Coia Valls descriu a L’illa dels llibres de les sensacions d’un escriptor el dia abans de publicar una novel·la
Alguns creuen que en enllestir una novel·la descanses perquè has acabat la feina. No els nego la seva part de raó. Però, si pensem amb l’experiència de portar un fill al món, us adonareu que és just aleshores quan tot comença.
Avui, un dia abans que Les torres del cel (Edicions B) arribi a mans dels lectors, sé que ja no em pertany, que l’he de deixar volar, gaudir d’una nova vida; la que vosaltres li oferireu.
Ho faig moguda per l’enyor, l’esperança i la curiositat. He après que hi ha tantes novel·les com lectors i que cadascún posa l’accent en un personatge o s’enamora d’un o altre episodi. I no només això! Quan retorna a les meves mans –tal i com ho fan els fills- ja no és la mateixa. Et troves davant d’una obra diferent, més madura, més completa.
Els lectors i lectores ho han fet possible. Jo només he intentat projectar la meva mirada sobre realitats oblidades, sobre un món tan llunyà que per moments sembla aliè a la nostra història. Però tinc el convenciment personal que les veritats trobades també formen part de l’ésser humà d’ara mateix.
Avui reflexionava sobre que hi ha moltes maneres de matar algú… No! No m’he begut l’enteniment! Sé que una de les més terribles és no deixar-lo dormir. La mort arriba no perquè no es pugui descansar, sinó perquè no es pot somiar. I es mor abans de fam de somnis que de fam de pa.
La set de somnis ens mata gairebé tan ràpid com la set d’aigua. Hi ha un moment en que la víctima es rendeix, tanca els ulls i s’adorm a l’instant. Aleshores les seves parpelles tremolen: és la fase REM. La nostra ment no pot suportar la realitat sense somnis.
Jo avui començo a somiar de nou i us convido a que vosaltres també ho feu. Quan demà em passegi per les llibreries de la meva ciutat, observi un lector anònim llegint la novel·la o m’arribi un correu des de l’altre part del món amb les empremptes que ha deixat Les torres del cel a una persona desconeguda, una barreja de responsabilitat i plaer em revifaran del cansament i tot l’esforç haurà valgut la pena.
Gràcies a tots i totes per fer-ho possible!
Coia Valls
Foto: Xulio R Trigo