2009).

Elena Ferrándiz Rueda va estudiar belles arts a la Universitat de Sevilla i des de llavors ha treballat com a il·lustradora per a nombroses editorials i publicacions. Ha publicat diversos llibres il·lustrats dels quals és també autora, plens de metàfores, en els quals imatge i paraula s’uneixen per donar sortida al seu particular univers, especialment recomanable El abrigo de Pupa (Thule, 2010).

 

el-viatgeEl viatge
Autor: Francesca Sanna
Il·lustrador: Francesca Sanna
Edició: La Petita Impedimenta, 2016 Àlbum il·lustrat, a partir de 6 anys
XVII Premi Llibreter

Com s’explica a un nen el que se sent a l’haver de fugir de casa per la guerra? El viatge, de Francesca Sanna, és un preciós àlbum il·lustrat, delicat i corprenedor. El relat en primera persona del tortuós periple que emprendrà una família per escapar dels horrors de la guerra per a poder formar una nova llar, evitant la gran quantitat de perills que assetgen a cada passa del camí. Una faula que és també una història real, són moltes històries reals, les imatges de les quals aconsegueixen acostar i ajuden a comprendre allò inimaginable. Els ulls d’un nen ens guien a través de la foscor en la cerca dels colors d’un futur millor.

Amb aquesta llibre, ens trobem a les mans amb un treball excel·lent, que mostra com una família, tan normal com la nostra, que viu en una casa, que fa excursions a la platja, que llegeix, es troba tot d’un plegat, amb una guerra que els ho arrabassa tot, la casa, les coses , fins i tot, al pare. Davant d’aquest daltabaix la mare no veu altra solució que fer el cor fort i marxar lluny, a un altre país, així doncs emprenen una fugida amb l’esperança de recuperar la seguretat perduda. No serà un viatge senzill, ni plaent, sinó tot al contrari, complicat, ple d’esculls que malgrat tot, no aconsegueixen derrocar la força de voluntat d’una mare, decidida a tirar endavant el que queda de la seva família, hi ha una doble pàgina brutal, que mostra com aquesta mare que fa l’impossible per assolir un futur millor per als seus fills, espera a que aquests dormin per donar sortida a la pròpia por, veiem com la il·lustració mostra una cosa (el que sent la mare) mentre el text transmet la sensació dels nens.

el-vaitge-2«En la foscor, els sons del bosc ens espanten. Però la mare està amb nosaltres, i ella mai no té por. Així que tanquem els ulls aconseguim quedar-nos adormits.»

Les paraules magníficament escollides per narrar la història, són senzilles, clares i entenedores. És en les il·lustracions on hi ha una major complexitat i poden donar-se diferents nivells de lectura, l’ús del color i el joc de les dimensions estableixen metàfores visuals molt efectives que sorprenen i captiven, les pàgines transmeten angoixa i esperança en un treball excel·lent i commovedor.

Francesca Sanna (Sardenya) és una il·lustradora i dissenyadora gràfica italiana que actualment resideix en Suïssa. Després de finalitzar els seus estudis universitaris a Cagliari, es va traslladar primer a Alemanya i després a Suïssa per a continuar amb la seva formació en el món del disseny. L’any 2015, va graduar-se amb honors en el Màster en Disseny de l’Escola de Lucerna d’Art i Disseny. El viatge, publicat a Anglaterra inicialment, suposa el seu debut en el camp de la il·lustració i gràcies a ell va obtenir la prestigiosa Medalla d’Or de la Societat d’Il·lustradors de Nova York i el Premi Llibreter.

 

alma-i-islaAlma y la isla
Autor: Mónica Rodríguez
Il·lustrador: Ester García
Edició: Anaya, 2016 Lectura, a partir de 10 anys
XII Premi Anaya
White Ravens 2016

Su luz era alegre, como si Alma no hubiera venido de los infiernos.
El hambre, la miseria. La travesía en el mar.
Todo eso eran sus ojos, y sin embargo la luz resplandecía.
Son cosas que suceden.

