L’escriptor barceloní ha estat guardonat amb el Premi Internacional de Novel·la Històrica Barcino que concedeix l’Ajuntament de Barcelona.
En certa manera Eduardo Mendoza també s’ha reinventat a cada novel·la, però mantenint el seu estic característic i el denominador comú d’ambientar la seva obra a la ciutat de Barcelona.
El jurat del premi destaca que quan “Diem Barcelona i diem Mendoza. El vam descobrir amb el cas Savolta i ens vam endinsar en la cripta embruixada guiats —per dir-ho així— pel detectiu de les pepsicoles. El detectiu, l’extraterrestre Gurb, el romà Pomponio, Horacio Dos, el Carlos Prullàs de Una comedia ligera, Mauricio en les eleccions primàries, el trepa Bouvila que creua l’arc del triomf i el plumilla Rufo Batalla, servidor del príncep Tukuulo: tots són Mendoza o Mendoza és en tots”.
Eduardo Mendoza s’ha mostrat ‘afalagat i molt content” de ser guardonat amb el premi Barcino dins del marc de la Barcelona Novel·la Històrica 2020. L’escriptor barceloní afirma que ” tots els premis són fantàstics i quan un va pel camí de la construcció literària i de tant en tant arriba un reconeixement, perquè això és molt important”. Afegeix que ”S’ha de ser molt fort, per aguantar una carrera en silenci i sense rebre una mica de recolzament”
A més ‘M’encanta que sigui un premi que es concedeixi a la meva ciutat i que sigui un guardó a una cosa que sempre m’ha agradat molt, que és fer novel·la històrica o història novel·lada”.
ESCRIURE SOBRE BARCELONA
Assegura que ”Sempre he escrit sobre Barcelona perquè és la ciutat que conec i la ciutat que m’ha permès entendre millor l’evolució històrica de ciutat”. ”M’interessava molt la història, però no la història de les persones, m’interessa la història d’una ciutat que va canviant tant al llarg de la història i també de la història recent’ afegeix l’autor d”El misterio de la cripta embrujada”.
L’autor ha destacat en roda de premsa que sempre ha estat ”Molt aficionat a la història perquè sempre ha estat una persona molt curiosa’.
Confessa haver estat i ser un gran lector sobre història i ”perquè m’interessa que passa, d’on venim, què està passant altres països? …” .
Recorda que quan llegia història ”pensava que estava molt bé, però un cop acabava la lectura volia saber que faria la gent, que menjaria o com eren les seves cases” Amb aquesta curiositat ‘vaig començar a posar en marxa aquest teatre immòbil que és la història”. Per Mendoza, ”va ser una època estupenda la d’inventar-me una ciutat a base de dades reals’ perquè afirma que aquelles històries que semblen més inventades ”perquè poden semblar absurdes són en realitat reals i perquè entressin en una narració meva havia d’envoltar-les de coses inventades que m’ajudessin a aguantar, com una mena de bastons, la dada real de la vida de Barcelona com en la vida d’altres ciutats.”
HAN DE PASSAR 25 ANYS PERQUE UN FET ES CONSIDERI HISTÒRIC
Eduardo Mendoza afirma que ‘No hi ha ciutat més interessant que altres, però si parlo de mi, Barcelona és la meva ciutat”. Segons les seves paraules ”La ciutat es va reinventant contínuament i es tracta d’una ciutat molt interessant i molt activa i fins i tot mentidera que li agrada molt l’escenografia”.
Retornant a la història perquè un fet es converteixi en històric ‘han de passar vint-i-cinc anys’ afirma l’escriptor perquè ”Abans és actualitat i per tant està sotmès a totes variacions i variables possibles”
Gaudeix fent novel·la històrica quan escriu però també quan fa recerca per les seves novel·les ”Quan un s’endinsa en el passat i el vol veure de prop hi ha coses molt estranyes i xocants que ens crida l’atenció i a vegades ens fan riure com les maneres de parlar, costums o com vestien”. Recorda que ‘Si un té una certa predisposició a veure les coses amb ironia o sentit de l’humor, troba moltes ocasions de veure coses sorprenents’.
”M’HO PASSO MOLT BÉ ESCRIVINT”
Mendoza assenyala que ”M’ho passo molt bé escrivint, tot i que també hi ha moments difícils perquè com a totes les feines, però en conjunt m’ho passo bé, però soc un gran treballador”
Ha destacat que a vegades quan li preguntes si s’ho passa bé escrivint, molts pensen que ”sec, escric i van sortint les pàgines i al final dic, mira ja he escrit un llibre!!” però assegura que no és així ”perquè cada paraula passa pel seu control, duana, paga peatge i ha de demostrar la seva vàlua”.
Amb les seves novel·les va avançant a poc a poc i un dia ben aprofitat ”és aquell que aconsegueixo escriure una mica més de mitja pàgina”. Mendoza, assegura que un cop acabat el llibre ‘No quedo mai content del resultat” però ”un cop el llibre surt al carrer ja té la seva vida pròpia i llavors ja no vull saber-ne res més”
”BARCELONA HA DE REPLANTEJAR-SE EL MODEL DELS DARRERS ANYS”
Preguntat sobre si la pandèmia ha canviat les seves rutines d’escriptura, assegura que ‘encara és aviat per saber quin efecte ha tingut tot això en mi’ perquè ”he passat per diferents fases com l’angoixa i veure un fet incontrolat que estava passat i que feia molt de mal a molta gent’. El fet d’estar ‘envoltat de gent que ho està passant malament, m’angoixa, però després m’he acostumat’ afegeix un Mendoza que reconeix que ”el procés al retorn a una normalitat com abans, serà llarga, però estic convençut que d’alguna manera em marcarà”.
QUINA BARCELONA DEIXARÀ LA PANDÈMIA?
I quina Barcelona ens deixarà la pandèmia de la COVID-19? Eduardo Mendoza afirma que ”encara que he escrit ‘Las barbas del profeta’, no soc un profeta i no tinc ni idea del que passarà’ Creu que la pandèmia ”no produirà cap canvi en les relacions entre les persones i seran les mateixes que abans, però Barcelona s’haurà de replantejar el model del qual ha estat vivint en els darrers anys’. Aquella ”Barcelona oberta al turisme, una Barcelona basada a tenir la porta oberta, això sembla que ara no funciona i no sabem quant trigarà o i si tornarà a ser com abans.”
