Angle editorial publica el llibre que permet conèixer el pensament i el coratge del líder sud-africà.

 

‘El meu respecte pels éssers humans no es basa en el color de la pell, ni en la seva autoritat, sinó només en els seus mèrits.’ afirmava Nelson Mandela.

Mandela es va guanyar el respecte de  tothom  per la seva lluita contra l’apartheid, que després de  gairebé 28 anys empresonat, es va convertir  en el primer president negre de Sud-àfrica.
La seva lluita va continuar en els darrers anys, sobretot  per erradicar la pobresa i  la sida. Va morir el 5 de desembre de 2013 i ara coincidint amb el centenari del seu naixement es publicarà ‘Cartes des de la presó de Nelson Mandela’ (Angle editorial) es publicarà,  el 18 de juliol, dia del  “Mandela Day”, amb traducció al català de Ricard Vela i Carles Miró.

L’any 1962 Mandela va ser detingut per les seves accions contra l’apartheid i condemnat enmig d’una brutal campanya del govern sud-africà contra els seus opositors.  Nel­son Mandela va passar 27 anys en diverses presons i es va dedicar a escriure cartes a les au­toritats i a polítics, a companys de lluita , a la seva esposa Winnie i als seus cinc fills.

La vida de Mandela com a pres convicte va començar a la Presó Local de Pretòria després de ser sentenciat el 7 de novembre del 1962 a cinc anys per abandonar el país sense passaport i incitar els treballadors a la vaga. Ja com a presoner, el 1963 el van tornar a portar al tribunal amb càrrecs de sabotatge i el 12 de juny del 1964 va ser condemnat a cadena perpètua.

El llibre inclou 255 cartes, la gran majoria inèdites, que en permet acostar-nos al seu pensament polític, la seva trajectòria pacifista i la lluita a favor dels drets humans ‘’Els honors són per a aquells que no abandonen mai la veritat, ni tan sols quan tot sembla fosc i lúgubre, que ho intenten una vegada i una altra, que no es deixen desanimar mai pels insults, ni per les humiliacions, ni tan sols per les derrotes’’, assegurava Mandela.

Les cartes també són testimonis de la seva relacions amb la família i els amics, a més de ser testimonis del dia a dia a la presó.

Moltes de les cartes que escrivia Mandela no van arribar al seu destí o almenys no ho van fer de forma completa. Els censors es negaven a enviar les cartes si no en treia determinats paràgrafs. Algunes estaven censurades i acabaven sent inintel·ligibles, d’altres quedaven retingudes sense cap raó, però d’altres arribaven al seu destó amb l’ajut  d’altres presoners, segons es documenta en el llibre ‘Cartes des de la presó de Nelson Mandela’.

En el  prefaci del llibre, Zamaswazi Dlamini-Mandela, neta de Mandela destaca que la selecció de les cartes no només reflecteix  el Nelson Mandela pres i activista polític, ‘’sinó també amb el Nelson Mandela advocat, pare, marit, oncle i amic, i il·lustra com el seu empresonament perllongat, allunyat de la vida quotidiana, li va impedir complir amb aquests papers.’’

Dlamini-Mandela afirma que ‘La societat democràtica per la qual van lluitar tant els meus avis com els seus camarades només es va assolir després de molt de patiment i moltes vides perdudes’ i  molt possiblement un dels missatges del llibre ‘és un recordatori que podríem tornar a aquell lloc d’odi amb facilitat, però també ens demostra que la resiliència personal pot superar situacions intolerable’’.

Les cartes suposen un document important per conèixer la seva personalitat i com deia el mateix Mandela ‘Una bona ploma ens pot fer recordar els moments més feliços de les nostres vides, i pot portar idees nobles als nostres caus, a la nostra sang i a la nostra ànima. Pot transformar la tragèdia en esperança i victòria’.