L’Altra Editorial presenta una tardor plena de novetats encapçalades per Escenaris, de Toni Sala, , Amanida barrejada de Nora Ephron, Animals inexpressius de Xavier Mas Craviotto, A la natura les coses només creixen de Yiyun Li, El dia que va morir en Nils Vik, de l’escriptor noruec Frode Grytten i Les parts vermelles, de Maggie Nelson.
Toni Sala tanca una trilogia amb Escenaris
La rentrée arrenca amb força amb Escenaris, de Toni Sala, una de les veus cabdals de la narrativa catalana contemporània. Aquest nou títol, esperadíssim pels lectors fidels de l’autor, clou la trilogia que formen Els nois i Persecució. Amb la seva prosa directa i una mirada afilada sobre el món, Sala torna a explorar els límits de la intimitat i la violència, i confirma una vegada més la seva capacitat per retratar les tensions morals i emocionals del nostre present.
El retorn lúcid i sarcàstic de Nora Ephron amb Amanida barrejada
La veterana Nora Ephron torna a les llibreries catalanes amb Amanida barrejada, en traducció d’Ariadna Pous, un volum d’articles intel·ligents, divertits i demolidors. Ephron dissecciona amb el seu estil únic temes que van des de les fantasies sexuals femenines i els concursos de bellesa fins al cas Watergate o la cultura de la cosmètica. Amb una ironia punyent i una lucidesa admirable, l’autora demostra per què la seva veu continua sent necessària: per mirar el món amb sentit crític i amb humor, per denunciar sense perdre el somriure, i per recordar-nos que escriure (i llegir) pot ser un acte de resistència.
Xavier Mas Craviotto i la fragilitat de les relacions a Animals inexpressius
A l’octubre, Xavier Mas Craviotto sacseja l’escena literària amb Animals inexpressius, un recull de contes d’atmosfera densa i inquietant. En aquests deu relats, l’autor presenta una galeria de personatges —nenes prodigi, pares i fills, parelles esgotades, actors oblidats— atrapats en la inèrcia emocional i la incomunicació. Amb un estil acurat i carregat de tensió continguda, Mas Craviotto explora el fracàs, la mentida, el silenci i la dolorosa complexitat de les relacions humanes. Animals inexpressius és un llibre que incomoda i commou a parts iguals, i confirma l’autor com una de les veus més sòlides de la nova narrativa catalana.
Yiyun Li i el dol convertit en literatura amb A la natura les coses simplement creixen
També a l’octubre, arriba un dels llibres més colpidors de la temporada: A la natura les coses simplement creixen, de Yiyun Li, en traducció de Marc Rubió Rodon. L’autora nord-americana d’origen xinès escriu aquest llibre després de la mort dels seus dos fills per suïcidi, en un intent radical de comprendre l’incomprensible. Lluny del melodrama, Li utilitza la lògica, la lectura (de Camus a Wittgenstein), la música i l’escriptura com a eines per sostenir-se en el dolor i buscar sentit. El seu estil despullat, sec i lúcid converteix aquest llibre en una meditació poderosa sobre la pèrdua, la llibertat, el silenci i l’amor. Una obra que ressona amb la radicalitat de Maggie Nelson o Joan Didion, i que posa paraules allà on només hi hauria abisme.
Frode Grytten i la bellesa de la vida petita: El dia que va morir en Nils Vik
Per tancar el mes d’octubre, L’Altra publica El dia que va morir en Nils Vik, de l’escriptor noruec Frode Grytten. Aquesta novel·la tendra i melancòlica és una celebració de la vida quotidiana i dels vincles que ens sostenen. Amb un to càlid i reconfortant, Grytten ens parla del comiat, del retrobament i de l’amor de llarga durada, en una història que homenatja les coses petites que fan gran la vida.
Maggie Nelson torna amb Les parts vermelles, un relat sobre la memòria i la violència
Finalment, al novembre, l’editorial clourà l’any amb Les parts vermelles, de Maggie Nelson, una obra que combina memòria personal i investigació criminal. En aquest llibre híbrid i impactant, Nelson revisita el cas real de l’assassinat de la seva tieta, però alhora explora la seva pròpia infantesa, la construcció de la identitat i el paper de les dones en un sistema judicial i social sovint injust. Més enllà del crim, Les parts vermelles és una reflexió incisiva sobre el trauma, la veritat i la necessitat d’explicar-se per no desaparèixer.
