Rosa Rey és l’editora des de fa vuit anys d’Angle Editorial i l’encarregada de l’edició de llibres com ‘’Reparar el vius’’ de Maylis de Kerangal, novel·la guanyadora del Premi Llibreter 2015.
Angle Editorial va néixer l’any 1992 amb la voluntat de convertir-se en una editorial generalista. El seu catàleg el formen publicacions de diversos gèneres com la narrativa, no-ficció, assaig, poesia i humor.
Kurt Vonnegut, Jonathan Lethem, Julian Barnes, Cheryl Strayed, Lena Andersson, Albert Pijoan, Gerard Guix són alguns dels noms destacats que formen part del catàleg de l’editorial que s’ha consolidat amb
Rosa Rey és l’editora des de fa vuit anys i l’encarregada de l’edició de llibres com ‘’Reparar el vius’’ de Maylis de Kerangal, novel·la guanyadora del Premi Llibreter 2015.
L’Illa dels Llibres ha entrevistat a Rosa Rey per analitzar la bona rebuda de la novel·la i aprofitar per fer un repàs pel catàleg de l’editorial a més de fer un avançament de les properes novetats.
Entrevista Jordi Milian
La novel·la Reparar els vius ha rebut el Premi Llibreter 2015, Què suposa rebre aquest guardó?
Que els llibreters trïin entre totes les novetats publicades un llibre en el que has cregut des de l’inici i que el seu criteri coincideixi amb el teu, és emocionant i tot un honor. Estem molt agraïts pel premi. És una novel·la que reivindica la bona literatura, les crítiques estan sent extraordinàries i l’acollida per part dels lectors és molt bona.
Com li va arribar la novel·la i per què va decidir publicar-la?
Tinc una cosina que viu a Marsella. Em va recomanar de manera molt entusiasta que llegís qualsevol títol de l’autora, Maylis de Kerangal. Aquest moment va coincidir amb la publicació de Réparer les vivants a França. Vaig quedar absolutament sorpresa. Té un estil molt potent i nou i és una novel·la on l’autora pren molts riscos, em va encantar.
Què és el que més li va sorprendre de l’obra de Maylis de Kerangal?
El tema, un transplantament de cor, a priori no és ni fàcil ni atractiu, però Maylis de Kerangal aconsegueix crear tot un món al voltant que t’arrossega. La primera escena de la novel·la és un grup de joves practicant surf, i quan l’acabes tens la sensació que l’autora t’ha portat a això, a agafar l’onada i mantenir l’equilibri sobre ella. La lectura t’aporta tot tipus d’emocions, inclús físiques, hi ha moments que sembla que no pots respirar, igual que el personatge, altres que t’aclapara i altres que gaudeixis de moments d’increïble tendresa. És magnífica.
El nom de Maylis Kerangal s’afegeix a una llarga llista de noms d’autors que gràcies a Angle s’ha traduït al català com Jonathan Lethem, Julian Barnes, Cheryl Strayed, Lena Andersson, fet que demostra l’aposta des de fa uns anys de l’editorial per les bones traduccions.
Estem orgullosos del nostre catàleg de traducció. No només dels autors que cites, sinó d’altres com Siri Hustvedt, Niccolò Ammaniti, Dinaw Mengestu, Téa Obreht o els primers de la col·lecció: Kurt Vonnegut, A.M. Homes o Tove Jansson. Fins i tot ens vam atrevir a traduir una novel·la de Leonard Cohen! Però era el moment que començàvem i el ressò va ser poc. Pas a pas hem anat consolidant la línia de narratives i la visibilitat és més gran.
Prova d’això és que l’any passat vam recuperar La vida al davant de Romain Gary, que havíem publicat per primera vegada el 2004, i que va passar gairebé desapercebuda. En canvi, l’edició del 2014 ja porta tres reimpressions. Amb els anys ens hem guanyat la complicitat amb llibreters i lectors i això ens ha ajudat molt. Al 2016 recuperarem Una tomba per a Boris Davidovic de Danilo Kis traduït per Simona Skrabec. També s’ha de dir que sempre hem comptat amb la col·laboració d’excel·lents traductors: la mateixa Simona, Jordi Martín Lloret, Ferran Ràfols, Anna Casassas, Miquel Cabal o Àlex Gombau són alguns d’ells.
Suposo que no deu ser fàcil aconseguir publicar a determinats autors.
Per aconseguir-los has d’estar amatent al mercat internacional, tenir intuició i una mica de sort. Et diria que el que és més difícil és conservar-los.
Angle també ha apostat i ha servit per conèixer joves talents com Gerard Guix, Marc Romera o Albert Pijuan.
