9 Flares 9 Flares ×

”Que prefereixes  que et doni un cop al cap o que et persegueixi  amb  paraules la resta de la teva vida?”

Jussi Adler Olsen és un dels autors europeus  destacats de novel·la negra.  La sèrie Departamento Q amb cinc llibres publicats  formen part del millor del periodista i escriptor danès.
L’editorial Maeva publica  ara el quart lliurament Expediente 64 després de La mujer que arañaba las paredes, Los chicos que cayeron en la trampaEl mensaje que llegó de la botella’.
L’illa dels llibres ha entrevistat a l’escriptor danès.

 

Malgrat ser un autor de novel·la negra encara  segueix sense llegir novel·les d’aquest gènere?
No és que em negui a llegir novel·la negra,  però em fa por que aquestes novel·les  em puguin influenciar  la meva manera d’escriure.
Envejo molt als lectors,  perquè ells,  si que poden llegir tot el que vulguin.

Fa un any va em va comentar que  fa servir la violència  a les seves novel·les per evitar precisament la violència…
El que és interessant no és la violència si no el que la causa. I les imatges que aquesta violència genera en les ments dels lectors quan llegeixen aquests passatges.
Que prefereixes  que et doni un cop al cap o que et  persegueixi  amb  paraules la resta de la teva vida?

Millor la segona opció…..
de veritat? (riu)

El departamento Q a recuperar casos del passat. Aquesta idea li dóna molta llibertat……….
Podem dir que si,  però  també existeix una qüestió geogràfica.
És molt més interessant resoldre casos antics perquè es poden rescatar   els antics arxius i recordar èpoques anteriors

Recorda quan va començar la sèrie del Departament Q?
Ja fa un temps un productor em va demanar escriure una història sobre detectius a l’estil Mankell i Larsson.
Jo li vaig preguntar si de veritat ho volia fer perquè li sortiria molt car.  Li vaig comentar   que fins i tot seria capaç de posar un tanc en mig de l’atlàntic si fos necessari.
La veritat és que jo no tenia cap interés en  fer una història de policies. Volia llibertat però el  productor va pensar equivocadament  que  si tenia interés. Després d’aquesta reunió li  vaig  estar donant voltes  a tot el que vam comentar.
Finalment vaig crear a un policia, en Carl Morck  que actua amb molta llibertat i que no li importa si el fan fora  de la feina. En realitat sempre  fa el que vol.

De moment ha publicat cinc títols de la sèrie Departamento Q. Continua amb la intenció de publicar només 10 títols de la sèrie?
Qui ho sap?    Ara mateix estic escrivint una novel·la  que no té res a veure amb el Departament Q.
M’estic dedicant a una altre cosa per tenir anyorança, sentiment i  respecte  a la sèrie. Tan aviat acabi el llibre tornaré amb el Departament Q

Què hi ha Jussi  en el personatge Carl Morck?
Hi ha molt de Carl Morck en Jussi però no et sabria quan de Jussi hi ha en Carl Morck. Podem dir que és com m’agradaria ser i per això no li permeto que sigui així.
Carl vol ser mandrós però jo no li permeto i per això vaig crear el personatge de l’Assad. Aquesta és la meva venjança!!

Però vostè no és gens mandrós tenim en compte totes les feines que ha fet periodista, productor televisiu escriptor….
Hi ha moltes coses que  encara no he fet . No he composat  una sinfonia, no he participat en  una marató,  només tinc una carrera universitària …..  això no és res

Sempre hi ha coses a fer….
La vida és això.

A Expediente 64  ens descobreix l’existència d’un hospital psiquiàtric a Dinamarca que entre els anys 1923 i 1961 van ser ingressades un 8.000 dones. En realitat aquest centre era una mena de presó….. Com va descobrir l’existència d’aquest centre?
El meu pare que era psiquiatra  es qui  em  va explicar aquesta història. Quan   érem petits passavem a prop d’aquest centre quan viatjàvem en Ferry i  podíem veure de lluny a  les dones.
El meu pare es sentia avergonyit perquè els metges havien abusat del seu poder per enviar a les dones  a l’illa de Sprogo .
He  escrit aquesta història com a homenatge al meu pare  i a les dones que van passar per aquest centre

Quan va descobrir Dinamarca va descobrir aquests fets?
Ho van descobrir quan vaig escriure la novel·la.
Va ser un secret amagat durant molts anys  tot i que alguns estaven al corrent dels fets, però en general, el poble de Dinamarca no ho sabia.
La ministra de Sanitat quan ho va descobrir  va prometre  que faria alguna cosa per compensar a  les víctimes però al final no  van fer res.

Quin tipus de dones èren enviades al  centre?
Eren dones promisques  sexualment i que mantenien relacions amb la gent equivocada. L’alta societat es volia deslliurar d’aquestes dones.
Les condemnaven  i  demanàvem als metges que els hi fessin test d’intel·ligència, amb preguntes  que per la seva formació no sabien respondre correctament.
Les més llestes eren traslladades a institucions per deficients mentals.  Si protestaven eren enviades a l’illa  perquè no fessin més soroll.
A Sprogo no es maltractava a les dones directament  però si protestaven tenien cel·les d’aillament .
No hi  havia una sentència ferma i  per tan , aquelles dones  no sabien quan de temps havien de passar a l’illa. Aviat s’adonaven  que podien passar-se tota la vida al centre a no ser que es sotmetessin a una esterilització.

Ens pot sobtar l’existència d’aquest centre  durant molts anys i  que ningú no hagués comentat res….
No es pot dir que no hi haguessin metges i ciutadans  que ho denunciessin,  però potser no ho van fer amb tot el soroll que caldria.
Però totes les societats tenen secrets com aquest i per això em vaig fer escriptor…..

Una part de la societat danesa va voler  va mirar a l’altre banda……
Això passa molt sovint .  Però l’illa estava situada en un indret força apartat i  no era fàcil de veure.
Moltes vegades la deportació a l’illa  també  resolia  el  problema  de la família d’aquestes dones que es veien alliberades d’una filla diguem que problemàtica

Expediente 64 Curt Wad, metge i creador del partit Ideas claras un partit que creu en la puresa de la raça. La història es repeteix?  No aprenem?
És millor dir-ho abans que passin coses pitjors. Avui hi ha partits a Dinamarca que creuen que hi ha gent que és millor que d’altres i aquest es el primer pas per dividir a la societat entre bons i dolents.

La novel·la negra sempre serveix per denunciar…..
En el meu cas si  però això no es pot dir de totes les novel·les negres. Agatha Christie no va  avançar gaire en qüestions socials…

Què valora més l’èxit de les seves novel·les?
Sobretot els lectors per damunt de tot.El meu objectiu principal és ser llegit.

Un any després de la primera visita a la BCNnegra,  viu una època de l’any a Barcelona…
Em vaig quedar enamorat.  És molt fàcil enamorar-se del a ciutat perquè és una de les més completes del món. Són vitamines pel cos i la ment

 

Escolta l’audio de l’entrevista