Entrevista a Paula Hawkins ”vaig pensar que si aquesta novel·la fracassava, hauria de trobar una feina per poder sobreviure”

L’autora de ‘La noia del tren’ s’ha convertit en un dels últims fenòmens editorials amb vendes milionàries gràcies a un thriller que triomfa arreu del món.

Paula Hawkins 03 660px

Cada matí, Rachel Watson agafa el mateix tren per anar a Londres i l’aturada en un semàfor vermell li permet observar amb detall els moviments que es produeixin al seu voltant, especialment els d’una parella a qui anomena Jason i Jess, de qui imagina una vida tranquil·la i feliç.
En una de les aturades del tren davant de la casa número 15 creu veure una discussió entre la jova parella, que fa desdibuixar la imatge de parella feliç que ella imaginava.
Poc temps després descobreix a través de la premsa que la seva Jess imaginària s’anomena Megan i ha desaparegut sense deixar cap rastre.
la noia del trenA partir d’aquest moment intenta recordar que va veure realment aquell dia i es debat entre si es convenient informar a la policia i si ella va tenir alguna cosa a veure.
Com assegura Rachel en un moment de la novel·la ‘quan ets incapaç de recordar el que has fet la teva ment omple els buits com vol i t’imagines el pitjor…”

Rachel resulta ser un testimoni poc fiable pels problemes d’alcoholisme i la pèrdua de memòria que li provoca la beguda, però vol recuperar com sigui els records que li permetin saber que és el que realment va veure. El seu dubtós testimoni obre les portes a Paula Hawkins per oferir al lector amb La noia del tren /La chica del tren (La Campana/Planeta) novel·la angoixant i fosca a través d’uns personatges molt ben definits psicològicament que ens faran canviar contínuament d’opinió sobre els sentiments que ens provoquen i si en realitat són víctimes o culpables.

ENTREVISTA JORDI MILIAN

Vostè s’ho va jugar tot amb aquesta novel·la i l’èxit de ’La noia del tren’ depenia també si vostè continuaria escrivint.
El que va succeir es que jo havia escrit abans novel·les romàntiques i l’última no havia funcionat molt bé. Com que tenia problemes econòmics vaig pensar que si aquesta novel·la fracassava , hauria de trobar una feina per poder sobreviure
No volia abandonar les novel·les i per tant estic molt contenta que La noia del tren hagi funcionat molt bé, fet que en permetrà continuar escrivint.

Com ha aconseguit assimilar l’èxit de la novel·la, tenint en compte que ha venut milions d’exemplars en molt poc temps i que ha estat traduïda a més d’una trentena de països?
És estrany perquè tothom em parla de les grans xifres de venda de llibres i que la novel·la s’ha convertit en un best-seller.
Però jo encara faig una vida normal, visc en la mateixa casa i per tant no em sento molt diferent, però crec que serà una cosa que aniré notant a poc a poc


És complicat parlar de La noia del tren sense desvetllar alguns fets importants de la novel·la, és a dir, sense fer espòilers.
És molt complicat, però puc revelar que la protagonista és una dona que se sent molt sola i que en el trajecte en tren a la feina pensa en les persones que viuen en les cases per on passa el ferrocarril.
Un dia veu en una d’aquestes cases, un fet que la sorprèn molt i es veu embolicada en un misteri per esbrinar que és el que realment va veure.

Molts lectors se sentiran identificats amb la protagonista i segur que hauran imaginat com és la vida de les persones que observen quan viatgen en tren.

Jo mateixa ho feia quan viatjava en tren a Londres, El meu tren passava molt a prop d’algunes cases i fins i tot podies veure el seu interior. Llavors jo m’ imaginava com seria la vida de les persones que hi vivien i fins i tot com seria la meva si hi visqués allà.
Penso que tothom fa això i considero que és un instint molt natural.

Com l’instint de l’escriptor o periodista?
Tothom ho fa, però penso que has de ser periodista o escriptor per portar aquesta història molt més enllà.
La majoria de la gent observa l’interior de les cases i miren el que hi ha a dins com els mobles o un quadre.
Crec que és l’instint de l’escriptor el que permet pensar que es pot fer amb els personatges i les coses que poden passar. En canvi el periodista el que realment vol saber és que ha passat, però l’escriptor només vol escriure una bona història.

Llavors l’origen de la novel·la va sorgir d’un viatge en tren?
N
o d’un viatge en particular però sí de l’experiència de viatjar en tren.
Quan vaig anar a viure a Anglaterra mai havia viatjat a la ciutat per anar treballar. Era molt estrany i em sentia molt sola per diversos motius. Aquestes sensacions que explica la Rachel parteixen d’aquells sentiments que tenia llavors.

