Publica ‘El límit te’l poses tu’ on demostra que amb una paràlisi cerebral, els límits no existeixen i pots aconseguir reptes inimaginables com córrer maratons, triatlons i acabar la Titan Desert.


Alex Roca va començar a escoltar molt aviat la frase ‘No podràs’. Amb sis mesos va partir una encefalitis vírica herpètica que li va causar una paràlisi cerebral i una discapacitat física del 76% que l’afecta la part esquerra del cos i la parla.
Els metges van dir als seus pares que davant d’aquesta situació només hi havien dues opcions: morir o quedar en estat vegetatiu. Vint-i.-sis anys després l’Alex Roca és tot un exemple de superació, ha sobreviscut i a més ha demostrat que pot gaudir de la vida, conduir i fer el que més li agrada: l’esport. Ha participat en quatre triatlons i ha aconseguit finalitzar una de les proves esportives més dures, la Titan Desert.

Alex Roca ha decidit escriure el llibre ‘El límit te’l poses tu’ (Rosa dels vents), on ens explica com ha anat superant els reptes que li ha posat la vida. A l’inici, assegura que ‘el guanyador no és el que guanya, és aquell que s’aixeca més cops de terra i que espera que, entre tots aconseguim construir un món sense prejudicis’.

Assenyala que gràcies a la paràlisi cerebral ‘jo soc com soc, i probablement tinc aquest caràcter lluitador gràcies a la meva paràlisi.’ De la seva vida afirma que no canviaria res tot i que ‘m’agradaria tenir la possibilitat de comunicar-me amb tothom i no només amb els que saben la llengua de signes’. En el llibre reflexiona sobre el que vol dir ser normal i per l’Alex ‘només és una paraula. La normalitat depèn de la visió de cadascú, és un criteri subjectiu’.

Recorda com al carrer la gent el mirava i el feia sentir com un monstre però en canvi guarda bons records de l’escola on més tard aconseguiria superar els estudis d’un grau mitjà de Direcció d’Empreses. La seva espina clavada va ser no aconseguir el grau superior d’Integració social perquè segons li van dir a l’institut ‘era ell el que s’havia d’integrar’. Aquella experiència el va decebre molt i no descarta en un futur tornar a provar-ho. Amb l’esport ha aconseguit aplicar-se la frase del títol del llibre i que sempre acompanya a l’Alex Roca i gaudeix jugant a futbol amb el seu equip Disport FC, un equip format per persones que han patit una paràlisi cerebral, sigui de naixement o d’accident.

En curses ha disputat dos cops la Titan Desert però també fet quatre triatlons, l’Orbea Monegros, la Pilgrim Race i un aquatló.
Una de les coses que més agraeix dels seus pares és que l’hagin ensenyat que ‘per aprendre a caminar cal caure diverses vegades, perquè, si no, no seràs mai capaç de valorar l’esforç que representa avançar passes.”

Per ell, ‘la vida és un regal’ i ens aconsella que ‘no deixeu que els altres us diguin el que podeu fer, sigueu vosaltres els que us poseu els vostres límits’.

El seu exemple de lluita i de no posar-se límits inspira a molta gent al mateix temps que ell s’inspira en altres persones. ‘Inspirem-nos amb altres per posar-nos fites i millorar, per ser sempre una mica millors del que som, i intentem que la nostra experiència sigui inspiradora també per als altres. Fem una cadena d’inspiradors, i aconseguim viure intensament’
El ‘No podràs’ de l’inici,i gràcies a l’esforç i a no posar-se límits es van anar convertint amb els pas dels anys en ‘Si podràs’.

Alex Roca confesa ‘Jo no he fet mi cas del que m’han dit i he aconseguit fites impensables’, Si esteu motivats us ho proposeu fermament i no desistiu, podeu fer moltes coses. Només cal proposar-vos-ho’.

Límits?, Mai! Busquem un nou repte?

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here