Entrevista: Nativel Preciado ‘Crec que el periodisme és una gran escola per escriure literatura’

L’escriptora presenta a L’illa dels llibres Canta sólo para mí, novel·la guanyadora del Premio Fernando Lara 2014.

Nativel Preciado ©Ricardo MartínL’escriptora i periodista Nativel Preciado publica Canta solo para mí  (Planeta) on narra a través de la vida de la fotoreportera Muriel Blanco els últims anys del franquisme i l’inici de la transició.
Malik, fill de la reportera s’encarrega de realizar un documental sobre la vida de la seva mare que acaba de rebre el premi Estanislao Arenal a tota una carrera dedicada al fotoperiodisme.
Malik coneìxerà més a fons la trajectòria professional  de la seva mare que va ser testimoni  a través de les seves fotografíes dels fets més destacats de l’època.
Durant l’elaboració d’aquets documental s’assabentarà de la relació amorosa de Muriel amb el periodista Tanis i  també amb Bashir, representant de OLP i mà dreta de Yaser Arafat i pare de Malik a qui  no va arribar a conèixer.

Com a periodista, Nativel Preciado vol retre un homenatge als reporters que van dedicar-se al periodisme durant els darrers anys del franquisme i van lluitar per la llibertat d’expressió.

 ‘Canta solo para mi’ és de  les novel·les més personals que ha escrit?
Sens dubte i també la que té més referències personals. És  una novel·la de periodistes escrita per una periodista que sóc jo en la qual apareixen moltes més vivències meves que en altres novel·les.

Al Premio Primavera i finalista del Planeta, ara afegeix el premi Fernando Lara. Suposo que contenta amb el premi?
Molt contenta perquè aquest premi té alguna cosa especial pel mi i és el nom de la persona que porta. Fernando Lara era una persona que vaig tenir la sort de conèixer i  a qui jo  tenia un  gran respecte literari i gran admiració.

C_ canta solo para mi .inddPer què va decidir escriure una novel·la amb una història molt periodística?
Ho vaig decidir no fa gaire perquè no m’atrevia publicar-la perquè pensava que per a una primera novel·la hagués estat difícil de defensar. Ara puc dir que tinc una visió tan periodística de la literatura, avalada també per d’altres  autors, on reivindiquem la manera d’escriure, el coneixement professional i la manera de narrar les coses.
Crec que el periodisme és una gran escola per escriure literatura

Canta solo para mi era una novel·la que tenia guardada en un calaix.
És de les novel·les que més esborradors he fet sens dubte. En un inici estava narrada en d’altres veus i era molt diferent a la que ara s’ha publicat. Va estar dormida durant no molt temps perquè no m’atrevia a publicar una novel·la tan periodística.

m’atrevia a publicar una novel·la tan periodística

La novel·la ofereix diverses lectures per una banda tenim un triangle amorós i per una altra els protagonistes són testimoni directe d’una època de canvis amb els últims temps  del franquisme i l’arribada de la transició….
Per què l’ha interessat explicar aquesta història?
Les històries t’arriben de sobte i decideixes explicar una determinada novel·la perquè et sents madura per explicar-la.
Veus que has acabat de lligar els caps i perquè ha passat molt temps com per tenir una perspectiva del que vols destacar d’aquella època.
Les històries et criden i va sorgir el moment de donar-li una forma més actual  tot i que també va ser una època de canvis com l’actual.

Hi ha un cert homenatge a les fotoperiodistes través de Muriel, la protagonista de la novel·la?
Vaig conèixer a moltes persones tipus Muriel. En aquella època els fotògrafs no eren molt respectats i sempre acompanyaven als periodistes. Al final aquesta percepció ha canviat i s’ha pogut valorar el gran treball i l’important que ha estat comptar amb  els  testimonis gràfics d’aquella època.
Moltes de les  fotografies de les dones que feien fotoreportatges estan en  museus i exposicions importants.

El viatge forma part de la novel·la i ho és a través de tres viatges a Algèria, Còrsega i Paris que realitza Muriel.
De fet són viatges de coneixement iniciàtic i de descobrir món en una època on amb prou feines es podia explicar el que passava a endins.
La política internacional ens interessava molt perquè pensàvem que a través dels exemples de fora es podia parlar del de dins i fer al·lusions a determinades situacions que es vivien llavors.
Els tres viatges de Muriel en la novel·la són de descobriment del món però també d’un cert alliberament de la relació que té i que el que acaba d’agradar.  Tracta d’imposar el seu cap davant el seu cor.

