Després de rebre el premi Nadal, Palomas recupera els personatges d”Un fill’ a la novel·la ‘Un secret’.

Entrevista i fotografies Jordi Milian

Alejandro Palomas continua acumulant èxits i les Seves novel·les continuen marcades per les emocions.
Després de l’èxit i la bona acollida de ‘Un fill’, la novel·la guardonada amb diversos premis, entre ells el premi L’Illa dels Llibres 2015, Palomas torna amb noves històries protagonitzades pel jove Guille.

Alejandro Palomas tornar a posar-se en la pell d’en Guille i la seva amiga Nàzia per narrar temes molt actuals com els matrimonis de conveniència, el bullying, el paper dels psicopedagogs o la superació de situacions complicades en la infància a més de l’amistat, la complicitat, l’adaptació i la immigració.

L’Illa dels Llibres ha parlat amb Alejandro Palomas de les novel·les, les emocions i els colors de la seva obra.

Per què ha decidit tornar als personatges de la novel·la ‘Un fill?
Doncs no ho he decidit jo. De fet, ho va decidir un nen que em va fer una pregunta un dia en una de les xerrades que faig a les escoles. Vaig entendre que no sabia el que li passava a una de les protagonistes del llibre ‘i per tant era una història que havia quedat penjada i em va saber molt greu.
Llavors, vaig descobrir que jo també tenia interès per saber que li havia passat a la Nazia que tenia un problema molt seriós que ara descobrirem.

És recurrent en la seva obra recuperar personatges d’anteriors novel·les.
Exacte, Soc com un recuperador professional que hauria d’anar amb una ambulància. M’agrada molt i m’enamoro molt dels meus personatges i no els puc deixar. Això, em porta a anar allargant molt, allò que estic fent i recuperar i reinvestigar. Crec que soc molt reinvestigador dels meus personatges.

Amb ‘Una mare van arribar els reconeixements però amb la novel·la ‘Un fill’ arribaven els premis, com el Joaquim Ruyra o el premi L’Illa dels Llibres.
És curiós i encara ho és, que amb una novel·la que no tenia massa punts a priori per ser el que és ara, va començar molt i molt petita va acabar guanyant el Joaquim Ruyra, el premi L’Illa dels Llibres i d’altres guardons com el Protagonista Jove. S’han fet moltes traduccions i aquella novel·la petita s’ha fet molt gran i fins i tot amb projecte de pel·lícula.

És una d’aquelles coses que mai endevines que acabarà passat i el món editorial té aquestes coses, que arribes a un públic que cada vegada es va multiplicant i multiplicant.

Resulta curiós que els reconeixements arriben amb ‘Una mare’ i els premis amb ‘Un fill’
Això és molt curiós. No sé perquè, però són novel·les completaries. Una m’ha donat el reconeixement de l’establishment i l’altra el reconeixement internacional i del públic.

I del projecte de portar al cinema ‘Un fill’?
En realitat són dos projectes cinematogràfics amb ‘Un fill’ i ‘Una mare’, tot i que està més avançat el projecte de portar el cinema ‘Un fill’.
La pel·lícula d’Una mare’ està agafant també molta força i no et puc dir quina de les dues pel·lícules arribarà abans. Són dos mons que una vegada més corren en paral·lel.

Va ser complicat posar-se en la pell d’un nen?
Va ser molt fàcil i crec que és el personatge més fàcil dels que he creat fins ara perquè va ser un exercici de ser jo mateix quan era petit. Va ser com una tasca d’investigació molt introspectiva i per això va ser molt fàcil.

Què ens podem trobar a ‘Un secret’?
En ‘Un secret’ ens trobem amb en Guillem acompanyat dels mateixos personatges de la novel·la ‘Un fill’, però amb d’altres de nous com l’Àngela que es converteix en la tercera companya del Guille i de la Nazia i que ja puc avançar que serà la protagonista del tercer volum.

A ‘Un fill’ l’obra i el personatge de Mary Poppins’ estava molt present.
Ara, és el mite de la Ventafocs el que plana sobre la història.
Aquí treballo molt el mite de la Ventafocs i de com una nena fa servir aquest mite per sobreviure.

‘Un fill’, Un gos’, Una mare’, ‘Un amor’ i Un secret. Una fórmula molt personal per titular les novel·les.
Va funcionar molt bé amb ‘Una mare’ i a partir d’aquí va sortir ‘Un fill’ que no era el seu títol oficial però com ‘Una mare’ estava funcionant tan bé vam provar amb ‘Un fill. A partir d’aquest moment vaig crear sense voler-ho, allò que es diu una marca. M’agrada molt funcionar amb aquesta marca.
M’agrada explicar de què va el llibre i dir aquesta novel·la va d’un secret i per tant és el que hi ha i no dic cap mentida. Aquests títols van acompanyats d’un tipus d’imatge molt característica de la meva línia estètica.

Una vegada em comentava en una entrevista que definia o classificava les novel·les per colors. Quin color té ‘Un secret’?
És complicat perquè normalment veig el color de les novel·les després. He d’esperar una mica, però d’aquesta novel·la seria un verd o un verd blau. Encara no està definida de tot perquè la coberta té colors molts viu i encara no sé quin color acabarà guanyant.

Una novel·la més, on juga un paper important les emocions.
Això és curiós perquè hi ha molts autors que treballen les emocions.

La diferència, segurament serà en com es treballen aquestes emocions i de com les rep finalment el lector.
Bàsicament és com ho reben els lectors. A mi m’agrada molt treballar les emocions i faig una masterclass on treballem molt això i de com escriure directament les emocions traient les pròpies i sense filtres. Segurament hi arribo perquè hi ha poc filtre.

On busca la inspiració Alejandro Palomas
No les busco perquè surten i apareixen. No les busco perquè sé que si les busco no vindran mai.

Ha pogut sobreviure l’efecte premi Nadal?
He pogut sobreviure i ara em toca ‘Un secret. Ha estat tot molt seguit i encara no sé si he sobreviscut.
Encara estic pensat que ha passat i ara estic promocionant una nova novel·la i no tinc temps per pensar-ho.

Sí que sent el reconeixement de la crítica i del públic.
Sí que ho sento i sobretot el reconeixement del públic que en definitiva és el que m’interessa com també les llibreries i les biblioteques.

Què significa per Alejandro Palomas escriure?
Significa… ser lliure.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here