El periodista i escriptor canvia de registre amb la novel·la guanyadora del Premi Ramon Llull 2015.
Xavier Bosch sembla voler fugir de les etiquetes i a la novel·la ‘Algú com tu’, darrer Premi Ramon LLull hi aboca tot el seu sentiment més romàntic per descriure una història d’amor.
Un dels protagonistes de la novel·la, assenyala que hem confós l’amor amb una comedieta romàntica americana i per tant l’amor no és una pel·lícula de Meg Ryan.
Per aquest motiu, la nova novel·la de Xavier Bosch defuig de la història ensucrada, tot i deixar enrere, una trilogia marcada pel gènere negre protagonitzada per Dani Santana, l’escriptor i periodista ha volgut incloure a ‘Algú com tu’ algun misteri.
Com en l’amor, cal arriscar i Xavier Bosch ho fa amb ‘Algú com tu’ canviant el registre que tenia acostumat als seus lectors. Ara faltarà saber si aquests lectors li segueixen fent confiança, tot i que segurament en tindrà de nous.
L’acció ens situa en dos moments diferents, l’any 1981 quan Paulina Homs, casada i amb una filla, marxa a París al casament d’una cosina. Decideix marxar tota sola, i a la capital francesa, coneixerà al galerista Jean-Pierre Zanardi amb qui mantindrà una relació molt intensa durant cinc dies.
‘’Deia que a vegades, potser a la vida, t’has d’allunyar dels carrers per on passes sempre per adonar-te que hi ha altres camins que la pena explorar’’
Els records d’aquella relació i dels cinc dies plens de felicitat viscuts a París es convertiran en el motor vital dels dos protagonistes ‘’ no dediquem la vida a buscar indicis de la felicitat passada? No ens passa a tu i ami, això mateix, ara i en aquest moment?’’
Anys més tard, l’any 2006 i després de la mort de la Paulina, serà la seva filla, Gina qui descobrirà aquest afer per mitjà d’unes cartes i intentarà descobrir qui era en realitat aquell galerista que va aconseguir enamorar a la seva mare.
L’amor i com ens afrontem a ell, és un dels temes de la novel·la. Un amor sense patiment no és amor, sembla mostrar-nos Xavier Bosch a la novel·la. Potser per aquest motiu, a les pàgines d’Algú com tu’ va sonant com a banda sonora ‘La bella Molinera’ de Schubert.
‘Si vols ser estimat, estima però s’ha d’anar a per totes’ anuncia un dels protagonistes al mateix temps que també cita una frase de Plató ‘’La més gran declaració d’amor és la que no es fa; l’home que sent molt, parla poc’’.
La novel·la comença a Barcelona per fer-nos viatjar a ciutats com Londres o París. La capital francesa protagonitza bona part de l’acció d’Algú com tu’ oferint al lector una ruta pels carrers de les galeries d’art i menys turístiques.
‘Algú com tu’, també és un cant a la cultura i un homenatge als llibres i a les llibreries. La novel·la arrenca en una biblioteca d’escola per traslladar-nos més endavant a altres temples literaris com la llibreria Foyles de Londres situada al mític carrer Charing Cross Road o passejar per la llibreria Shakespeare &Co de París.
‘’A l’ombra de Notre-Dame, a l’altre costat del riu, en un racó del carrer on dos cirerers de flor donaven aire de placeta, al 37 de la rue de la Bucherie, hi apareixia, com un oasi, Shakespeare and Company. Una llibreria. Les lletres majúscules del rètol de l’establiment, negres sobre un fons groc, impactaven sobre el caminant que, per atzar, en un passeig a la balalà, arribava a aquell racó secret de París. Tan sols la S de Shakespeare, en vermell de sang, i dos retrats de l’autor de tantes vides de comèdia i de tragèdia a la façana, donaven color a una llibreria que es presentava en anglès. Antiquarian Books.’’
Xavier Bosch arrisca, canvia de registre, abandona temporalment a Dani Santana i ens ofereix una novel·la romàntica sense un excés de sucre.
