Quaderns Crema publica el 3 de juny l’esperada continuació de la novel·la de Margaret Atwood
«Estimats lectors: tot el que em vau preguntar sobre Gilead i el seu funcionament intern és la inspiració per a aquest llibre. Bé, gairebé tot! L’altra inspiració és el món en què hem viscut». Així és dirigia Margaret Atwood quan publicava la novel·la ‘Els testaments’ que Quadrens Crema publicarà en català al juny amb traducció d’Ernest Riera.
Atwood respon a les preguntes que han captivat als seus lectors durant dècades. Quan les portes de la furgoneta es van tancar de cop després de Offred al final del conte dela servent, no hi havia forma de saber quin seria el seu futur: la llibertat, la presó o la mort. Margaret Atwood recupera la història quinze anys després que Offred s’endinsés en el desconegut, amb els testimonis sorprenents de tres narradores del món de Gilead.
Margaret Atwood publicava l’any 1985, ‘The Handmaid‘s Tale’ i l’adaptació televisiva de la novel·la va tornar a posar d’actualitat la novel·la d’Atwood. S’ha traduït a una quarantena llarga d’idiomes. El 1989 se’n va fer una pel·lícula. Se n’han fet una òpera i un ballet, n’estan fent un còmic, i el 2017 es va presentar en forma de sèrie de televisió.
Quinze anys després dels fets d’El conte de la Serventa, el règim teocràtic de la República de Galaad, tot i haver entrat en decadència, s’aferra al poder. Les vides de tres dones radicalment diferents convergeixen en aquest moment crucial; dues han crescut a bandes oposades de la frontera, l’una a Galaad, com a filla d’un Senyor d’alt rang, i l’altra al Canadà, on participa en les manifestacions contra la dictadura i en segueix amb horror les notícies a la televisió.
Les veus d’aquestes dues noies, pertanyents a la primera generació que assoleix la majoria d’edat sota el nou ordre, s’entreteixeixen amb una tercera, la d’una còmplice del règim, el poder de la qual es fonamenta en els secrets que ha anat guardant amb el pas del temps. I quan, a la fi, la veritat surti a la llum, totes tres hauran d’acceptar qui són realment i decidir fins on estan disposades a arribar per defensar les seves conviccions.
En Els testaments Margaret Atwood torna a endinsar-se en l’univers galaadià, que tants lectors ha fascinat al llarg dels anys, per revelar-nos amb sagacitat i perícia narrativa l’entramat profund d’una societat on, malgrat el règim del terror, s’ha encès l’espurna de l’esperança.
