Maurizio de Giovanni forma part de la nova fornada d’escriptors italians del gènere negre.
Maurizio de Giovanni ha publicat les novel•les L’hivern i la primavera del Comissari Ricciardi (La Campana/Lumen) . El seu comissari Ricciardi formar part de les noves veus de la literatura negra italiana.
Ricciardi té 31 anys i és comissari de la policia criminal de la Reial Prefectura de Nàpols.És un personatge estrany i poc donat a les relacions socials. És més aviat esquerp i viu capficat en la seva feina de policia. Ajudat en tot moment pel sergent Maione , Ricciardi té la particularitat i el do de poder veure i escoltar les últimes paraules dels morts. Aquest fet que el pot ajudar en les seves investigacions també li provocarà certes angoixes.
L’illa dels llibres entrevista a Maurizio de Giovanni. Jordi Milian
Les històries del comissari Alfredo Luigi Ricciardi tenen el seu origen en un relat que va publicar l’any 2005 i que va ser premiat.Jo diria que aquesta història és la idea que després va permetre crear la saga de Ricciardi. Però en aquell moment no hi havia una planificació. Tot s’ha fet novel•la per novel•la, de fet a la primera hi ha la presentació del personatge que després ha anat evolucionant.
Per què decideix ambientar-se en el Nàpols dels anys 30 i no en l’actual?Perquè odio la investigació científica. Crec que la investigació científica va matar la investigació de la passió. Hi ha una passió rere un crim o rere una investigació. Els anys 30 són els darrers anys on un comissari pot anar a veure quina és l’emoció que ha provocat un determinat crim.
Gràcies a les seves novel•les, vostè obre una finestra al lector per què vagi observant les diferents escenes que formen part de les novel•les. Recrea una societat i una època.Precisament la novel•la negra és això, és realista. Una novel•la negra bona ha d’adherir-se a la realitat i has d’inventar una història que ha de ser dintre de la realitat.
Precisament fas això, obres una finestra per mostrar aquesta realitat.
Què aporten les seves novel•les al gènere negre?
El dolor, la compassió. El compartir el dolor dels altres i no donar l’esquena al dolor dels altres.
El personatge del comissari té un do un poder que no hem vist en d’altres inspectors o comissaris de policia. És capaç de veure i sentir les darreres paraules dels morts.. Això que podria ser una eina important per a resoldre els casos també es converteix en un problema i viu el dolor de les víctimes…No, és una ajuda. En absolut i això fa que Ricciardi es trobi fora de joc. Participa massa de la seva feina. Si nosaltres participem massa en un assumpte fa que no veiem bé la realitat. De vegades has de fer un pas enrere per veure les coses clares. Ricciardi no és bo, no és intel•ligent, i participa completament en la seva feina. Ell té la necessitat sempre de reparar alguna cosa en el seu interior.
Des de el punt de vista psicològic el comissari Ricciardi és un personatge estrany i poc donat a les relacions socials. És més aviat esquerp i viu capficat en la seva feina de policia. Vostè és esclau de la seva feina com a escriptor?
En absolut. Sóc molt diferent. Penso que s’ha de treballar per viure però ha der un mitjà no un fi.
Només li veiem al seu comissari un raig d’humanitat quan descobrim el seu amor a Enrica. Un amor especial que el comissari viu en secret. Mai ha creuat una paraula amb l’Enrica. Aquesta anirà evolucionant?
L’amor és una malatia per Ricciardi. Com a tal, s’ha d’evitar però, és inevitable. Ricciardi és un home i evita aquest amor. A les properes novel•les aquesta imatge de l’Enrica a la finestra es convertirà en una olor, una presència i això ho canvia tot…..
Quatre novel•les publicades del comissari Ricciardi i casdasquna d’elles ambientades i situades en una estació de l’any diferent.
De fet ja en tinc cinc novel•les publicades. La nova sèrie no hi haurà estacions sino que seran festes populars típiques de la ciutat. Això m’ajuda a explicar una ciutat i les seves tradicions
Això vol dir que tenim Comissari per temps…..
Si no fa nosa si. Jo encara no m’he avorrit d’escriure sobre el comissari. Si m’avorreixo un dia deixaré d’escriure.
Ha pensat en la possibilitat d’una adaptació al cinema?
Hi ha un projecte per la cinquena novel•la que ha sortit a Itàlia. Depèn de moltes circunstàncies. Jo no sóc gelós alhora de compartir el personatge però que es faci o no per mi m’es igual.
Podeu escoltar l’entrevista en format podcast amb traducció de Daniela Fraschetti.