Estem molt contents d’haver donat la primera oportunitat a noms avui consolidats dins el panorama editorial en català. L’Albert Pijuan, autor d’El franctirador, també ha traduït El Rei de Groc de Robert W. Chambers per la col·lecció d’El Far i està preparant un llibre de no ficció per nosaltres. El premi Pin i Soler que publiquem per primer cop al setembre ens ha d’ajudar a fer atractiu el segell per trobar noves veus que marquin el catàleg de narrativa en català.
Quins criteris segueix Angle Editorial per escollir les obres que formaran part del catàleg?
Sembla evident, però t’ha d’agradar el que publiques i ho has de poder defensar amb arguments clars. A més, has de procurar que no només sigui del teu gust, sinó que pensis que encaixa en el mercat català i que estiguis aportant alguna cosa interessant al lector.
El catàleg d’Angle és variat i inclou narrativa, no ficció, humor..
La vocació d’Angle des del seu inici és la de ser una editorial generalista, i és per aquest motiu que tenim un catàleg molt eclèctic al que no volem renunciar. Hi ha llibres i col·leccions per a tota mena de lectors i penso que això reflecteix la personalitat de l’equip que formem part d’Angle. Tant el Joan Simon, que és la persona amb més experiència de la casa i autèntic pal de paller, com la Sílvia Rodríguez, entusiasta de mena, responsable de comunicació, com jo mateixa, som gent molt curiosa, amb interessos diversos, i una relació amb els llibres molt vital. Llegim i publiquem novel·les, però també parlem de política i editem llibres polítics, els llibres d’investigació periodística o la divulgació històrica són dos dels nostres temes estrelles. Llibres com Els jueus catalans de Manuel Forcano o la nova col·lecció de Triviacat no s’haguessin publicat si no tinguéssim l’experiència i un catàleg prou ampli que ens ho permetés fer.
Un línia important del segell són els llibres d’autoajuda i de creixement personal.
Cert, és una part important. L’autoajuda i la psicologia són camps on sovinteja la traducció tot i que a Catalunya tenim veus expertes de referència: Vicenç Alujas, Raquel Ballesteros, Antonio Jorge Larruy, Jaume Soler o Mercè Conangla són part d’aquesta nòmina d’autors que formen part del nostre marc comunicacional i que tenen un públic molt fidel.
Porta vuit anys com a editora d’Angle com valora la seva tasca.
L’oportunitat va venir de la mà de l’Eudald Tomasa i la Martina Ros i els estic profundament agraïda. Fins llavors jo era editora de taula, però no havia tingut l’oportunitat de triar i defensar títols, i aquí se’m va obrir tot un món estimulant i ple d’oportunitats. En aquests anys hi ha hagut encerts i també errors, però aquests els he aprofitat per aprendre, i de quina manera! Amb molta feina i il·lusió hem aconseguit ser editorial de referència en no ficció, mantenir un catàleg de narratives de qualitat i no tenim por d’arriscar-nos amb nous projectes. Tot això ha anat acompanyat de més visibilitat a llibreries i d’un reconeixement del segell per part dels lectors. Han sigut vuit anys de créixer, i encara ens queda molt per fer!
Amb quin perfil o qualitats ha de comptar un editor?
Donant per fet que has d’estimar els llibres i la lectura, crec que és molt important la curiositat per temes i autors diferents, la il·lusió i l’entusiasme per cada títol i una certa ingenuitat que et permeti arriscar-te. I, molt important, conèixer les teves mancances per envoltar-te d’un equip professional i humà que t’ajudi a arribar on tu no pots.
Si la fem triar entre 3 títols quins escolliria?
Tres títols són molt pocs! Sens dubte Reparar els vius, per totes les alegries que ens ha donat, Salvador Puig Antich, cas obert, de Jordi Panyella, penso que és el llibre que tot editor en català voldria haver publicat i La Barcelona desapareguda de Guillem i Josep Maria Huertas que va significar l’enlairament per l’editorial. Deixa’m afegir un quart de bonus track, Elogi de l’ombra de Junichiro Tanizaki que recomano ferventment a tothom que es deixa aconsellar.
De cara a la tardor quines són les apostes d’Angle?
Publiquem per primer cop un dels premis més importants de narrativa catalana, el Pin i Soler, que ha guanyat Salvador Company amb la novel·la Sense fi. També arribarà a llibreries Som una família, de l’italià Fabio Bartolomei, que és una novel·la optimista i divertida amb un protagonista molt peculiar, i un llibre il·lustrat sorprenent sobre Cerdà i la construcció de l’Eixample de Barcelona.
Fotografies de l’editora de Sílvia Rodriguez