Bona part de la novel·la es centra en aquelles relacions tòxiques i de com enamorar-se de la persona equivocada ens pot portar a viure situacions complicades.
Crec que tothom s’ha enamorat alguna vegada de la persona equivocada. És fàcil caure en l’error i deixar-te seduir pels cants de sirena.
Les relacions al principi  tot és molt passional i meravellós però després t’adones que en la vida necessites altres elements com més calma, llibertat i cal  tractar de distanciar-se dels qui pretenen manipular-te o privar-te de la teva pròpia llibertat.

Al final de la novel·la aconsella als joves lectors que no es deixin seduir pels cants de sirena.
Bé, això ja ho aconsellava Homer i Ulisses s’havia de lligar per no deixar-se portar pels cants de sirena. Cadascú ha d’aprendre a viure a través dels teus propis errors, però per si serveix d’alguna cosa jo ho explico per si de cas.
De totes maneres és com fer  un brindis al sol.    Crec que cal tractar d’avisar del que el tu has après potser massa tard.

El lector coneixerà la història de Muriel a través dels ulls del seu fill C_ canta solo para mi .inddMalik  a qui li han encarregat un reportatge sobre la seva mare.
M’agrada el personatge de Malik perquè a través de la seva mirada ens ofereix una història el mes objectiva i distant  i per tant més ajustada a la realitat.
Malik investiga aquelles històries que li expliquen i tracta de posar-les en el seu lloc i quan algú li explica l’important que era el diari o els llocs on treballaven sempre acaba pensant que no hi havia per  tant ni tot era tant heroic.

Sempre la memòria i la nostàlgia fan que s’expliquin les històries d’una manera que semblen més importants del que en realitat van ser.

Amb quin missatge hauríem de quedar-nos?
Potser amb el missatge que feia referència abans sobre  el dels cants de sirenes i que  no ens deixem enganyar  al llarg de la nostra vida per moltes coses i  tant de bo fóssim capaços d’aprendre molt ràpid a distanciar-nos de les mentides, impostures i les falsedats.
T’adverteixo  que no tinc molts missatges  i vaig escriure la novel·la per aclarir el meu propi món. De vegades aconsegueixo aclarir-me alguna cosa i  tant de bo  els lectors s’aclareixin una parcel·la del seu món com jo ho he fet amb el meu.

El fet de ser periodista  l’ajuda en el moment d’escriure?
Jo  només hi  veig avantatges i el fet d’escriure com una periodista  i sent minimalista en el llenguatge, escrivint amb claredat i rotunditat  i  sobretot intentant treure tot allà que no  i ser  sintètic, al final això s’agraeix molt en la literatura.

Tots els meus ídols literaris han tingut a veure amb el periodisme com a Gay Talese, Truman Capote, Gabriel Garcia Márquez o Heminway.

La novel·la compta amb una banda sonora pròpia
Canta solo para mí només comença amb Melody Gardot i segueix amb boleros, Bob Dylan, Leonard Cohen i música àrab.
És la música de tota una època i per tant hi ha molta banda sonora en la novel·la.

Què hi ha actualment en el calaix de Nativel Preciado?
Sempre hi ha cosa,  com per exemple fils dels quals tirar i caps per lligar, però sobretot històries que explicar.
Tinc una història que estic desitjant començar a escriure perquè fa temps que ha estat dormida i ara de sobte per una sèrie d’esdeveniments i  situacions se m’ha despertat.
M’agradaria explicar-la abans que se’m passi aquest efecte  i aquestes ganes d’explicar alguna cosa.

I seguirà combinant la literatura amb la professió de periodista
Ara no és com abans que estava en la fila zero fent el treball de periodista, però estic molt agraïda a aquesta professió que m’ha permès complir tots els meus somnis.
Reivindico aquest ofici encara que avui en dia es trobi molt maltractat i poc valorat.
Jo ho valoro molt i em sento satisfeta i molt orgullosa del meu ofici.