”Que prefereixes que et doni un cop al cap o que et persegueixi amb paraules la resta de la teva vida?”
Jussi Adler Olsen és un dels autors europeus destacats de novel·la negra. La sèrie Departamento Q amb cinc llibres publicats formen part del millor del periodista i escriptor danès.
L’editorial Maeva publica ara el quart lliurament Expediente 64 després de La mujer que arañaba las paredes, Los chicos que cayeron en la trampa i El mensaje que llegó de la botella’.
L’illa dels llibres ha entrevistat a l’escriptor danès.
Malgrat ser un autor de novel·la negra encara segueix sense llegir novel·les d’aquest gènere?
No és que em negui a llegir novel·la negra, però em fa por que aquestes novel·les em puguin influenciar la meva manera d’escriure.
Envejo molt als lectors, perquè ells, si que poden llegir tot el que vulguin.
Fa un any va em va comentar que fa servir la violència a les seves novel·les per evitar precisament la violència…
El que és interessant no és la violència si no el que la causa. I les imatges que aquesta violència genera en les ments dels lectors quan llegeixen aquests passatges.
Que prefereixes que et doni un cop al cap o que et persegueixi amb paraules la resta de la teva vida?
Millor la segona opció…..
de veritat? (riu)
El departamento Q a recuperar casos del passat. Aquesta idea li dóna molta llibertat……….
Podem dir que si, però també existeix una qüestió geogràfica.
És molt més interessant resoldre casos antics perquè es poden rescatar els antics arxius i recordar èpoques anteriors
Recorda quan va començar la sèrie del Departament Q?
Ja fa un temps un productor em va demanar escriure una història sobre detectius a l’estil Mankell i Larsson.
Jo li vaig preguntar si de veritat ho volia fer perquè li sortiria molt car. Li vaig comentar que fins i tot seria capaç de posar un tanc en mig de l’atlàntic si fos necessari.
La veritat és que jo no tenia cap interés en fer una història de policies. Volia llibertat però el productor va pensar equivocadament que si tenia interés. Després d’aquesta reunió li vaig estar donant voltes a tot el que vam comentar.
Finalment vaig crear a un policia, en Carl Morck que actua amb molta llibertat i que no li importa si el fan fora de la feina. En realitat sempre fa el que vol.
De moment ha publicat cinc títols de la sèrie Departamento Q. Continua amb la intenció de publicar només 10 títols de la sèrie?
Qui ho sap? Ara mateix estic escrivint una novel·la que no té res a veure amb el Departament Q.
M’estic dedicant a una altre cosa per tenir anyorança, sentiment i respecte a la sèrie. Tan aviat acabi el llibre tornaré amb el Departament Q
Què hi ha Jussi en el personatge Carl Morck?
Hi ha molt de Carl Morck en Jussi però no et sabria quan de Jussi hi ha en Carl Morck. Podem dir que és com m’agradaria ser i per això no li permeto que sigui així.
Carl vol ser mandrós però jo no li permeto i per això vaig crear el personatge de l’Assad. Aquesta és la meva venjança!!
Però vostè no és gens mandrós tenim en compte totes les feines que ha fet periodista, productor televisiu escriptor….
Hi ha moltes coses que encara no he fet . No he composat una sinfonia, no he participat en una marató, només tinc una carrera universitària ….. això no és res
Sempre hi ha coses a fer….
La vida és això.
A Expediente 64 ens descobreix l’existència d’un hospital psiquiàtric a Dinamarca que entre els anys 1923 i 1961 van ser ingressades un 8.000 dones. En realitat aquest centre era una mena de presó….. Com va descobrir l’existència d’aquest centre?
El meu pare que era psiquiatra es qui em va explicar aquesta història. Quan érem petits passavem a prop d’aquest centre quan viatjàvem en Ferry i podíem veure de lluny a les dones.
El meu pare es sentia avergonyit perquè els metges havien abusat del seu poder per enviar a les dones a l’illa de Sprogo .
He escrit aquesta història com a homenatge al meu pare i a les dones que van passar per aquest centre
Quan va descobrir Dinamarca va descobrir aquests fets?
Ho van descobrir quan vaig escriure la novel·la.
Va ser un secret amagat durant molts anys tot i que alguns estaven al corrent dels fets, però en general, el poble de Dinamarca no ho sabia.
La ministra de Sanitat quan ho va descobrir va prometre que faria alguna cosa per compensar a les víctimes però al final no van fer res.
Quin tipus de dones èren enviades al centre?
Eren dones promisques sexualment i que mantenien relacions amb la gent equivocada. L’alta societat es volia deslliurar d’aquestes dones.
Les condemnaven i demanàvem als metges que els hi fessin test d’intel·ligència, amb preguntes que per la seva formació no sabien respondre correctament.
Les més llestes eren traslladades a institucions per deficients mentals. Si protestaven eren enviades a l’illa perquè no fessin més soroll.
A Sprogo no es maltractava a les dones directament però si protestaven tenien cel·les d’aillament .
No hi havia una sentència ferma i per tan , aquelles dones no sabien quan de temps havien de passar a l’illa. Aviat s’adonaven que podien passar-se tota la vida al centre a no ser que es sotmetessin a una esterilització.
Ens pot sobtar l’existència d’aquest centre durant molts anys i que ningú no hagués comentat res….
No es pot dir que no hi haguessin metges i ciutadans que ho denunciessin, però potser no ho van fer amb tot el soroll que caldria.
Però totes les societats tenen secrets com aquest i per això em vaig fer escriptor…..
Una part de la societat danesa va voler va mirar a l’altre banda……
Això passa molt sovint . Però l’illa estava situada en un indret força apartat i no era fàcil de veure.
Moltes vegades la deportació a l’illa també resolia el problema de la família d’aquestes dones que es veien alliberades d’una filla diguem que problemàtica
Expediente 64 Curt Wad, metge i creador del partit Ideas claras un partit que creu en la puresa de la raça. La història es repeteix? No aprenem?
És millor dir-ho abans que passin coses pitjors. Avui hi ha partits a Dinamarca que creuen que hi ha gent que és millor que d’altres i aquest es el primer pas per dividir a la societat entre bons i dolents.
La novel·la negra sempre serveix per denunciar…..
En el meu cas si però això no es pot dir de totes les novel·les negres. Agatha Christie no va avançar gaire en qüestions socials…
Què valora més l’èxit de les seves novel·les?
Sobretot els lectors per damunt de tot.El meu objectiu principal és ser llegit.
Un any després de la primera visita a la BCNnegra, viu una època de l’any a Barcelona…
Em vaig quedar enamorat. És molt fàcil enamorar-se del a ciutat perquè és una de les més completes del món. Són vitamines pel cos i la ment
Escolta l’audio de l’entrevista
