L’escriptor i pensador kenyà Ngũgĩ wa Thiong’o, mort als 87 anys, ha estat una figura clau en la història de la literatura i del pensament del segle XX i XXI.
La seva obra i el seu activisme han trencat fronteres, i el seu compromís amb la justícia lingüística, la cultura africana i la descolonització intel·lectual continua inspirant generacions.
Orígens i resistència: la llengua com a trinxera
Nascut el 1938 a Limuru (Kenya), al si d’una família pagesa kikuiu, va créixer sota el jou colonial britànic i en plena efervescència de la revolta Mau Mau. La seva formació acadèmica a Makerere (Uganda) i a Leeds (Anglaterra) el va portar inicialment a escriure en anglès, com tants altres escriptors africans de l’època.
Tanmateix, als anys setanta, va fer un gir radical en decidir abandonar l’anglès i escriure exclusivament en kikuiu, com a acte de resistència cultural. Aquesta decisió va tenir conseqüències. El 1977 va ser empresonat per l’obra de teatre Ngaahika Ndeenda (Em casaré amb qui jo vulgui), escrita i representada en la seva llengua materna. Va escriure la novel·la El diable a la creu dins la presó, en paper higiènic, reafirmant la seva determinació.
La novel·la “El diable a la creu” és una defensa a la llengua i una crítica al capitalisme, l’explotació, el colonialisme i l’imperialisme.
Protagonitzada per la jove Warĩĩnga, marxa del seu poble, Ilmorog, per prosperar a la capital. En un ambient d’explotació i opressió en tots els àmbits, aconsegueix treballar en un despatx de Nairobi. Però, intenten abusar d’ella, l’acomiaden, la fan fora del pis i el seu company l’abandona. Expulsada per la ciutat, sola i sense res, puja a un matatũ per tornar a Ilmorog on es troba a diverses persones que li explicaran les seves experiències.
Sobre el personatge protagonista Ngugi wa Thiong’o destacava a Lluitar amb el Diable. Memòries de la presó “Com que, de la classe treballadora, les dones són les persones més explotades i oprimides, volia dibuixar una dona forta i determinada, disposada a oposar-se a les seves condicions actuals i a lluitar-hi en contra. La Warĩnga reflectirà en la ficció l’esperit de resistència i de resiliència de les dones al llarg de la història de Kenya.”
L’obra seria publicada l’any 1980, però Thiongó va escriure la novel·la ‘El diable a la creu’ a la presó i d’amagat. Ho va fer en unes condicions difícils ‘vaig escriure la novel·la en un rotlle de paper de vàter’, recordava l’autor l’any 2017 en una visita Barcelona. Thiongó també assegurava que malgrat el que tothom pot pensar ‘el paper de vàter de la presó era dur i aspre’.
Exili, censura i escriptor prohibit
Després de la presó i sota constant amenaça, es va exiliar primer a Londres i després als Estats Units. El 1986, el règim de Daniel Arap Moi va ordenar arrestar Matigari, el protagonista fictici de la seva novel·la. En descobrir que no era real, el llibre va ser prohibit. Thiong’o es va convertir en un autor censurat i perseguit, però mai va renunciar a la seva lluita.
Barcelona i un reconeixement català: el Premi Internacional Catalunya 2019
El vincle de Ngũgĩ amb Catalunya va tenir un moment especialment significatiu l’any 2019, quan va ser guardonat amb el Premi Internacional Catalunya, atorgat pel Govern de la Generalitat. El jurat va reconèixer “la seva lluita per a la igualtat de les llengües” i “la descripció sensible i despietada de la situació social i política del seu país”.
El president Quim Torra va destacar en aquell moment la “distingida i arriscada obra literària” de l’autor kenyà i la seva defensa “de les llengües africanes, basada en la noció de l’idioma com a cultura i memòria col·lectiva”. Thiong’o va esdevenir així una figura reconeguda no només en el panorama africà, sinó també europeu i català, com a símbol de la lluita pel dret lingüístic i la dignitat cultural.
El Premi Internacional Catalunya, que s’atorga anualment a persones que contribueixen de manera destacada als valors culturals, científics o humans arreu del món, reconeixia així una trajectòria que transcendia continents i idiomes.
Pensament radicalment humanista i multilingüe
En el marc de la seva visita a Barcelona l’any 2017 —vint anys després de la seva última estada—, Ngũgĩ va tornar a defensar amb passió el multilingüisme com a dret universal: “El monolingüisme és el diòxid de carboni de la cultura. El multilingüisme és l’oxigen.” Afirmava que la colonització era la negació del coneixement propi, i que calia “descolonitzar la ment” per poder estimar les altres cultures sense relació de subordinació. “El coneixement sobre el món comença al lloc on un neix. I des d’allà podem aspirar a arribar a la lluna, sense fer escala a Europa.”
L’obra i la seva vigència
Amb novel·les com Matigari o El bruixot i el corb, i assaigs com Descolonitzar la ment i Desplaçar el centre, Ngũgĩ ha creat un cos literari i intel·lectual de primer ordre. Editorials com Raig Verd han contribuït a apropar la seva obra al públic català, i institucions com el PEN Català, Casa Àfrica i el CCCB han estat claus en la difusió del seu llegat.
Un llegat global, arrelat al local
Ngũgĩ wa Thiong’o va defensar que cap idioma és superior a un altre, i que totes les llengües tenen valor com a instruments de coneixement. La seva lluita va ser, en essència, una defensa de la humanitat diversa, una crida a parlar amb veu pròpia i a escoltar la veu dels altres.
La seva mort deixa un buit immens, però també un llegat viu: el d’un món més just, on cap llengua, cultura o poble no sigui condemnat al silenci.