Havia publicat anteriorment novel·les romàntiques amb el pseudònim d’Amy Silver però ara explora potser el costat més fosc de les relacions de parella.
De fet, a les meves novel·les romàntiques no sempre acaben amb un final feliç del matrimoni. Sempre sospito d’aquesta idea que la teva felicitat depengui només d’una altra persona.
A mi m’interessa especialment en el que passa quan una relació falla i saber les coses terribles que pot arribar a fer la gent quan aquesta relació ja no funciona. Això em va resultar molt interessant i atractiu i crec que molta de la violència que observem avui en dia comencen per relacions que fracassen.

La novel·la sí que compta amb diverses capes de lectura
Es pot veure com a espectacle, com un retrat de la societat i escriure sobre temes socials però també volia parlar d’altres temes que es poden llegir tranquil·lament a la platja o temes més profunds com la violència domèstica.

Estem parlant de temes greus però també de la diversió de llegir una novel·la.

La maternitat i els conflictes que es deriven d’aquesta és un dels temes que desenvolupa a la novel·la.
El tema de la maternitat pot ser molt problemàtic però no crec que afecti la teva vida. Hi ha un moment on la maternitat és molt important i això passa sobretot quan arribes als trenta anys i veus un entorn familiar i el cercle d’amics que ja tenen nens.
A més, si afegim que a tot arreu sigui en els mitjans o en el teu entorn més proper et diuen que has de tenir nens perquè llavors serà massa tard i llavors comences a patir una gran pressió social sobre un tema que és molt personal.

Paula Hawkins 660px

 

Els problemes amb l’alcohol i les pèrdues de memòria de la Rachel estan molt ben narrades. S’ha documentat força sobre aquesta qüestió i dels problemes derivats de l’alcoholisme?
No exactament, però sí que havia llegit sobre les pèrdues de memòria però en tot cas, pensó que és una qüestió d’observació i experiència perquè conec gent que ha tingut problemes amb la beguda i l’alcohol.
És sobretot una qüestió d’observació.

Però aquest comportament de la Rachel li ha donat molt de joc pel desenvolupament de la novel·la.
Tenia la idea en el meu cap des de feia temps, estava interessada a parlar sobre la pèrdua de memòria i els efectes de l’alcohol.
Vaig llegir un llibre de no ficció sobre les coses extraordinàries que fa la gent i que després no recorden res. I això em va interessar molt perquè si no recordes el que has fet, la teva sensació de responsabilitat sobre aquella acció, és totalment diferent. No la sents com a real ni que estigui connectada a tu. Pot passar que no te’n sents responsable del tot o pots començar a sentir-te responsable de coses que no has fet, com en el cas de la Rachel, que es converteix en algú fàcil de manipular. Aquesta idea em va semblar fascinant i terrorífica alhora.

Aquest fet converteix a la Rachel en un testimoni i narrador poc fiable
Exacte perquè ella dubta de tot i del que ha fet. Em sembla fascinant perquè ella dubta d’ella mateixa com a persona i no sap qui és ella. Tampoc sap que ha fet o ha deixat de fer. És al final de la novel·la quan la protagonista té molt més clar qui és ella.

Ella dubta, però també ho fa el lector.
Sí, exacte i per això li plantejo aquest doble dubte. El lector vol saber qui està explicant la veritat i per això tenim la versió dels fets des de diferents angles per mitjà de tres narradores.

Ha reconegut que per escriure la novel·la i per crear l’atmosfera necessària s’ha inspirat en Hitchcock
Quan jo pensava en la idea que algú hagues vist alguna cosa, com li succeeix a la Rachel, sí que vaig pensar en algunes de les seves pel·lícules, El que m’agrada molt de Hitchcock és l’ambient, el dubte d’un mateix i de la paranoia amb aquelles sensacions de si ens estem tornant bojos o no.
M’encanten aquests tipus d’ambient i això és el que es palpa a la novel·la.

Dreamworks ha comprat els drets per adaptar la seva novel·la al cinema. Hi ha data d’estrena o inici del rodatge?
No encara, però si que puc dir que el director serà en Tate Taylor i l’actriu que interpretarà a la Rachel serà Emily Blunt.

Que n’espera d’aquesta adaptació al cinema?
Encara no he vist el guió, tot i que espero, veure’l aviat. Però he de dir que no hi estic implicada en l’adaptació i tampoc tinc decisió creativa al respecte. Espero estar d’acord amb ells, però de moment no puc dir  res més.