L’autora de ‘Primavera, estiu, etcétera’ presenta a L’illa dels llibres L’altra’ la segona novel·la.

Marta Rojals entrevista


L’any 2011 debutava amb ‘Primavera, estiu etcètera (Rba) una novel·la que a poc a poc va captivar a llibreters, lectors i crítica.
De Marta Rojals només coneixem la seva literatura i els articles que publica habitualment al portal Vilaweb. Poc donada als actes públics, rodes de premsa o entrevistes a ràdios i televisions, respon  a les preguntes dels periodistes  via correu electrònic.

La capacitat d’observació  de Rojals es torna a posar de manifest amb L’altra, una novel·la marcada per la crisi econòmica i laboral que pateixen els  protagonistes.

Marta Rojals segueix amb un estil propi  malgrat que ens presenti ara una novel·la molt diferent a Primavera, estiu etcètera.
Amb L’altra, Marta Rojals es va consolidant  com una de les veus narratives més destacades de la literatura catalana actual.

L’illa dels llibres ha entrevistat a Marta Rojals.

Marta Rojals, l'altraQui busqui una continuació de Primavera, estiu etcètera quedarà decebut?
Totalment, perquè no només no ho és, sinó que he fet tot el possible per allunyar L’altra del Primavera. Sobretot que no la compri!

Malgrat ser una novel·la diferent si que segueix un estil molt personal…
Em sembla que canviar l’estil ja és una cosa que costa més. Però m’agradaria pensar que hi ha una evolució de l’una a l’altra, un aprenentatge.

Com afronta la publicació de L’altra tenint en compte l’èxit de ’Primavera estiu, etcètera?
(Gràcies per això de l’èxit). Ara mateix només penso que passi el temps i que el llibre pugui trobar els seus lectors. En definitiva, que se’n parli menys i es llegeixi més. Això seria la cosa ideal per a mi.

L’any 2012 comentava a L’illa dels llibres que el fet de publicar la primera novel·la  ja ho  considerava un èxit i què tot el que va venir després va ser una sorpresa. Encara està sorpresa?
Cada vegada que m’han informat d’una nova edició m’he hagut de pessigar. Em consta que és un llibre molt deixat, cosa que m’encanta, però el que més em té estupefacta és que, amb les estretors econòmiques que passa tothom, tres anys després encara hi hagi qui compra el llibre. No me’n sé avenir.

A diferència de la primera  novel·la, ara compta amb lectors que esperen la novel·la.
Han estat els lectors els que l’han animat a escriure una segona novel·la?

En tenen molta part de culpa. Ara em sap greu pels que s’esperaven que la cosa derivés en un Primavera II o algun spin-off dels personatges… També tenia al cap els qui no els va agradar la primera, perquè em faria il·lusió que aquesta els pogués interessar.

Què hi trobaran aquests lectors a L’altra?
Doncs una narració densa i una història dura. No tinc prou perspectiva per definir-la d’una altra manera. Els qui se l’han llegida la saben explicar millor que jo.

Ha demostrat que no cal ser molt visible per arribar als lectors. Coneixem molt poc de Marta Rojals.
Els llibres van de llegir, no? Doncs com deia el savi: “no hace falta desir nada más”.

Llegint les seves novel·les si que podem percebre que és molt observadora,que es desprèn dels diàlegs i de les situacions que descriu.
Gràcies. De tota manera, no crec que sigui ni més ni menys observadora que  qualsevol. La diferència és el vici d’escriure.

D’on sorgeix la inspiració per escriure  les seves novel·les?
Al Primavera el motor era la voluntat d’explicar un món rural que ja no existeix, i a L’Altra, el desencadenant va ser un article que vaig fer per Vilaweb sobre la precarietat laboral dels llicenciats de la meva generació.

L’altra és una novel·la marcada per la crisi i de com aquest fet ha  canviat el dia a dia  a moltes persones. A la novel·la es fa servir el símil de recalcular la ruta de GPS a mida que van apareixent noves prioritats.
Sí, és una de tantes estratègies de supervivència d’una la protagonista que és incapaç d’improvisar.

Creus que amb L’altra molts lectors es podran sentir identificats amb els protagonistes?primavera-estiu
No ho sé, però em faria il·lusió que fos així, si bé no del tot, perquè no li desitjo cap mal a ningú, però sí amb aspectes aïllats de cadascun.

De  Primavera, estiu, etcétera es comentava que oferia un cert retrat generacional.  Ara amb L’altra, aquest retrat torna. Has volgut narrar aquest retrat generacional marcat per la crisi?
Sí, era l’única cosa que tenia clara en començar a escriure, la base havia de ser la crisi i els seus efectes sobre la classe mitjana, sobre aquesta generació que un dia ho podíem tenir tot i l’endemà va deixar de sonar el telèfon i ja no sabíem com pagar la hipoteca o el lloguer.


Per complicar-ho encara més a la protagonista de la novel·la  l’Anna, pateix les tres crisis: l’econòmica, la laboral i la personal…
Tens raó, fa un tres en ratlla. Crec que no és l’única. En aquests moments la crisi és tan bèstia que, directament o indirecta, afecta a tothom en més d’un aspecte a l’hora.

L’Anna s’haurà d’enfrontar també als fantasmes del seu passat. Com definiria a la seva protagonista?
Sempre la defineixo igual: una supervivent d’ella mateixa. Cada dia per ella és una lluita contra ella mateixa, contra el pes del passat que porta a dins.

El sexe apareix de forma molt natural, sense tabús i dient les coses pel seu nom…
Vols dir que al segle XXI encara hi ha tabús? ;-).

Segurament que no, però, moltes novel·les actuals amb intencions eròtiques solen utilitzar un llenguatge i unes situacions  molt forçades.
No et puc comentar res al respecte perquè desconec què es porta, en aquest camp. Diria que encara no he ensopegat amb cap novel·la amb intencions eròtiques, com tu dius.

 

Entrevista de Jordi Milian