L’Alma ha arribat del mar. L’Otto no entén la seva llengua i, des que està a casa seva i li ha hagut de cedir la seva habitació, i les atencions a les quals està acostumat a rebre en ser el benjamí de la família, per tot plegat se sent desplaçat.  Malgrat tot, la comunicació entre ambdós anirà més enllà de les paraules i l’amistat superarà la possible distància que apareix en un primer moment. Gràcies a la presència d’un amulet, l’Otto entendrà millor l’origen de l’Almaz Sebhat, l’autèntic nom de la nena que va venir del mar.

L’Alma és una nena que malgrat totes les atencions que rep segueix essent espantadissa, l’àvia ajuda al protagonista (i al lector) a entendre-la millor amb una senzilla però colpidora frase “A saber lo que han visto esos ojos.” Un altre gran pilar per a la nouvinguda serà en Suleman, un home que anys enrere va arribar, també després d’una llarga travessa marítima amb l’esperança d’un futur millor. Ara, legalment establert a l’illa, es dedica a ajudar a aquells qui aconsegueixen arribar a terra ferma. Un amulet que va regalar a l’Otto temps enrere, prendrà un gran protagonisme a la història, aquest petit objecte esdevindrà un pont entre l’Alma poruga i espantadissa que ha conegut el nen i la nena alegre i decidida que vivia a Eritrea, Etiòpia. A través dels somnis que promou l’amulet, els dos nens aconseguiran entendre’s més enllà de les paraules.

L’Otto queda totalment xocat quan s’adona que l’Alma no sap nedar, entén llavors el pànic de la nena davant l’aigua i no és capaç d’imaginar la por que deu haver passat, en el temps que ha durat el viatge, veient-se envoltada només d’aigua, sense una referència terrestre on ancorar els temors.

En un moment de la història, es dona un punt d’inflexió, quan l’Otto entén el que va fer el seu pare, un home que no va dubtar un instant a llençar-se a l’aigua per salvar el petit cos que surava en l’aigua i al qual se li escapava la vida per moments. En aquest punt, el nen veu en el seu pare un heroi.

Hi ha un missatge molt interessant en aquesta història, o potser més d’un, és evident que l’autora ens parla de la necessitat d’acollir les persones, que es veuen tan desesperades a alma-i-isla-2la seva terra, que donen per bo arriscar la vida a fi de deixar enrere el malson actual amb el desig d’aconseguir un futur millor per ells i les seves famílies. Però no és l’únic, també podem extreure que no sempre podem aconseguir el que volem per mes bones i nobles que siguin les nostres intencions, hi ha una manera de fer les coses que cal respectar.

Cal destacar les il·lustracions d’Ester Garcia, que amb gran encert ha optat per la delicadesa de les aquarel·les per a donar vida als personatges i paisatges, aconseguint transmetre la calidesa que la història demana, imatges reals amb instants onírics es confonen en aquestes pàgines.

Mónica Rodríguez (Oviedo, 1969) és llicenciada en Ciències Físiques, especialitzada en Energia Nuclear. Durant uns anys va compaginar la seva feina al Centro de Investigaciones Ciemat del Ministeri de Ciència i Innovació amb l’escriptura i la seva família. Des de 2008 es dedica en exclusiva a la literatura infantil i juvenil. Ha publicat diversos llibres i ha rebut alguns guardons, com el Premi de Novel·la Juvenil de l’ajuntamient de Pozuelo de Alarcón (Madrid), el Premi de la Crítica d’Astúries, el Premi de Literatura Infantil Ciutat de Màlaga per La bicicleta de Selva (Anaya, 2010) i el Primer Premi al Concurs Vila d’Ibi amb La última función (Anaya, 2012).

 

Ester García (Càceres, 1984) Va créixer envoltada de contes, llapissos i literatura en una ciutat plena de cigonyes. Va començar a dibuixar des de molt petita. És llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Salamanca, on va descobrir la il·lustració com a vocació. Des de 2008 viu i treballa a Madrid, dibuixant aus i altres somnis, tot i que sempre que pot explora i viatja fora de la taula i dels papers. Recentment ha estat seleccionada en mostres com la Mostra Internazionale d’lllustrazione de Sàrmede, al Catálogo Iberoamericano de Ilustración, o the Sharjah Exhibition for Children’s Books Illustrations,

Sílvia Cantos, especialista en literatura infantil i juvenil
@Silvia_Cantos
http://silviacantos.blogspot.com.es/

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here